QH 2002-2017; NO HA POGUT SER

dimecres, 5 de juliol del 2017

Hola companys, molts ja estaveu al corrent que voliem fer un homenatge a una de les Edicions més dures de la famosa Quebrantahuesos, la del 2002, on unes esllavissades van obligat a tallar El Portalet i es va fer un recorregut nou i espectacular cap a la zona de La Pierre Sant Martin i El Valle de Isaba, on només es compartia El Somport.
Aquella edició es va caracteritzar per una onada de calor que va provocar l'abandonament de prop del 25% dels participants. Res a veure amb aquest passat cap de setmana...

Després de algunes baixes d'ultima hora, 7 companys arribavem a Jaca amb unes previsions meteorológiques segons els smatphone's no gaire bones, tot i que encara confiavem que a vegades la cosa millora,...a vegades.
En Santi i el seu fill arribarien al dia següent amb la idea de fer el mateix peró el diumenge.
Jaca ens rebia a les 7 de la tarda amb 12-13ºC, un intens aire fred i un cel mig tapat. Buff!
Amb bon humor i despres d'un bon sopar, a descansar per l'endemà, tocava esperar i confiar.

Dissabte 7'30h. ja esmorzem i a les 8'15h. quasi vestits d'hivern, a 8ºC i amb el cel mig ennuvolat, agafem direcció a Somport-Candanchú, el primer dels 5 ports que s'han de fer en aquest recorregut. Per sort tenim al Jordi amb la furgo de l'Àngel que farà d'escolta una estona.
Passem Castiello de Jaca, anem fent però a Villanúa ja espornetja, al fons està tot molt tapat i a més la temperatura va caient grau a grau. Quan ens adonem som a Canfranc, ben molls i a 4'5ºC.
Reunió de crisi sota un arbre i aprofitant que tenim la furgo d'escolta, decidim pujar El Somport fins la frontera per pedalar una mica més. Anem fent fins dalt on arribem a 2ºC amb pluja i vent; alguns tenim clar que tornem a l'Hotel, ens venen al cap les imatges del fred, les males sensacions i les hipotèrmies de la QH 2010. No cal repetir-ho, la veritat.
En Pla i la Pilar més tapats que la resta proven de continuar. No serà per gaire temps més, despres de 11 kms. de baixada els tremolors i malestar pel fred i pluja combinats els fan desistir a Urdós, buscant refugi en un bar al costat de la ctra., un lloc que al 2010 també va ser la salvació de molts participants de la famosa marxa.

Arribats al Hotel, dutxa calenta per recuperar-nos del fred i dediquem la resta del dia a fer turisme per la zona sempre amb un cel molt tapat i 4 gotes escapades.

El Diumenge es lleva fresc i amb cel blau, així que abans de tornar a casa, improvisem una ruta d'entre 2 i 3 hores en la que pugem al Monasterio de San Juan de La Peña i tornem pel Puerto Oroel.
Son menys de 60 kms., que gaudim acompanyats d'uns paisatges espectaculars per unes tranquiles carreteres, que ens treuen una mica el mal gust del dia abans. La veritat es que ha valgut la pena, totalment recomenable.

Per altra banda en Santi i el seu fill s'en van a fer la QH 2002 el diumenge, i encara que a l'altre banda es troben força trams amb boira, les temperatures son més altes i la pluja ha desparegut, el que els ajudarà a completar tot el recorregut amb éxit.

Ha estat un bon cap de setmana, bona companyia, bon humor, bon menjar, bones birres i s'ha fet esportivament el que s'ha pogut: el proper any tornarem, segur.

Salut.