Son las 7'15 h. del matí. Es fosc, tapat i fa fresca. 12 energumens als que s'ens afegirà també en Xavi de Llinars, invaïm el rodalies i cap a Montcada a fer una "volteta". Pobres del que van al nostre vagó, si volien descanasar o estudiar....quin escàndol!
Sortim del poble, prenem el carril paralel al Riu Besós que ens portarà fins Sta. Coloma de Gramanet, i allà tirarem basicament del track de la Transmaresme 2012 per tornar a Sant Celoni.
Aquesta prova resegueix el perfil montanyós de la Serralada Litoral; les bones vistes i temperatures agradables estàn garantizades. Si esteu en forma, la recomano.
Com tenim por de que sigui molt pistero (error!!!), l'amic Manolo ens desvia del track només començar i fem la pujada a la famosa Torre del Vigia, a sobre de Badalona, per corriols durs i catxondos que normalment la penya fa de baixada. Si no querías caldo, dos tazas, i estem al principi, buff!!!
Una paradeta per menjar algo a la mateixa torre i ja passem directes al GR92 també conegut com el Meridià, que ens portarà primer a creuar La Conreria, on aprofitem per omplir bidons al Seminari i en una estoneta de res, també creuem pel Coll de Font de Cera (ctra. d'Alella).
No anem malament, hi ha ganes de bici, bon humor i tot i que som 13 aconseguim pedalar bastant junts.
Ja estem pujant de nou direcció al Mirador de La Cornisa, però el track ens desvia cap a la Font de Can Gurguí, on ja fem corriols i variants que ens porten a sobre d'Orrius. El terreny d'aquesta ultima zona està molt bé, a diferència de la primera part que era bastant seca.
Aquí deixem ja el GR92, que s'orienta cap al Vallés, i passant per sota del Burriac, entrem a una nova zona de corriols genials tant de baixada com de pujada durs en alguns moments però que ens encanta. Sortim enfront del Poligon Industrial d'Argentona. Paradeta de 5 min. per menjar una mica, que ara tornarem a petir.
Creuem la Riera d'Argentona i amunt, direcció al Turó d'en Tarau i Can Bruguera, evidentment pujant sense parar. Fem de tot, pista, camí, corriol, trialera, en fí, que el que aquí anava cansat, ara entra a la fase "estoy jodío". Potser es una de les zones més heavys de la Tansmaresme.
Arribats a la pista que ve de Canyamars, optem per deixar el track, tirar avall al poble i pujar a la Creu de Rupit, per les bardisses. Les cames van tocades però aquesta penya es dura de pelar.
Pujant La Creu de Rupit, algú dels que eren a la fase "estoy jodío" pasa a la fase de "Tío del Mazo", defineixo: cara blanca o groga, mareig, sense força i inclús pots posar-te a dormir en un marge.
Res que unes oportunes barretes i una glucosa liquida no puguin sol·lucionar al menys temporalment.
Ens reagrupem a dalt i de la Casa Nova avall en res fins Vallgorguina, on deixem al Manolo i la resta per la ctra. arribem a Sant Celoni amb casi 70 kms., més de 1900 mts. de desnivell acumulat i 5 horetes de sillin disfrutant de pur BTT i sense incidència ni cap poltergeist com els ultims dissabtes.
Un dia collonut, amb la millor companyia, un recorregut genial que hem gaudit en molts moments i que ja ens serveix practicament de despedida oficial de la temporada de BTT, perque toca començar més seriosament amb les rodes primes. Les Brevets, marxes i la QH son a prop...
Salut.
Al sortir ens ha rebut el sol, que ha provocat un rapid desglaç de la neu dels arbres que anava directe a sobre nostre. Unes divertides variants finals ens han portat fins al poble amb 38 kms. i els peus ben freds.
Entrades
