CRÒNICA DE MONTSERRAT: TORNEM-HI?

diumenge, 26 de maig del 2013

Hola a tothom, ahir dissabte vem refer la que ja es una clàssica anual del Club Ciclista; anar i tornar de Montserrat en horari de torn: més o menys de les 6'00h. del matí a les 14'00h.

Amb la fresquera i el cel cobert, una treintena de personatges (QH's, Xino Xano, Verano Azul, etc.) agafem ritme de peloton per la variant cap a Granollers, que creuem i passem cap a Lliçà de Vall, Palau de Plegamans i fent tutti frutti de repetxos entrem a Sabadell.
El perfil de Montserrat es visible en la llunyania fa estona; una motivació més per anar-hi de cara.
Fins la sortida de Terrassa es el "tram galliner", ple de semàfors, es pedala poc, es lleig i es xerra molt.
Direcció Manresa la pujada de la C58 va plena de trànsit; la crisi i el preu vergonyós de l'Autopista en cap de setmana ajuden bastant.
Parem al Restaurant habitual, l'Avi Garcia ha decidit anar en cotxe i ja ens han preparat la taula per fer l'esmorzar de germanor, previ al port puntuable del dia: Montserrat.
Tots junts deixem Monistrol i comencem la escalada, però les cames i el cap fiquen a cadascú al seu minibús corresponent.
Per cert, no penseu que algú va pujar fent esses, noooo, el pitjor ritme del grup ja el voldrien tenir molts dels que van en bici; es veu que ultimament ningú entrena, quina colla!!.
A dalt trobem el Monastir ple de gent, autobusos guiris, grups excursionistes, xinos, rusos, casaments, grups de jubilats, ciclistes, escaladors, venedors de formatges i mel, en fí, aquella barreja particular que només es troba en llocs tan especials com aquest. Després de la visita i de possar ciris i reagrupar-nos, fem les fotos oficials i continuem ruta.
Per arrodonir la ruta i evitar l'agobiant carretera fins Terrassa, tornem passant per Castellbell i el Vilar i Rellinars pel Coll de Sant LLorenç.
Maco de fer, perfecte per anar en bici, bon asfalt, tranquil, podriem dir que es el germà petit del de Estenalles, perque després d'un turó, darrera en ve un altre; així durant uns 12 kms. Es cert, si, puja, que voleu? algun defecte havia de tindre, i entre crits de "Presidente dimisión!!!", arribem a dalt sense cap lipotimia ni desmai...tanta queixa, tanta queixa :-)))
El premi son uns 10 kms. de baixada directe fins les afores de Terrassa.
Sortint de la city, invaïm la carretera de Matadepera cap a Castellar del V.-Sentmenat i Caldes, un tram que fem bastant lleugers, o sigui que hi han ganes de pedalar.
Ens reagrupem a Canovelles i després de Cardedeu quedem dividits en dos grups de nou, uns que tenen presa i els altres que afluixem una mica per algun company un pel cansat.
Finalment un dia dels que val la pena compartir una sortida així, sense incidències, bon ambient, ruta completa amb 175 kms., 6'45 h. i uns 2650 mts. de desnivell. Per repetir-ho, sens dubte.
Fins els 2014. Salut.

FOTOS de Josep Mª Pla
https://plus.google.com/photos/104706399057882963022/albums/5882385907184734465?gpinv=AMIXal9meJfSdeenxDAqyRQi-65ZB1EuZ63k4lB_4-HEy3-uSWD5wWOGKZIWakTlsCONP6cQOTZhyVE7onbRpbIMU3DYMGaxaPZM-hzqNWXVDH3-H_qKhRI&cfem=1&authkey=CPWQgN6Eo5zWhAE