CRÒNICA D'UN RANDONNEUR PER L'EMPORDÀ

dissabte, 21 d’abril del 2012

Hola companys, avui dissabte volia fer un test de llarga distància a veure com estava de cames i ment per valorar si afrontar la Brevet 300 de Granollers.

A les 7'00 h. he aprofitat la ruta del grup dels Gti's per anar amb ells només fins a Sta. Coloma de Farners, on hem arribat amb una mitja de casi 34 km/h. Gràcies companys!

Tiro a ritmet per S.Dalmai, fins Girona, km. 53 i la travesso per anar a buscar la autovia direcció Banyoles encara que em desviaré per Cornellà de Terri punt que per mi comença la part més agradable del recorregut.

Primer salto el desviament de la dreta que va a Medinyà i per dins del poble prenc una carretereta que empalma amb la ctra. vella de L'Escala.

Practicament sense trànsit, aquesta ben asfaltada ctra. passa pel mig de masies, camps i boscos fent lleugers puja-baixa, i fins a Orriols es així durant uns 20 kms.

Ja he fet els primers 100 kms. i com acostumem a fer amb aquesta cifra els ciclistes faig balanç. Unes 3h. 20 min. i de moment les sensacions son bones, menjar i beguda tot controlat, el vent amenaça però no m'ha tocat gaire i a més m'entra de costat. Segueix fent fresqueta i està tapat.

Travesso per sobre la N-II i l' Autopista, i faig un tram direcció L'Escala més transitat fins Camallera, el punt de retorn de la ruta.

Per dins del poble torno a agafar unes carreteres solitàries molt agradables fins el desviament direcció Verges, on torno a trobar bastants cotxes. El vent en aquesta zona es més fort però encara m'entra de costat. Al fer el gir de 90º dins de Verges i direcció a La Bisbal ja em dona totalment de cara...i ben fort per cert; casi bé no puc passar de 24 km/h. amb terreny favorable. Deixo Ultramort, Serra de Daró, Ullastret i a 2 kms. de La Bisbal a Vullpellac, just a les 4 hores de pedal, em paro a menjar un platàn i descansar 10 min. del vent.

Tinc el pensament a Sta. Pellaia, amb la teoria d'anar més protegit i descansar de la ventada. Res de res, amb 135 kms. a les cames, pujant també entran unes corrents d'aire que em claven al asfalt i no em deixen avançar amb comoditat. Paciència, no queda un altre.

Baixada fins Cassà i cap a Caldes de Malavella per aquells espectaculars i desprotegits camps que tots coneixe-ho, on ve a rebre'm el vent de cara amb mala llet, i com van passant les hores i els kms., les forces i la moral també baixen.

Per sort entre Caldes i la N-II el vent m'ajuda una mica; prenc un Aquarius a la benzinera del Golf PGA, em refaig i de pet cap a la ctra. de Massanes; ja queda menys però ningù ha dit que fos fàcil, i de "llanero solitario" com vaig jo avui encara menys.

Fins Massanes, a estones petint a estones amb comoditat, arribo a Hostalric i torne-mi, el meu amic d'avui em torna a maltractar.

Sense manies em paro a la Cepsa i prenc una Coca-Cola; toca l'ultim tram fins a casa.

Un dia ben complet, tocant el Valles Oriental, La Selva, Gironés, Pla de l'Estany, Alt i Baix Empurdà i que sense tanta lluita contra l'amic invisble que m'ha acompanyat casi més de 90 kms., segurament el meu estat al arribar a casa hagués estat millor.

Finalment 190 kms., 7 hores de pedal, a una mitja de 27 km/h. 1500 mts. de desnivell i un total de 7'45 min. de randonneur.

Salut.