FENT CREUS, COLLETS I TURONS

diumenge, 15 de setembre del 2013

Hola a tothom, comença el dissabte amb un que no es va llegir l'hora de sortida i es presenta tard i un altre que amb les preses, es barreja una sabata de carretera amb la de BTT, i a sobre es deixa les claus de casa dins del garatge. En fi, que ens fem grans, companys.
Per diverses baixes d'ultima hora som sis: en Carles, en Blai, tres Jordi's (en Pino,Caselles i Olivé) i jo els que comencem direcció Campins pel Pallerola. Fa bona temperatura i tindrem sol, de conya.

No portem ni 2 kms. i ens engantxem a l'unic fangar de tota la ruta....te coll...s!!! Deixem les màquines plenes amb pegots d'un fang que aniria bé per fer rajoles o totxanes.
Baixem cap a Gualba a buscar el pont a La Batlloria on ens creuem amb els B&Greens. Nosaltres seguim pel costat dret de l'autopista, quan al creuar una esplanada una colla de 8-10 gossos (quasi tots petits), tal com ens veuen, fan mitja volta i gas cap a nosaltres a tota llet!
Estaven amb els seus amos, però son tants i deslligats, que el descontrol es total fins que lliguen al que sembla que mossega i podem marxar fent catxondeo entre nosaltres.
A Fuirosos triem passar pel pantano i pujar pel dret fins el Coll de Sant Benet ja que algú de la colla no ho coneixia...ara ja si. I no se si tornarà :-)
Ens reagrupem i seguim pujant, ara cap al Turó Gros, el punt més alt del recorregut i clar, per unes bones rampes. Aprofitem per menjar la barreta i avall a buscar el GR5 però desde Cal Paraire. Fem la llarga baixada fins S.Iscle, omplim bidons al parc infantil, i amunt, ara cap a la Creu de Canet. No es que sigui una pujada molt exigent, però suma al que ja portem a les cames.
Fem la foto oficial a la Creu on, per cert, coincidim amb una parella que estan de casament van a cavall i acompanyats d'unes guapes dames d'honor.
Toca passar per Arenys de Munt, on despres d'agafar aigua a la font de la Riera i el seu caotic trànsit hem d'afrontar la ultima pujada heavy, la de Lourdes a la Creu de Rupit i els seu parell de kms. finals pata negra. La veritat es que a aquestes alçades s'ens fa bastant dur i s'ens reflexa clarament als caretos, però a aixó hem vingut. Pitjor cara tindrem a Selènika...
Prenem la variant que ens porta cap a la Casa Nova, baixem a Vallgorguina i despedim les pujades per avui, fent la Hipica...com no!
Baixada a Can Valls, Can Draper i amb una birra ràpida a Sant Celoni arrodonim un variat matí amb 73 kms., 1900 mts. de desnivell en 5 horetes i poc de sillin sense cap incidència. Proper dissabte tenim un altre d'aquestes...gasss!
Salut.