CRÒNICA D´UNA SORTIDA ANUNCIADA.

diumenge, 25 de març del 2012

...i quan el camí es feia mes fosc i tapat dins del bosc, Gretel va anar deixant engrunàs de pa per enrecordar-se'n d´el camí de tornada...quina mala sort quan al fer mitja volta les engrunàs de pa havien desaparegut...
Segurament estareu pensant que te que veure el conte de Hansel i Gretel amb una crònica ciclista? dons que al igual que el conte els ciclistes van anant desapareixen com les engrunes del conte.
7:30h la gent puntual darrere l´esglesia i 14 homes en mallas capa Llagostera,a la alçada de la rotonda de Sils perdem una engruna,el Manolo si torna,13 tios en mallas cap a Llagostera,quin fart de patir en els tobogans,arribem al restaurant i aquí perdem una altre engruna,el Rally continua,12 tios en mallas es posen fins el cul de truites,sortim amb la panxa plena cap a sant Grau, abans, ja em perdut dugues engrunes mes, el Rafa i el Jose (Pepu) se'n tornen,10 tios en mallas pujant sant Grau, travessem la part que es va crema fa poc,quina pena, aquí no puc fer broma (si que puc fer broma,però no m´agradaria que penseu que soc un insensible)i desprès de sant Grau anem agrupats fins Tossa,sortim de Tossa i primera punxada de´n Francisco, aquí perdem tres engrunes,el Jose (trekman),el Pepe i el Lluis continuan,la resta a fer de mecànic,arribem a Lloret,segona punxada de´n Francisco no arribem a sortir de Lloret que en Francisco torna a punxar,com la llanta d´en Francisco es d´aquestes de vàlvula llarga fem una nyapa i continuem, ja em sortit de Lloret i en Francisco torna a punxar, aquí perdem una altra engruna,6 tios en mallas cap a Sant Celoni,ja no varem perdre cap altre engruna.
Quan enfilem la recta un grup de ciclistes femenines sens a unit fins a casa i aquí es a on se'n cau la cara de vergonya,ningú,ningú,ningú els a fet un relleu, he pogut fer una foto d´aquest grup.