"DURÍSIMA QUEBRANTAHUESOS"

diumenge, 20 de juny del 2010

Aquest titol no es meu, es el titular del Heraldo de Aragón d'avui diumenge.

La meteo de la setmana amenaçava pluja en algun moment del dia però ningú esperava un temporal de vent, pluja continua i molt fred que es el que vem soportar durant més de 130 kms. fent ports d'alta muntanya.

Dia de autos:
Comencem el dia a les 4'50h del matí perque haviem quedat per esmorçar a les 5'30h. al mateix hotel.
Arroç bullit, pasta, platans, croissants, ous durs, galetes, mel café, sucs, etc., en fi de tot per un ciclista; cada un fa el menú al seu gust i de seguit a les 6'00h. cap a la sortida a Sabiñanigo.
Tenim el dubte de la roba a portar, fa fresca (8ºC) però com està sortint el solet, casi tots coincidim: vestimenta curta d'estiu, els manguitos i un xaleco o paravent per afrontar les llargues baixades dels ports.
Molt moviment, nervis, ganes de pipi, de popo, dolors musculars figurats e inexistents, mes nervis, en fi la majoria ja coneixe-ho aquestes sensacions pre-sortida. Però res, intentem estar tranquils perque els del grup QH estem preparats, si o si.

Sortida ràpida dels casi 7.000 participants, la veritat sense perill gràcies a la divisió per calaixos segons el temps historic on els mes ràpids son els primers.
Enfilem les rectes en grups cap a Jaca, aqui el Diego i jo anem junts, i així arrivariem al final; l'Avi com es un VIP sortia mes adelantat,el trovarem pujant el Somport, al Santi Abel no l'hem vist i el Carlos, Lluis i Pantani van mes enderrerits.
Prenem el desviament a la dreta direcció Canfranc i Candanchú per afrontar el Somport. A mida que entrem a la vall la cosa va pintant mes lletja, vent de cara, nuvols cada cop mes baixos i mes fresca. A partir de Canfranc comença a ploure, ì cada vegada pitjor. Pasem la estació d'esqui, 2 kms. mes de pujada i creuem la frontera francesa amb boira i molt fred (5ºC) aixó si, les sensacions a les cames bastant bones.
Punt d'inflexió per molts que decideixen donar la volta i tornar enrere (es van retirar entre Somport i Marie Blanque uns 1.200 participants).
Nosaltres ho tenim clar, cap avall. Ens esperava una baixada de mes de 30 kms. que en aquestes condicions fa que al cap de 10 min. els braços tremolin descontrolats, les mans perdin el tacte, i les cames es quedin rigides com taulons de fusta, a mes a mes, la bici no frena una mer....
Mai havia tingut tantes ganes de pujar el Col de Marie Blanque com en aquesta ocasió!!!
Arribat el desviament i com l'inici del port es light, agafo progresivament temperatura, les mans funcionen i aprofito per menjar i beure una mica.
Es començar a pujar la part dura del M.B., i la pluja es converteix en un ruixat de 10 min. per complementar els desnivells del 10 al 16% que trovem; es dur, bastant dur, però sols son 4 kms. aixó si pata negra amb poques corbes i sense descansos.

Ens fem una fotillo al cartell i tirem avall cap al avituallament principal de la Marxa. Molts voluntaris oferint menjar de tot tipo, aquarius, coca-cola, fruita, fruits secs, entrepans, etc. a mes xiringo d'Orbea per assistencia mecànica, protecció civil, creu roja, en fi un oasis.

Delicada baixada cap a la vall de Bielle, on veiem alguna caiguda, i despres de 9 kms. de pla arrivem a Laruns inici del Portalet i també del mitic Aubisque. Segueix plovent i la sensació de fred no despareix. Afrontem el Portalet amb molt bones sensacions, i ens imposem un ritmet comode però insistent que fa que anem adelantant a varis grupets. A aquestes alçades ja apareixen companys molt tocats als que la pujada de 28 kms. sels farà infinita sobretot els ultims 6-7 kms.
Arrivem al avituallament situat al llac de Artouste on parem 5 minuts a menjar un platan i una coca-cola. Una trucada ens confirma que les nostres dones estan a dalt amb el cotxe i algo de roba de recanvi.
Seguim pujant amb bones cames. En aquesta zona la carretera ja surt dels boscos per quedar al descobert sobre uns prats fantastics (molt millor amb sol)on encara ens queden 9 kms. fins coronar a la frontera; en principi anem bé i tenim ja la confiança que arrivarem en bones condicions a la meta. Segueix plovent.
A mida que guanyem alçada el fred i el vent es van fent mes insistents i ens estàn maltractant de nou.
L'afició desde el voral no ens deixa d'animar i ens confirman que a la cara espanyola no plou; increible, tanta gent que no sap qui ets ni res de tu, pasant penuries per animar i animar a tothom. Al cim fa molt fred, cau una mica d'aigua-neu i només baixar el primers metres fins al parking on era el cotxe ja estic tremolant sense control. Ens canviem i ens posem el xubasquero però aquest fred no ens el treurem fins ben arrivats al hotel i despres d'una bona dutxa.

Els primers kms. de la ràpida baixada son terribles, ben molls, dolors de braços i cames, i entre tot ja no plou, menys mal.
Creuem el tunel d'Escarrilla i agafem el desviament a la esquerra a fer La Hoz (una especie del nostre Mortirolo) on soc incapaç de fer servir els canvis si per baixar pinyons però no per pujar-los, ni tant sols puc amb el bidó d'aigua perque tinc les mans congelades (a hores d'ara encara tinc formigueix en varis dits).
Creuem el poble de La Hoz amb un ambient impresionant, curta baixada i a la sortida de la carretera ens enganxem a un sevillano que comença a tirar com un boig a 55 km/h. cap a la meta. Tenim bones sensacions, estem motivats i amb forçes així que "gas a la burra" que ja tocava.
Aquests ultims 25 kms. s'ens fan molt curts i despres d'un total de 8 hores i mitja creuem la estora molt contents i satisfets per tota la experiencia viscuda, encara que les 3 baixades de la jornada hagin sigut un calvari.
La resta de la colla tots han anat arrivant satisfets i contents per haver culminat una edició de les mes dures que es recorden en aquests 20 anys d'existéncia.
Molta salut.