PARIS BREST PARIS - 2011 CRÒNICA

dimarts, 30 d’agost del 2011

CRÒNICA DE LA PARIS BREST PARIS DELS PARTICIPANS DEL CLUB CICLISTA SANT CELONI
(Dades del meu conta quilometres) en alguna ocasió l’ he engegat tard.
KMS TOTALS 1240
DESNIVELL ACUMULAT 12455 METRES
HORES TOTALS 79,46
HORES DE BICI 53.45
HORES NO BICI 26
VELOCITAT PROMIG 23 i escaig.


El Grup que em format es el següent:

Jose Garcia Sanz (C.C. Sant Celoni)
Francesc Garcia ( C.C. Sant Celoni)
Josep Mª Pla (C.C. Sant Celoni)
Ramiro Benito ( C.C. Granollers)
Juan Zarrias ( C.C. Granollers)
Làzaro Ortega ( C.C. Ripollet)
Manuel Blazquez (C.C. Ripollet)

Un agraïment a tots els que han fet possible la acabament de la proba, a l’ Anna la meva dona, la meva filla Montse , en Pedro en Jose Luis i la Mònica que sense ells, ara no hauria pogut transmetre la totalitat de la proba.

Dissabte 20 d’ Agost 2011

a>

Ens trobem tots el participants que en coneixem, principalment de Catalunya en el lloc de sortida a Guyancurt, en el Gymnase Des Droits De L’home a fi i efecte de formalitzar les inscripcions.
A nosaltres ens tocarà l’ endemà diumenge ja que sortirem el dilluns a les 5 del mati tal com aviem triat al fer l’ inscripció.

Tots amb una bona dosi d’ il•lusió i amb un bon prepara ment per portar a bon terme la proba.

Tenim 84 hores de temps, em triat aquesta opció perquè a priori es millor que les altres dons les hores de dormir s’ escauen a la nit. (això es la teoria).

He preparat un esquema d’ horari per tal de tenir una guia durant la proba.

En el esquema hi poso l’ horari de obertura del control, el de tancament i el que nosaltres tenim previst sortir de aquell control.

Això en donarà la pauta de si anem be o malament de temps durant tota la proba.

Diumenge 21
d’ Agost 2011

A partí de les 5 de la tarda comencen a sortir tots els participa’ns en tandes de 500 amb un sol de justícia, això en fa pensar que nosaltres el diumenge també ens en tocarà un xic.
Fotos als coneguts, fotos a les bicis especials, tàndems, tricicles, ajagudes etc etc.

A mitja tarda cap al càmping a intentar dormir, dons haurem de sortir a las 3 del mati per ser a primera hora del dilluns a la sortida que te lloc a les 5 del mati.

Dilluns 22 d’ Agost 2011 >– Ha arribat el moment.
Segellem el carnet de ruta, i ens posem a la graella de sortida amb tots els parents i amics fen-nos costat.


Sortim i als 3 quilometres tenim algunes gotes d’ aigua que en prou feina mulla la carretera.

Sols em de seguir els llums i els reflectants que tenim davant, la carretera es plena de ciclistes i mica en mica es van tallen els grups .

El ritme es viu, comencen a passar les hores, fa fresca i el cel no s’ aclareix, no hi ha grans pujades però no deixem de pujar i baixar, això es perllongarà durant tota la proba.

Primeres anècdotes, un senyor amb el seu gos davant de la bici, algun tricicle i les bicis tipus bala que semblen un cuc per la carretera.

A prop de mig matí comença la festa del aigua, un cel molt ennuvolat dona pas als primers ruixats amb acompanyament de la gran orquestra de llamps i trons, sembla que siguin els focs artificials de Blanes, dons als meus 60 anys mai havia vist tempestes elèctriques tan intenses.
Això es repetirà en tres ocasions durant el dia i nit properes.
Em tingut aigua des de les 11 del mati fins a les dues de la matinada.

Els altres grups que sortien el dia abans per la tarda han tingut mes sort i no els ha tocat cap ruixat.

L’ única avantatge que em tingut els de Sant Celoni es que durant les Brevets de qualificació ja havíem tingut sessions d’ aigua força mes dures, encara que amb menys trons i llamps, això a fet que ja estesi’m preparats per aguantar les condicions atmosfèriques.

L’ únic inconvenient ha estat per l’ Avi Jose Garcia que degut al fred ha decidit deixar-lo dons tal com es va trobar en les brevets de qualificació, era massa perillós seguir, dons tenia dificultats en aguantar-se sobre la bicicleta per tremolors de fred.

