UNA BONA SELÈNIKA

diumenge, 26 de setembre del 2010

Avui les 6'00 de la matinada uns 10 companys sortiem desde el peatge per anar en convoy a Navarcles.
Al pasar per Sabadell ens sorpren un petit xàfec, però res, abans de la sortida ja tenim un cel net, aixó si, a 8ºC.
Tal com sortim els 1.300 bikers, alguns de nosaltres ens perdem de vista i ja no ens trobarem fins el pavelló, ja que aquesta marxa es dificil de fer-la en grup perque el terreny es molt cambiant i les baixades no son precisament per descansar i agrupar-se ja que son molt trencades amb pedra o gravilla suelta, que no et permeten ni fer un glop d'aigua; aixó fa que el cansament es vagi multiplicant i les diferéncies de ritmes siguin molt acusades.
El perfil prometia, 108 kms. i uns 2.700 mts. de desnivell ( a mi segons el Garmin m'han sortit uns 2.500 ), on la part mes dura estava entre els kms. 25 i 70 amb forces collets i terreny molt trencacames.
Calders, Moià, Collsuspina, L'Estany i de nou Calders han estat els poblets tocats pel recorregut de la marxa que gràcies a la bona temperatura, a un cel blau impecable i a uns boscos verds per les ultimes pluges, hem pogut disfrutat de paisatges de la zona i vistes de Montserrat, La Mola, Els Rassos de Peguera, la Montanya de Sal,etc.

A nivell esportiu el primer en arrivar de la colla a estat l'Edu (jo crec que ha pasat per la carretera...je, je,), amb l'Albert Marrodan i en Pedro seguits; la resta hem anat arrivant alguns mes d'hora que d'altres però tothom de bon humor i bastant sencers. Com incidéncia alguna punxada i una trencada de cadena tot solucionat sense problema.

Una fresca cervesa al arrivar, rentat de la bici, una bona dutxa, recollida del diploma amb foto i de l'obsequi (una bossa d'esports), i per completar un dinar de 2 plats amb gelat de postre, fa que sigui tant gratificant arrivar a Navarcles de nou.
Com anecdota sobre el km. 80 he trobat a la Noe que estava fent la marxa amb un Niner SingleSpeed, totalment rígida i com el seu nom indica només amb un desarrollo, i la veritat es que per pedalar no tenia molts problemes, però segons comentava la fatiga principal era de braços per la falta de forquilla devant en aquests camins tant pegregosos i trencats.
En fi, l'any que ve segurament tocarà repetir.
Molta Salut!!