GIRONA CHALLENGE MTB: CRÓNICA

dilluns, 11 d’abril del 2016

Hola a tothom, finalment vem ser 10 els senglars del Club en aquesta segona edició que repetia recorregut en un 90% i que alguns ja conexiem del 2015. Una prova dura per una zona fantàstica entre boscos, molts corriols, poques pistes en un dia espectacular i sense calor que en cap cas va ser preocupant.
A les 6'30h. sortiem per ctra. cap a Girona amb els cotxes i a l'alçada del Milenium presenciem una detenció en directe d'un personatges ben torrats que anaven en un Golf fet caldo.
A Fontejau aparquem sense problema, molt ambient i cap a la sortida on els quasi mil inscrits comencem puntualment a pedalar.
Els primers 8 kms. son per asfalt direcció Taialà i al Golf Girona, amb un parell de bones rampes inicials que ajuden a escalfar i teoricament ordenar al personal.
Anem tots junts menys el Kuki que amb aixó que no entrena, s'ens ha escapat i ja no el trobarem fins l'arribada. En Blai te problemes amb una roda que haurà d'anar inflant durant algun cop més en tota la prova. La resta tot ok.
Deixem d'anar per lo negre i en el primer fangueig per creuar es monta un tap de 10-15 min. on també trobem al Óscar "alias desencadenao" que havia sortit devant nostre.
Fins el primer avitualllament km.23 anem bastant junts i s'ens ha fet curt perque el terreny es trencacames sense dificultat i molts trams per corriol amb poc desnivell.
D'aquí al segon avituallament ja tenim més zones de feina però també es deixen fer i així van caient kms. fins al km. 42, segon avituallament on prenem isotònic, pepsi, xuxes, fruita i ara si, ens toca la part més dura de la prova, on corriols, pedregars, trams del 15 al 20% de desnivell o tot a la plegada fan que els kms. ja no caiguin tant lleugers i el temps va llimant les forces.
A més, dues baixades que tenim despres de les llargues pujades de penitència, tampoc permeten recuperar-se, una per ràpida i plena de gravilla amb la tensió que sempre suposa pel risc de depilació inmediat i quasi total si compres parcela, i l'altre baixador perque era un pedregar a trams humit, on donava la impressió que el cuadro de la bici estava partit i anavem de costat a costat. Amb el braços adolorits passem per uns camps verds espectaculars i arribem a Canet d'Adri on tenim el tercer avituallament. Km. 63.
El grup ja està dividit, en Blai, en Trekman, Jordi Palacios i Suso per devant, en Yogui despres, en Diego i jo a uns minuts i l'Oscar tancant algo més enderrerit.
Com fa molta estona que tinc forts dolors als lumbars, al voltant del km. 70 decideixo plegar ja que no se com posar-me sobre de la bici i mentalment ja estic bastant agobiat i preocupat.
Prenc un camí veinal que em porta a prop de Sant Gregori i per asfalt tot pla arribo amb compte fins el Pavelló per rebre als companys.
La resta de la colla encaren la ultima llarga i dolorosa pujada, fan  avituallament al km. 79 després a prop de Bescanó, deixar de costat Bonmatí i fer la remada dels darrers 15 km. Bastant planers fins Girona amb un fort vent.Com anècdota a l'arribada tenim la entrada a peu d'en Blai al desllantar quan faltaven menys de 200 mt. per la estora de meta.
Unes birres, dutxa, fotos i menjar alguna de les coses a triar entre bocata, arroç, fideuà o macarrons , amb música en directe i cap a casa; tothom finisher (menys el que escriu) i molt contents per la feina feta.
Hi haurà tercera participació? Potser si, potser no, tenim 9-10 mesos per decidir, no?
Enhorabona a tots, compamys!!!
Salut.