diumenge, 24 de març del 2013
Ruta completa la d’aquest dissabte, ens toca anar acostumant el
cul i les cames a rodar més de 5 i 6 hores.
Amb cel emboirat, ambient fresc, però no fred, un “peaso” grup de
casi 30 elements enfilem la recta d’Hostalric, a trobar-nos amb la colla de
Breda.
També coincidim amb els GTi; ells faràn casi bé el mateix
recorregut, però al inrevés. S’en van, el seu ritme no es el nostre.
Com ningú, i menys en aquesta ruina de tram de la N-II pensa
en els ciclistes, trobem el vial de servei tallat quan ja casi erem a Girona. Dubtem
en donar la volta, però unilateralment decidim saltar el vallat i p’adelante
que no son més de 300 mts. L’ altre alternativa erar voltar per Aiguaviva. Mal
negoci.
Entrem per dins de Girona i cap a la ctra. del Àngels desde
allà, perque la opció de anar per la variant es bastant perillosa i més sent un
grup tant nombrós. La estadistica d’accidentalitat d’aquesta variant mana.
Millor fer els 4 semàfors i anar tranquils.
Comencem a organitzar la pujada a Els Àngels, tranquila,
llargueta i còmoda sempre que un no s’emocioni. Tot i així quedem separats en
varis grupets, perque les cames manen, i a més sempre apareix l’esperit
competitiu d’alguns que els obliga a suar una estoneta extra.
Reagrupament on sempre, on algú ja te gana, però com no tenim
bar ni supers per atracar a prop d’aquí, baixada cap a Madremanya.
Aquí a 500 mts. del poble ens creuem amb els Gti que van de
tornada.
Per la C66, com la gana apreta, a La Bisbal entrem tots en
remat a un supermercat Bon Preu, on entre les mirades dels clients habituals
ens perdem entre els prestatges de begudes no alcoholiques i els de pastisseria-bolleria
prohibida. Inclús a l’hora de pagar ens obren algunes caixes més. Tarja client?
No, ho sento la tinc a casa, jejeje.
El dia no s’aixeca, llàstima perque la zona de Sta. Pellaia
es molt agreïda en paisatge. Rodem agrupats fins la paella de 180º on el
desnivell pasa de cop del 2-3% al 7-8%. Trencadissa del grup, uns anar fent i
altres desbocats a conquerir el port puntuable del dia. La ciència no ha trobat
encara un remei clar per curar aquesta enfermetat de pujar els ports a sac,
siguin o no puntuables.
Deixem Caldes de Malavella, entrem a la N-II i direcció cap a
Maçanet, la ruta es la ruta.
Ja som a Hostalric, poc vent per la recta a diferència de
tota la setmana, i així rodant agrupats sense pedalar a més 32-34 km/h . entrem a Sant
Celoni, després de casi 160 kms. més de 5 i hores i mitja de sillín. Anem progressant, un matí divertit, distret i amb bones sensacions
generals. Molta salut.
1 comentarios:
Ruta ja de les de tenir en conta...
Molt bona i d'agrair...
Això marxa!!!!
Publica un comentari a l'entrada