UN DIA AMB BICICLETA

dimecres, 13 d’octubre del 2010

Ja feia dies que teníem previst fer una sortida amb bicicleta durant un dia feiner fora de la nostra comarca.

Finalment desprès d’algun ajornament per motius d’agenda ens retrobem quatre companys per tal de fer realitat el nostre pla. Anar a gaudir de carreteres noves i de paisatges desconeguts .

Es dijous i a les 6,30 varen quedar de trobar-nos a casa d’ en Joan, dons el dia abans ja havíem carregat les bicis per no perdre temps, dons el dia es prou important com per no perdre pistonada.

La ruta comença a prop de Igualada, concretament a Santa Coloma de Queralt.

Arribem a les 8 al poble de sortida i anem a esmorzar al bar de la plaça, un bon entrepà de botifarra, un porró de vi i unes olives per començar amb bon peu el dia.

Fa fresca, encara que agradable, això en fa posar les mànigues, i el paravent, dons sempre es bo anar una mica amb compte, dons en aquestes dates els constipats estan al aguait.

Hi ha poc transit, dons la ruta ha estat molt ben triada per en Santi, el primer poble de parada es Conesa les poques persones que ens trobem son gent que fan de paleta i que ens miren amb certa curiositat, dons som estranys en terra de ponent.

Una mirada curta però intensa per el centre, ens en adonem que les moltes pedres que hi han per el camp, si es posen al seu lloc ben arrenglerades i amb una dosi de professionalitat, poden resultar uns carrers i places boniques i agradables per el viatger.

Seguim per carreteres petites però amb molt bon estat, ara puja ara baixa, no tenim pressa, sols el paisatge ens fa gaudir , estem amb terra de conreu, i ara es l’hora de poques feines.

Arribem al poble de Savallà del Comptat i seguim cap a Vallfogona de Riucorp, ja comencem a veure alguns molins de vent que adornen o malmeten el paisatge, depèn del ulls que s’ho miren.


Si hi ha aquets molins de vent, vol dir que fa aire, dons si, tot el dia anirem gaudint de un aire, encara que no massa intens, si el suficient per adonar-nos que hi es.

La cosa mes impactant per a mi durant el dia ha estat el sentir el baff baff baff... de les aspes de un del molins de vent, dons després de molts anys viatja’n per les Espanyes on n’hi ha molts, mai havia sentit aquest soroll particular del batec del moli, amb l’aire que recull amb aquestes aspes grandioses, al menys tretze metres de llarg.

Seguim camí per poblets petits, Passanant, Glorieta, Forès, els paisatge canvía i entrem en zona de vi, aquí hi ha una mica mes de trasbals, dons es època de recollida del raïm, hi ha maquines fent la recollida, tractors amb remolc portant el raïm cap al poble on en transformaran amb el cava o vi corresponent.

No me’n puc estar, i hem paro per agafar un penjoll de raïm per saber al menys quin gust te.

Tots els tastem, encara que ens sembla prou dolç, però la veritat es que amb tan poc, el gust quasi no se’n ha assabentat.

Arribem al pobla de Sant , allà hi ha el Castell del Bescompte, que no arribem a veure bé dons queda una mica amunt, i encara ens queda camí. Passem per el carrer major i preguntem per anar a Pontils, el senyor que trobem està a la porta de casa seva amb la bata de color blau marí sobre la camisa de quadres i amb les plantofes (sabatilles) també de quadres.

Ell ens informa que hi ha una carretera que podem agafar, que encara que no està molt be, podrem passar sense dificultats, sembla ser que aquesta carretera l’agafaven molts camions, però el Sr. Bescompte ho va prohibir, dons feien molt de soroll al poble, i ara ja no hi ha gaire transit, però tampoc l’arreglen massa.

Seguim cap a Esblada, el paisatge es totalment diferent, boscos de pins, muntanyes, alguna urbanització, res de nou, sols pujades i mes pujades, es ja l’hora de dinar i al mes calent a l’ aigüera.

Veiem un rètol de benzinera, i no el fem gaire cas, dons sols queden uns quinze quilometres per arribar al lloc de partida, però la gana ja comença a fer estralls en el nostre estomac, i al arribar a la benzinera i veure la quantitat de vehicles aturats en fa canviar els plans.

Te bona pinta, i els fets ens ho demostren, una bona fideuada, un entrecot un bon porro de vi, gelat i cafè.
Tan sols ens queden uns pocs quilometres que farem entre pujada i pujada a un ritme prou bo com per arribar satisfets de nou a Sta. Coloma de Queralt on ens espera la furgona per portar-nos cap a casa.

Ha estat un dia de bicicleta, sense mes, amb uns bons companys i gaudint de un dijous al sol.

Aquest es el mapa amb una petita variaciò a la zona de Vallespinosa.
Ver mapa más grande