DISSABTE 12 DE MAIG BREVET 400 KM A MANRESA

dilluns, 14 de maig del 2012

400 kms amb bici non stop sempre són respectables.
Aquesta es la historia del dissabte 12 de Maig de tres ciclistes del C.C. Sant Celoni.

En Francesc, en Pepe i jo sortim de casa a les 4,15 de la matinada.
Arribem a Manresa a les 5 i saludem als amics i companys que durant el dia anirem trobant per la carretera.

A les 6 sortim direcció a Calaf, avui si, avui agafem el tren que ens interessa, el del grup de la Penya Bonavista que a les pujades treuen el peu del accelerador i a les baixades a tot bolero mantinguen un bon ritme al terreny favorable.

A Cervera petit incident, dons al Làzaro li cau la bossa de davant, l’ espero i al continuar em confonc de ruta i fem un quilòmetre de més amb la corresponen escalfada de motor per agafar al grup.

A partir de Cervera la nacional II es fa poc agradable, fins que passat Lleida agafem la carretera de Soses cap a La Granja d’ Escarp vorejant el Segre fins a Mequinensa, aquí el paisatge es més agraït, hi ha pescador que miren de treure algun “ sirulo “, (peix molt gran i depredador que molts Alemanys van a Mequinensa a pescar-los).


Parem a Mequinensa a segellar el carnet de ruta i beure, dons ja es migdia i el sol comença a escalfar de valent.
Pasem Fraga, Zaidin a 35º de temperatura, ja es hora de dinar i parem a Albalate de Cinca on una bona amanida verda i uns macarrons omplen els dipòsits interns per seguir la ruta, pràcticament em fet la meitat del camí.

Vist que el grup que anem s’ esca-queixa una mica, en Francesc dona ordres concretes per anar fent relleus cada 500 metres i posteriorment cada quilòmetre, si hi ha algú que no pot es queda al darrera, però tots anem fent el relleu corresponent i així el camí es mes lleuger.

Arribem a Monzó amb una calor que no es pot aguantar, però es el que hi ha, ho notem més perquè es el primer dia de calor i el cos no hi està acostumat.

A Monzó trobem els amics del Bici Baix que a partir d’ aquí passen a les primeres posicions i ens ajuden força. (com sempre).

Començo a notar que els gasos estan comprimits dintre de la panxa, no hi ha maneres de que surtin i això fa mal, però sols això. Hi estic acostumat i ja sé la solució. La propera parada que farem m’ estiraré al terra de panxa enlaire un parells de minuts i solucionat.

Això es el que faig i per sort funciona, altres companys no han tingut tanta sort i ho porten més malament. En Josep Caserres fins a meta va malament i un altre company del Bici Baix ha de deixar-ho, dons ha agafat una deshidratació que aconsella pujar al cotxe que porten de companyia.

Comença a fosquejar i el vent apareix durant un parell d’ hores, dic apareix perquè ens va en contra, dons tot el dia ens ha respectat, mes aviat en ha ajudat. El quilometrés acumulats ja pesen.

El quatre kms de pujada a Sant Ramon són llarguíssims, una vegada a Sant Ramon ja ho veiem d’un altre manera, el camí es conegut i sabem cada racó de carretera que es favorable i que no ho es.

Es fosc, el llum que he comprat per aquesta fita, una dinamo a la roda amb un let de qualitat, fa que les baixades siguin agradables, fins i tot plasent eres, dons no hi ha cap problema de visió (una bona inversió).

La baixada de Calaf fins a Manresa, mes de 30 kms es fa prou bé i encara que els del Bici Baix tenen una punxada, arribem tots junts a meta, força cansats, la calor del dia ha passat factura.
Amb aquestes marxes normalment no perdo més de 1 quilo de pes, avui prop de tres quilos.
Es recuperen amb 36 hores, però es nota que l’ esforç ha estat important.

Segellem al local de la Penya Bonavista on ens obsequien amb llet i cafè, cola cao, pastes etc. Sempre atents, sempre amb una bona paraula i una salutació agradable, ells hi son a les cinc del mati i també tota la nit per segellar a tota la gent que va arribant amb conta gotes.
Un agraïment per tots els que fan possible aquestes fites.

Ara toca recuperar i començar a entrenar la propera que tindrà lloc els dies 26 i 27 que serà la Barecelona-Perpinya-Barcelona.
Això ja serà un altre historia.
Salut i kms.