Com cada dissabte del any continuem sortint a les 7,30, en aquests dies fins a Gener desde davant dels Municipals.
Uns amb la prima i altres amb la gruixuda. Els de la gruixuda han anat fins Arbucies
tornant per muntanya.
Els de la prima hem anat a Sant Dalmai,(esmorzar) Bescanó, pujada cap a L´Estanyol, Sta. Coloma i cap a Casa. Hem arriba a las 12,45.
La obertura de la nova temporada d´ivern per els ciclistes de les rodalies de Sant Celoni que no poden sortir amb llum de dia a fet que molts d´ells acudeixin a entrenar-se i passar-ho bé duran un parell de hores al polígon de Palau.
.jpg)
Doncs aquest diumenge passat sens va girar la castanya, i vam anar cap al Matagalls, Manolo, Xavi, Agustí i Aitor. Primer vam deixar el cotxe a Collformic i vam, pujar amb la bici direcció al Matagalls, després de una bona pujada amb bici i després una altre estona amb la bici a la ma!!! i fer una bona suada per la duresa de fer cim, arribarem a dalt. vam esmorzar i llavors va començar la festa. un baixada increïble k no tothom tindria..... a fer-la peró molt divertida i tècnica. però es fa tota. Després de una gran ruta per el Montseny, vam arribar a Sant Esteve, just a temps per anar a fer un vermut per acabar el dia.
Una vegada canviada l´hora, alguns dels que no podem entrenar de dia, ho farem entre setmana de 6 a 8 de la tarda al polígon de Palau.
Alguns dimarts i dijous i altres cada dia.
La mirada d´un espectador .
Vaig aviat, sembla que farà un bon dia, son las 5 de la tarda, però serà molt especial.
Arribo al final del carrer on ens trobarem amb les altres persones que volen venir. Els organitzadors ja estan al aguait, amb el seu peto, per dirigir-nos cap al lloc de sortida.
Amics, coneguts, veïns, tots amb el mateix esperit.
Uns amb la prima i altres amb la gruixuda, tots amb el seu llum, alguns nou, no havien anat mai de nit, però avui ho farem.
Firmem en el llibre de algunes de les fotos que amb molta il·lusió algú ha posat com a petit record. També uns escrits que surten del ànima. Potser ho podríem fer millor, però es el que surt en aquest moment tant important.
Ens apropem al Jordi la seva dona Sílvia i la Sara per dir quelcom que no ens surt, però els ulls ja ho diuen tot. Alguns no poden, no volen molestar , fan com si no hagués passat. Es respecta aquest dia tant important ja hi haurà ocasions per comentar-lo.
La Laia i la Joana també esta a punt per la sortida amb el control de la seva mare de aquest dia tan especial.
Tot seguit sortim cap a la Plaça de la Vila, on tantes estones hi passava amb les seves estimades i amb molts del que anem a la marxa.
La Sara, controlant, que tot surti bé, amb un somriure d´orella a orella, agraint a tort i a dret la presencia de tots.
Parlaments, fotos, gralles, minut de silenci i arrancada cap a la Carretera Vella, primers aplaudiments en ruta. Nus a la gola.
La Sara, las nenes i els amics mes propers al front de la comitiva. Les nenes volen ser las primeres a cada pujada, com al pare, força, Gas a la burra…….
Donem la volta per una bona part del poble i més aplaudiments espontanis (glup) , seguim. Deixem les nenes amb la seva mare i enfilem cap al turò.
La Sara pedala a tot bolero, rient, i gaudint de la companyia. Primera parada a Mosqueroles, alguns ja els hi a costat seguir el ritme de costellada.
Hora de canvi d´oli i seguim fins a La Costa. Aquí ja ens tenim que esperar una mica més, dons la voluntat es molta però les forces no tantes. La temperatura es mes agradable i l´espera no es fa tant llarga.
Seguim fins al encreuament del Turó on l´espera ja es una mica mes dura, dons ja es de nit hi el fret comença a passar factura. He perdut de vista a la Sara, segur que ja es amunt.
Sortim dels últims, dons coneixem el pa que hi dona la pujada fins a dalt, Manquen 4 km. Per arribar i de sobte trobem a la Sara a peu, pagant com no l´esforç de tots aquests dies, les emocions, el neguit, el dolor ………
Va Sara anem, que ja falta poc, puja, bufa, sua, riu, endavant.
Passem per el pàrking sota l´ Estelada amb els ànims de tots el acompanyants que han vingut amb cotxe.
Mes endavant las ombres dels que pujan a peu, fins hi tot alguna llum fantasma que baixa a veure si ja hi som tots.
La llum al casc i l´altre al manillar dona una sensació irreal del que et ve de cara, seguim, sols manquen dos quilometres, bufa, sua, riu, segueix, endavant, sempre endavant, ara un pedal ara l´altre tal com ell voldria. Gas a la burra………
Fred, molt de fred, tremolem, però per fi ja arribem, els amics, coneguts i veins , saludant amb eufòria, va Sara que ja hi ets, riu, saluda, bufa i tremola. Ja hi som. Hem arribat, la cloenda acaba de començar.