De fet, era el mes preparat per fer tota la marxa, ja que la experiència amb grans distancies es molt important per aconseguir acabar, però om no es pot exposar a tenir un ensurt.

A la nit del dilluns a dimarts,prop de les dotze decidim parar-nos a fer un son de 45 minuts.

Continuem fins a la matinada i desprès si en parem a dormir unes dues hores al control de Loudeac tal com estava previst.

Em fet 454 km a una mitja de uns 24,6 km per hora i un desnivell acumulat d’ uns 3300 metres i les hores de pedal han estar de 18,44 h, el temps restant l’ em fet servir per passar els controls, menjar, canviar-nos de roba etc. etc.

Dimarts 23 d’ Agost 2011
Ens aixequem de nou, mengem una bona sopa de verdura i pasta i anem de nou camí de Carhaix a sellar el proper control en el km 525.

Les carreteres escollides per l’ organització son secundaries, i això en tots els sentits, dons l’ asfalt es molt irregular, sense sots, però amb molta vibració damunt de la bicicleta, això fa que les mans et quedin vermelles per anar agafant duresa.

També les parts baixes del cos s’ en ressenten i es a base de molta crema (natusan) o similar que fa que anem aguantant sense que la pell es trenqui.

En un dels encreuaments tenim un lapsus, i fem una volta de prop de 20 km de més, ja que ens em passat un fletxa de senyal i ens em perdut, això farà que no ens refiem mes de la gent que va davant nostre, dons ha estat per no assegurar la ruta.


Anem arribant a la meitat del recorregut hi trobem ja força ciclistes que varen sortir ahir que ja tornen, les carreteres son una fila de ciclistes en els dos sentits, tots amb al seu ritme, tots pensant en el que els hi queda per arribar a la fita tan esperada, uns per arribar a Brest meitat de recorregut i els altres per enfilar la segona part cap a Paris.


A dos quarts de cinc de la tarda arribem a Brest, fem la foto de rigor al pont antic, on sols està permès circular a peu o en bicicleta hi anem cap al control donant una bona volta per la ciutat, que per cert per els ciclistes no te gaires bones vistes, dons ens fan passar per el port i carreteres secundaries.

Desprès de estar un ratet amb la família que ens visita, agafem el camí de tornada, tenim pensat dormir de nou a Loudeac, però encara quedan 164 km per fer.

Pugem les rampes de sortida i seguidament baixem a tot bolero després de una foto a dalt del port.

A prop de Carhaix, per a mi es podia haver acabat la marxa dons, per coses del destí una llum que havia comprat pel darrera, amb els sotracs de la carretera se’m posa dintre de la roda i amb trenca un raid i amb deixa tirar a la carretera, sense possibilitat d’ arreglo dons els tipus de roda no admet cures d’ urgència.

Per sort estem a 15 km de Carhaix i això fa que puguem arreglar l’ avaria, ja que en previsió de aquestes coses en el cotxe de suport portàvem rodes de recanvi i mentre els companys sopen jo arribo per sortir.

Ha estat un ensurt, encara que controlat, es per això que en cap moment he vist perillar l’ aventura.

Seguim fins a Loudeac on dormim unes dues hores, ja que anem una mica enrederits sobre l’ horari previst i no don per més.

He de dir que en cap moment he trobat a falta hores de dormir, jo era un dels mes preocupats per aquest tema, i he vist que amb dues hores el cos es relaxa prou com per continuar amb l’ exercici físic per el que t’ has entrenat .

De Loudeac a Loudeac anant a Brest hem fet 333 km a una mitja de 22 km per hora amb un desnivell acumulat de 2845 metres.


Dimecres 24 d’ Agost 2011
Sortim de Loudeac a les 6 del matí, anem prou bé, encara que una mica tard per el previst.

Anem troba’n els mateixos ciclistes per el camí, gen que va a menys velocitat però que para menys en els controls i això fa que ens retrobem una i altra vegada.

Nosaltres som set de colla, tres de Sant Celoni, dos de Ripollet i dos de Granollers, això fa que en les parades sempre s’ allarguin una mica, uns per anar al l. Altres per mirar això o allò en fi, sempre que vas amb colla perd una mica mes de temps.

En el nostre recorregut total em estat 26 hores sense anar sobre la bicicleta, i això que per dormir sols em estat unes 7 o com a màxim 8 hores, la resta entra controls, canvis de roba, menjar i varis s’ han consumit 18 hores.

