CRÒNICA DEL RUTÓN PELS TRES TURONS

dilluns, 9 de febrer del 2015

Hola a tothom, ja fa alguns caps de setmana que portem varies rutes llargues BTT de cara a la Challenge de Girona, però la d'ahir era una de les primeres "heavys"; uns 80 kms. i més de 2.000 mts. de desnivell previstos sobre una BTT ja pica....i al ritme que marquen alguns encara més.
A les 7'30h. mig fosc, en possem en marxa un grup de 8 al que despres s'ens unirà el despistat d'en Casellas que no va pendre nota a cal Eladio del nou horari.
Per Can Draper, passem cap a Vallgorguina per la Hipica i sense històries enfilem directament amunt cap a la Casa Nova, i seguir pujant encara més fins als Misteris on ja s'ens ha unit el despistat.
Tenim fet el primer tram llarg de pujada del dia, i amb el cel blau, el fred i les traces de neu, anem fent.
Seguint paralels al GR92 per variants, ja tenim la primera incidència; en Yogui trenca una corona de les del mig del pinyó així que només te les 4 corones de dalt. N'hi haurà més...

Arribant a Can Bordoi, tenim una punxada d'en Jordi de Mollet, de pas aprofitem per menjar una mica mentres reparem. Però la pujada segueix perque toca anar fins l'alçada de La Torrassa on ja girem a la esquerra per babejar una estona i fer tota la espectacular i llarga baixada del Dragon Khan, que ens porta a Dosrius, on també aprofitem per fer un beneït café, omplir bidons i entrar més amb calor.
Més refets, tornem a pujar i direcció a Canyamars i La Creu de Rupit però pujarem per per una llarga i matxacona variant d'aquestes que et van pulint les cames i les forces sense adonar-te.
Entremig jo perdo un dels cargols que collen els plats, així que em quedo per la resta de ruta amb plat petit per no forçar la transmissió. Es la tercera del dia, avui no es el nostre dia.
Acabem amb la pujada molt a prop de La Creu de Rupit i els que tenim algun compromís i la bici en menys condicions, decidim retallar una mica. Aixó si, no podiem marxar sense fer la baixada pel divertit corriol fins a Lourdes d'Arenys amb tot el grup, tot i sapiguent que després hem de tornar a pujar practicament al mateix lloc.
Abaix ens despedim de la colla i l'Oscar, en Yogui, en Jordi i jo cap a la Creu de Rupit de nou, per la pista de la riera i els seus agradables desnivells entre el 12 i el 20% constants. D'allà a La Casa Nova, on es l'Oscar que nota fallos en el desviador es que porta la roda fluxa...vaja dia portem.
Baixada ràpida a Vallgorguina i per la Via Verda final de ruta per nosaltres.
La resta de senglars encara tenien feina: La Creu de Canet, els seus corriols i una "maca" tornada per S.Iscle, Dones d'Aigüa i l'engantxós tram de Cal Paraire de postres, per acabar amb les variants d'Olzinelles habituals.
Els de la versíó curta hem acabat fent uns 64 km. i prop de 5 hores de feina amb més de 1600 mts. i els de la llarga els 77 kms. amb uns 2000 mts. i més de 5 hores de feina.
Un rutón intens excel·lent per preparar proves de llarga distància, sense deixar de gaudir d'unes bones baixades. I sempre en bona companyia, clar.
Salut.