Com ell deia
MOLTA SALUT !!!!
Potser tenia alguna foto amb ell, però he tobat aquesta foto, genial, especial, una de les ultimes que va penjar al seu blog.
La foto d'un autèntic guerrer Maasai atacant a 20 metres del pilot, arribant davant perquè a ell li agradava arribar davant, encara que mai se li notava aquest protagonisme del qual disfrutava amb la més sincera humilitat.
En Xavi era un del grans, un dels habituals, un Alfil amb la passió d'un Rei i la brega d'un Peó. Algú que si no pedalava et venia a veure, algú que es passava un diumenge matí tot plovent fent-te fotos a un ciclocròs, morint-se de ganes de pujar a la bici quan tu estaves fins als ous de tanta aigua i tant de fang. Algú que de les seves nenes en deia les hooligans, algú que a baixar dos pinyons en deia cardar-li fava.
En Novell era un mirall pels demés , i a la vegada s'enmirallava en ells.
En Xavi era qui rodava 20 minuts davant nostre a les Brevets, preferia rodar sol i patir a la BPB més que no pas esperar al grup de 6 o 7 que el seguia.
Parar no estava al seu llenguatge, la bicicleta només s'entén pedalant.
Per això pedalarem més encara, per en Novell, per en Seriola, pel Santi de Viladrau i pel Xavi Carme, ja que ells des d'allà dalt ens passaràn els bidons que faci falta per a que les nostres bicicletes no parin mai.
Fins sempre amic, dona'm una mica de roda i passa a darrera, que ja tiro jo fins a meta!
Petit resum dels molt escrits que hi han en els bloqs del amics ciclistes que van voler acompañar-nos al homenatge del XAVI.
GRACIES A TOTS I TOTES.
COPIA DEL ESCRIT DEL AMIC DEN XAVI "CHARLY" EN EL SEU BLOQ
En un ambient d'autèntica festa, un fotimé de ciclistes vam anar a Sant Celoni a fer la primera edició de la Xino-Xano,que és una pujada nocturna al Turó de l'Home doncs això, de tranquis en memòria del Xavi Novell.
Abans de començar vam signar un llibre de record que desprès se li va entregar a la família, una volta per Sant Celoni i pam! cap a les antenes del Turó que des de baix semblen massa lluny. Al principi amb llum del Sol, desprès ja de nit, cadascú al seu ritme amb quatre reagrupaments per anar tots plegats. Quan més amunt més fred hi fotia, dalt de tot entre els núvols i amb un ventet que tallava es va fer un petit homenatge en forma de cançons, alguna lectura, un minut de silenci i el millor, dos visques.... VISCA EL MAASAI! VISCAAAAAA!!!!! VISCA CATALUNYA! VISCAAAAAAAA!!!!!
I amb tembleques de la rasca que hi fotia vam anar baixant, el primer troç fatal entre el fred i el mal estat del la "carretera", però amb la carretera bona i cada cop perdent alçada la baixada amb les llums va ser tremenda.
-----------------------------------------------------------------
COPIA DEL ESCRIT DE LA SANDRA EN EL SEU BLOQ
Ayer en homenaje a Xavi Novell, se hizo una subida desde Sant Celoni hasta el Turó de l’Home en bicicleta.
Unos 200 y pico pedaleamos hasta llegar arriba, en un ambiente como el que le hubiera gustado a Xavi, un ambiente de compañerismo, de risas, de pasión por el ciclismo. Ayer todos los que estábamos allí, los que pedaleábamos, los que organizaron y los que subieron en coche fuimos uno, fuimos Xavi.
Salimos des de la plaza del ayuntamiento aun con el sol de la tarde, poco a poco se fue haciendo de noche y fue bajando la temperatura. A cada pocos quilómetros íbamos haciendo reagrupamiento. La dura subida al Turó, junto con el paisaje que se nos ofrecía, la luz de las estrellas y el compañerismo que se respiraba, xino xano, se hizo mucho más sencilla y apacible de lo que yo esperaba. Después del último reagrupamiento y a falta de solamente 6kms, cada cual fue cogiendo su ritmo para llegar a la cima. Dónde se acabo el homenaje, con canciones, gritos de "VISCA" y cohetes.
Sin duda, un memorial muy emotivo y perfecto, tanto por el comportamiento de todos los ciclistas, como por parte de los que organizaron la pedalada. Además de tener el placer de conocer a muchísima gente, a muchos amigos de Xavi.
El Proper Dissabte la 17,30 sortida del pavello de Sant Celoni.
Mireu la pagina del club hi apunten-vos per millorar l´Organitzacio.
Entrades
Comentaris
