Hola a tothom:
|
Sortida dominical |
Aquests dies estiuencs la gent del Club segueix pedalant, tant les sortides de dissabtes com diumenges habituals s'han mantingut, i son molts també els que tenen la bici al lloc de vacances i una estona o altre volten per zones no habituals.
Com extra d'Agost, un escamot ens escapavem a fer un reconeixement de la zona ciclista pirinenca per excel·lencia, on sonen noms com Soulor, Aubisque, Hautacam, Luz Ardiden, Cauterets, Tourmalet, Aspin, L'Horquette d'Anzizan, Cirque du Gavarnie...tot allà ben a prop repartit entre les valls Bagneres de Bigorre i la de Luz Sant Saveur.
|
Al cim |
El primer dia vem fer una ruta circular de 125 kms. incluint al mig l'ascensió al Coll du Tourmalet per La Mongie, la que més vegades s'ha pujat al Tour de France. El resum ràpid es que es un port que ho te tot, es dur però asequible, molt constant en els desnivells, sempre entre el 8% i 11%, amb puntes del 13%, llarg, amb un entorn espectacular i molt ambient ciclista.
L' únic inconvenient, es que està bastant transitat.
|
Tourmalet-La Mongie |
Al dia següent ens tocava Luz Ardiden, una pujada per gaudir, es d'aquells colls que no tenen cap tram per recuperar i que sempre recordes pel tipus de carretera, la tranquilitat, l'ambientillo ciclista, el paisatge i especialment per les seves 34 corbes de 180º. Per mi, sens dubte, molt recomenable.
La Purito-Andorra, o "haber pedío muerte" com deia l'acudit.
Al menys una dotzena de companys del Club vem participar en aquesta prova que ja es considera una de les cicloturistes més dures del calendari, si no la que més. Si els que vem fer la curta varem petir lo nostre per fer els 80 kms. i els 3300 mts. de desnivell, els de la llarga amb el seus 140 kms. i 5500 mts. es de traca.
La Rabassa, el Coll de La Gallina, La Comella i Cortals d'Encamp era la curta; i els de la
|
Luz Ardiden |
llarga a més, afegien el duríssim Coll de Beixalís i un més asequible Coll d'Ordino, que tot suma.
|
Part de la colla a La Purito-Andorra |
Un dia espectacular i fresquet a primeres hores, amb forta calor al final de la prova sempre per bones carreteres.
La bona organització on inclús el Funicamp era gratuït pels acompanyants, bons obsequis, pirineus, i el més important, tots vem acabar i sense incidències. Una batalleta més que sumem a les nostres experiències, fent uns colls amb desnivells de dos digits, on recuperaves en els curts trams del 6-7% que semblaven la recta d'Hostalric. Reptirem??? Alguns si, altres no...i potser altres s'afegiran. Veurem al 2017.
Salut, pedals i bones vacances...a qui encara li quedin.