Si om va solt segurament el temps de parades seria sensiblement mes curt, encara que la companyia, al menys per a mi es molt més important que el temps.

Trobem un Italià prou amable que ve a estones amb nosaltres, es alt i gros però fort, sembla que quant volt tira prou mes, es de la part de Venecia i te una botiga de paramedical, quant fem una baixada com que te prou pes ens arrastra i a les pujades amb la força que te de cames ens deixa tirats com una burilla.

Os explico aquesta anècdota perquè en el penúltim control l’ hem trobat i ens ha explicat que havia abandonat per problemes de genolls, la veritat es que m’ ha frepat una mica dons a l’home li han caigut les llàgrimes quant ens ha dit sols em faltaven 140 kilòmetres, amb les seves paraules ( solo 140 kilomitris ).
Ens ha dit (Auguri) bona sort.

Això ens fa reflexionar que en una proba d’ aquestes qualsevol errada es paga. No podem abusar ni del menjar, ni del beura ni de plat etc etc.

A Tinteniac L’ Avi Garcia torna amb nosaltres i fa la resta de la proba, de fet ens porta amb moltes ocasions, dons ell ha descansat i va força mes be que nosaltres.

Avui dimecres tenim previst anar a dormir a Mortange Au Perche, tocarien fer una 300 kms i això es el que farem, encara que arribarem mes tard del previst.

Abans de arribar a dormir fem unes rectes de moltíssim kms, anem trobant ciclistes que per la carretera es queden a dormir, uns amb mantes tèrmiques, altres amb sacs de dormir, i altres tal com s`escau.


Es fa pesat tants quilòmetres de monotonia, anem una mica endormiscat i en Làzaro un dels companys s’ ensopega amb una dona que està al boral de la carretera i cau a terra, sense mes conseqüències que l’ ensurt. Això fa que perdem la son de cop i arribem al lloc de dormir sense cap mes amagatall de son.

Per el camí em trobat una botiga oberta on em fet un bon cafè amb llet, galetes i entrepans.

Les ultimes pujades abans de arribar al destí son prou llargues i feixugues, però els de Granollers han fet una autentica contrarellotge, dons el hi ha agafat la bogeria de la nit.

Arribats a Mortange au Perche em fet 307 km amb un desnivell acumulat de 2510 metres.

Dijous 25 d’ Agost 2011
Últim dia, com el Tour de França, dia de xerrades, anècdotes etc, etc, ja ens veiem les orelles, si tot va bé arribarem amb temps suficient per no anar de corcoll.
Sols tenim un control de Dreux.

S’ aixeca un mati esplèndid, la moral es alta, anem trobant ciclistes i mes ciclistes al boral de les carreteres dormint, el ritme es prou bo encara que la carretera es molt granelluda i la bicicleta es com un poltre de tortura, els baixos es queixen.

A Dreux mengem bé dons son les 9 del mati i a l’ hora de arribar encara queden 65 km que a aquestes alçades es lluny, dons arribarem a les 12,45, ja que tots els semàfors de arribada els trobarem amb vermell, hi aquí si que es sagrat el parar.


L’ última pedalada del mati si que es plena de histories i comentaris per part dels mes veterans, trobem gent que tenen feines a portar la bicicleta per la dreta, gent que està dormint al boral a falta de 15 kms, gent que ens passa a tot bolero dons van justos de temps, ja que les 90 hores per ells els hi acaben a la una.

Nosaltres es hem vestit per l’ ocasió, tots amb els mallot de Catalunya, per allò de fer país.

Això fa que el ciclistes que ens anem trobant tinguin una mica de referent i mica en mica anem fent un grupet prou gros. L’ autobús com diem en el argot ciclista.

Anem arribant, tots el semàfors en vermell, però no tenim presa, anem be de temps, la hora de arribada màxima per nosaltres son les 5 de la tarda hi tot just son les dotze, gaudim del moment, gaudim del sol i gaudim de la companyia, sabem que hi ha molta gent pendent de nosaltres, amics, família i coneguts, l’ arribada esta a la cantonada.

L’ últim dia em fet 140 km a una mitja de 23 km. Per hora amb un desnivell acumulat de 500 metres.

El locutor d’ arribada ja ens veu, Catalunya entra, (entreè de Catalunya), els nostres cors bateguen d’ emoció, les nostres famílies a l’ arribada, el públic aplaudeix i nosaltres acabem de complir un somni.