CRÒNICA DIA 30...SOBRE LA MARXA

dilluns, 1 d’abril del 2013

Com en aixó del ciclisme hi han dies de tot, aquest dissabte a una caiguda i dues punxades, també si va afegir la meva càmara, testimoni de tantes batalles i paisatges que va fer un intent de suicidi.
Sortim de la BP uns 20 de colla, encara que no tothom podrà fer tota la ruta per problemes d'agenda.
El dia està molt incert, fa fresca, el cel tapat per una banda, molt tapat per un altre, pulit i sol, en fi, podem lliurar o pillar vilment un bon xàfec.
Rodant alineats en paralel, 150 mts. abans del tunel de Villalba Saserra, una pinya de pinyons al voral, provoca la caiguda d'en Jordi per darrera del grup al engantxar-la de ple, colpejant fortament contra el guardarrail.
Arriba una ambulància avisada per un conductor i li fan unes cures a les ferides de les mans i braços. Deduïm que li han donat alguna droga perque l'individu vol seguir pedalant. De fet, es confirma el tòpic, ja som així els ciclistes, d'una altra pasta.
Gas i ritme de creuer per la variant encara que a prop de Cardedeu, punxada que reparem sense problemes.
Retomem el tema i per Marata, creuem cap a L'Ametlla i Bigues i ben agrupats iniciem la ràpida pujada a S.Feliu de Codines, on de seguida es fa la selecció natural d'energumens en lluita pel maillot de "topos".
A La Plaça del poble fem la paradeta fornera, en Jordi va aguantant bé, però el temps perdut ens fa recalculcar i decidim escorçar la ruta; anirem directes cap a Moià.
Lliurarem Calders però no La Pullosa i Collformic. En aquest impàs la meva càmara surt volant de la butxaca i es queda en blanc.
Encara a Castellterçol una nova punxada, i de nou junts, sortint de Moià toca fer les llargues rectes de entre el 4-6%, que ens portan cap a Tona, on algú ja nota la falta de kms. i el dolor de cames, però es tracta d'aixó, anar sumant i anar igualant-nos progresivament.
Collformic, més que conegut, es puja com ho fem tota la vida: grupets diferenciats, petint en silenci i cadascú a la seva bola; per cert, es en Jordi el lesionat el que corona primer. Baixada final per Palau amb premi merescut on ja sabeu...i per molts anys.
Finalment 120 kms., 4 hores i mitja llargues pedalant i 1900 mts. de desnivell.
Molta salut.

Crònica divendres 29 de març

divendres, 29 de març del 2013

Avui un grupet de 9 heretjes ens hem saltat la Processó del Silenci per disfrutar del que més ens agrada, pedalar.  La ruta era clara, el dia no estava clar però poc a poc s'ha anat obrint. Sortim puntuals cap a Hostalric i Sta coloma de Farners, el vent a favor fa que rodem ràpid, mitja de 32km/h. Ara toca seguir cap a Vilobi i Estanyol, carretera tranquila i de bon fer, amb poc més de 2 hores arribem a Anglès on fem parada obligatoria a la Pastisseria. No recordo el nom però esta sortint d'anglès a l'esquerra, pastes i cafeteria molt bones i bé de preu, molt amables, hi tornarem. Cal dir que venia en Vador i s'ha menjat un entrepanet i una coca-cola com s'ha de veure pobre!! altres anaven amb Red-Bulls, no diré noms ehh Jordi.... Aquí comença la 1a ascensió del dia, l'Arxiconegut Osor, al km 8 un cotxe passa molt aprop nostre, cosa que provoca més d'un moviment sobtat provocant una punxada. L'Arreglem sense problemes i cap amunt, cadascú al seu ritme. Arribats a St Hilari el grup decideix tornar directe cap a Arbúcies i Coll de Norri, jo volia fer Cortals i Rampes i el grup m'ha abandonat (cobardessss jajajaja).  Pujada a cortals senzilla i ràpid descens fins a Coll de Ravell, s'apropava el moment de les terribles rampes, cal dir que no les han aplanat, renoi com costen els primers 2,5km!!! un cop fetes, agafo un ritmet alegre i fins dalt, baixada ràpida anar esquivant cotxes, En arribar a Sant Celoni em trobo l'Oscar i em diu que la resta de colla han arribat bé a Sant Celoni.

Un bon mati de pedal 135km i vora 2000 de desnivell.

Fins la propera

CRÒNICA RUTA RANDONNEUR

dijous, 28 de març del 2013

Avui Dijous Sant, en contra de les previsions meteorològiques, hem sortit 6 companys a fer un recorregut en el que hem trepitjat el Valles Oriental, La Selva, el Baix Empordà, El Pla de L'Estany i el Gironés per tot
tipus de carreteres, en molts moments molles o humides pels petits xàfecs que teniem per davant nostre i marxaven direcció nord.
En Joan Tijeras s'ha afegit i ens ha acompanyat fins Llagostera, perque ell anava cap a Tossa.
La resta del grup format pel Diego, en Cabrera, en Jordi "Farru", Treckman, en Carles i jo gas amunt, cap al Romanyà.
Despres de Romanyà, baixada delicada fins Calonge i paradeta light per menjar una mica i fer un café.
El dia ens acompanya, no fa fred, el cel, encara que cobert, no amenaça pluja i comença a obrir-se en alguns punts per la llunyania.



Fem tranquilament el Coll de La Ganga fins La Bisbal, on allà fem un tram de la C66 i prenem direcció Verges, encara que ens desviem per Parlavà per unes fantàstiques tranquiles carreteres rurals interiors, i que ens han portat fins Camallera.

