LA SELÈNIKA 2011, TAMBÉ AL SAC

dilluns, 26 de setembre del 2011

La Selènika de BTT, te la particularitat que entre les seves edicions mai es repeteix circuit, ja que es roda per zones totalment diferents i oposades com Cardona, Talamanca, Moià, Santpedor, etc. direcció Est-Oest-Nord-Sud. El que si es fixe de fa uns anys, es el kilometratge de 100 a 110 kms. amb desnivells acumulats de 2.000 a 2.500 mts. o més.

Aparentment el perfil d’aquest any no semblava molt dur pero els 2.300 de desnivell, a fer per una zona plena de colls majoritariament de 300 a casi 900 mts. donava que sospitar, tal com vem confirmar després, un autentic trencacames, però com "som nous" en aixó, nosaltres refiats i gens preocupats.

La Deessa Selene, protectora dels Selèniks ens rep amb una temperatura de conya, cel blau, dia genial, amb alguna estona de boira, una part dels camins perfectes gràcies a la pluja d'ahir, encara que la part del Solsonés plens de pols tipica de la zona, perque allà, no va caure ni gota. Aixó promet.

Ritual habitual, recollida de dorsal, visites al excusat, inflada de rodes, omplida de butxaques del maillot, animalades varies i els del C.C.Sant Celoni amb els Salicru’s i Els Cabres del Montnegre ens situem força bé per la sortida. Els màquines Albert Marrodan, Edu, i Gerard tenen feina, han d’entrar entre els 100 primers per mantindre l’status, es el que te ser un dels bons en aquestes proves. Als altres amb acabar com persones conscients ens val.

La traca peta a les 8'06 h. i els 1300 inscrits fem els primers kms. com un un tram cronometrat, en comptes de pensar més en el que queda; en un moment, estem casi tots separats.

La primera part planeja bastant, permet rodar lleuger i fins al primer avituallament al km. 27 el promig es de més de 21, les sensacions son bones; molta gent no para, errada que pagaran alguns per deshidratació i d'altres problemes per la duressa del que venia. Aixó no es la carretera on els ports son coneguts.

D'aquest punt cap el segon i tercer avituallaments, passarem per part més heavy de la ruta, travessant un parell de colls de més de 800 mts. com el Castell de Boixadors i Castelltallat, amb rampes entre el 13 i el 20% , en algun punt fins el 25%, incluint de propina 3 o 4 collets més per arrodonir. Estem només al km. 65 i comencen a manifestarse els lumbars, braços i peus. Les cames per sort encara funcionen.

Aquí per fí tenim varis trams de baixada más llargs però amb molta roca i pedra que no deixa recuperar i fa mantenir la tensió en aquest terreny favorable. Tot evidentment "decorat" amb més collets i turonets intermitjos que comencen a fer mal, fisica i mentalment; ja es veu penya amb rampes i altres que només miran la seva roda....Bruno el del Mazo ja ronda per les terres del Bàges.

A Callús de l'ultim avituallament al final, ens queden encara 25 kms. direcció Santpedor, 9 d’ells purament de pujada, la resta alguna baixada pedregosa, pista per tirar de plat, algun repetxo traidor i un corriol a 6 o 7 kms. del final que tal com van les forces distre-ho, però no es disfruta igual que si portessim 30 kms. a les cames. Finalment de lluny ja es veu el poble. Ja ho tenim.

Ultimes apretades per no perdre posicions, entrada al poble que personalment celebro amb una bona rampa a la cama dreta…i de cop em passen 10 tios que feia estona que mantenia a distància...Ole tú!!

Arribada, rentat de bici, cervessa, dutxa, dinar i recollida d’obsequi per aquest ordre i de cap al sofà de casa a acabar el dia.

Dades del GPS 104’2 kms. 2.355 mts. i algo més de 6 hores i quart de sillin.

Per mi fi de la temporada oficial 2011.

Salut.