Creuant pobles com Foixà, S.Lorenç de les Arenes, S.Jordi Desvalls, Gaüses, entenem que s'han de protegir aquests pocs recons de vida i natura on sembla que el mon gira d'un altre manera.
Desde Camallera aprofitant una punxada d'en Carles, reservem tauleta per dinar a les 13'00h. al Rest. Can Masonet, a Pujals del Pagesos. A les 13'00h. puntuals i cronometrats ens entaulem per fer uns bons i variats  menús. Hem d' agafar forces pels 75 kms. que falten.

Sortim amb solet cap a Cornellà del Terri i d'allà toca creuar Girona, no hi ha alternativa. De sortida a l'alçada d'Aiguaviva ens cau un petit xàfec, però ens dura 5-10 kms. Anem bé, rodem agrupats i comodes, amb bones sensacions i aixó ens dona motivació per fer el tram de Sta. Coloma de Farners a Sant Celoni i sense baixar de 30 km/h., entrem directes cap a L'Eladio a despedir la ruta com es mereix.
Finalment 198 kms., 7'20h. de sillin a una mitja de casi 27 i un desnivell acumulat d'uns 1800 mts. Salut.
  

Ruta Divendres Sant

Demà al ser festiu i perquè qui vulgui pugui pedalar cada dia d'aquestes vacances farem sortida!

El recorregut serà Sant Celoni-Vilobi d'Onyar-Estanyol-Anglès-Osor-Sant hilari-Coll de Revell, a partir d'aquí ja decidirem si fer rampes de St Marçal, Collformic, o directes a arbúcies.

Sortida a les 8:00 darrera l'església.

CRÒNICA SORTIDA DIA 23:TURISME RURAL...SI O NO

diumenge, 24 de març del 2013

Ruta completa la d’aquest dissabte, ens toca anar acostumant el cul i les cames a rodar més de 5 i 6 hores.

Amb cel emboirat, ambient fresc, però no fred, un “peaso” grup de casi 30 elements enfilem la recta d’Hostalric, a trobar-nos amb la colla de Breda.

També coincidim amb els GTi; ells faràn casi bé el mateix recorregut, però al inrevés. S’en van, el seu ritme no es el nostre.

Com ningú, i menys en aquesta ruina de tram de la N-II pensa en els ciclistes, trobem el vial de servei tallat quan ja casi erem a Girona. Dubtem en donar la volta, però unilateralment decidim saltar el vallat i p’adelante que no son més de 300 mts. L’ altre alternativa erar voltar per Aiguaviva. Mal negoci.

Entrem per dins de Girona i cap a la ctra. del Àngels desde allà, perque la opció de anar per la variant es bastant perillosa i més sent un grup tant nombrós. La estadistica d’accidentalitat d’aquesta variant mana. Millor fer els 4 semàfors i anar tranquils.

Comencem a organitzar la pujada a Els Àngels, tranquila, llargueta i còmoda sempre que un no s’emocioni. Tot i així quedem separats en varis grupets, perque les cames manen, i a més sempre apareix l’esperit competitiu d’alguns que els obliga a suar una estoneta extra.

Reagrupament on sempre, on algú ja te gana, però com no tenim bar ni supers per atracar a prop d’aquí, baixada cap a Madremanya.

Creuem el poble pel mig i agafem les tranquiles carreteres que porten direcció a La Pera i Púbol, on està el Castell Gala-Dalí.

Aquí a 500 mts. del poble ens creuem amb els Gti que van de tornada.

Passem per dins del poble i sortim per una petita dressera rural asfaltada que va paralela a la C66. La cosa promet fins que s’ens acaba l’asfalt. Entre queixes i catxondeo ens donem la volta, però un personatge de la zona diu que només son 200 mts. Li fem cas, donem la volta i…la realitat final serà algo més d’un kilòmetre d’sterrato (allò marró que no es asfalt). I que coll….s! si al Giro o a la Paris-Roubaix en tenen, perque no nosaltres?. Amb alegria general, resseguim el camí rural ja de color negre i fins Corçà.

Per la C66, com la gana apreta, a La Bisbal entrem tots en remat a un supermercat Bon Preu, on entre les mirades dels clients habituals ens perdem entre els prestatges de begudes no alcoholiques i els de pastisseria-bolleria prohibida. Inclús a l’hora de pagar ens obren algunes caixes més. Tarja client? No, ho sento la tinc a casa, jejeje.  

El dia no s’aixeca, llàstima perque la zona de Sta. Pellaia es molt agreïda en paisatge. Rodem agrupats fins la paella de 180º on el desnivell pasa de cop del 2-3% al 7-8%. Trencadissa del grup, uns anar fent i altres desbocats a conquerir el port puntuable del dia. La ciència no ha trobat encara un remei clar per curar aquesta enfermetat de pujar els ports a sac, siguin o no puntuables.

Reagrupem a dalt com manen els estatuts no escrits, i avall fins Cassà. Fent alguns relleus sense forçar, intentem anar tots junts ja que alguns ja noten la falta de kms. Poc a poc companys.

Deixem Caldes de Malavella, entrem a la N-II i direcció cap a Maçanet, la ruta es la ruta.

Ja som a Hostalric, poc vent per la recta a diferència de tota la setmana, i així rodant agrupats sense pedalar a més 32-34 km/h. entrem a Sant Celoni, després de casi 160 kms. més de 5 i hores i mitja de sillín. Anem progressant, un matí divertit, distret i amb bones sensacions generals. Molta salut.