dijous, 26 d’agost del 2010
Ja hem fet els Pedals de Foc amb el tàndem i pels que volgueu tenir una explicació més detallada de com ha anat entreu a "comentaris" i allà ho podreu llegir.
Ha sigut una gran experiència on ens hem cansat però també hem disfrutat moltíssim!
Primer repte amb el tàndem aconseguit i ara a buscar noves propostes.
Entrades
9 comentarios:
15 d’Agost de 2010
Arribem a Vielha a quarts de quatre i anem directe a l’oficina de Pedals de Foc. Ens donen el llibre de ruta, una bossa amb mitjons, “manguitos”, ulleres, mapa…i quedem per l’endemà al matí: “Un taxi us recollirà a l’hotel a les vuit”.
Anem a l’hotel, ens instal•lem i sentim el primer comentari d’un senyor que s’està a l’hotel amb la seva dona: “Voleu fer els Pedals de Foc amb el tàndem? No podreu pas!”
Passem la tarda passejant per Vielha. A l’hora de sopar ja veiem persones que tenen tota la pinta de fer també la Pedals de Foc.
16 d’Agost de 2010 – PRIMERA ETAPA: Vielha -Iran
Fem un bon esmorzar, carreguem el tàndem i les altres bicis al remolc de la furgoneta que ens ha vingut a buscar i ens portarà fins a la sortida sud del túnel de Vielha. A la furgo som 6 persones, però quan arribem a l’altra banda del túnel ja hi ha més gent apunt de sortir (algú ja ha punxat) i darrera nostre arriben més furgonetes. Fa un fred que pela! Així que ens posem a pedalar. De seguida ens ajuntem amb dos nois que també venien a la nostra furgoneta i anem amb ells durant tota l’etapa.
El primer tram és força pedregós i hem d’anar baixant de la bici. Més endavant travessem un riu i enfilem la primera pujadeta que ens fa treure els camals, impermeable, jaqueta...ja hem agafat calor!
Al llarg de l’etapa ens trobem diferents “obstacles” que fa que no puguem pedalar fluidament; tarteres que baixem com si ens haguéssim begut l’enteniment, corriols amb molta pedra grossa i escales que ens fan baixar de la bici, a vegades no acabem d’entendre el llibre de ruta i hem de recular, passem per grans bassals de fang (alguns cops amb èxit que altres, ejem, ejem)… Dóna la sensació que estem més estona caminant que pedalant.
L’últim tram per arribar a Iran és una pujada d’asfalt de 4km. Cau una solana que flipes i se’ns fa molt dur arribar a Casa Joanot. Si sabéssim el dinar de reis que ens espera potser apretaríem una mica més fort, i és que l’àpat es mereix un tros d’aquest paràgraf. Dinem amb l’Àlex i en Magín (els dos nois que hem estat anant durant tota l’etapa) i ens porten menjar com si fóssim el doble. Fem unes “risas” amb la cambrera que no para de controlar si ens ho acabem tot (sembla la iaia!) Finalment en Magín s’aixeca i diu: “Voy a mear. Bueno, no se si mear o vomitar”.
Per fer baixar el dinar, a mitja tarda anem a fer una volta pel “poble” que consta d’un únic carrer on hi viu la família de Casa Joanot.
El sopar no podia ser menys que el dinar i també ens atipen molt: truita de carbassó (de ves a saber quants ous) i estofat de senglar (algo lleuger sempre va bé).
Finalment ens posem al llit i no tardem en adormir-nos. Primer dia superat.
17 d’agost de 2010 – SEGONA ETAPA: Iran – Torre de Capdella
A 3 quarts de 7 sona el despertador. Ens vestim, esmorzem, arreglem la bossa i marxem. Mariona: “No sé si em fan més mal les cames o el cul”.
Passem per Irgo, Gotarta i Castellars, on hi ha un control i per arribar-hi fem la primera pujada del dia: unes bones rampes d’asfalt. Tot seguit seguim amunt, xino-xano. Un cop a dalt toca baixar per una pista que ens anirà bé per agafar embranzida per la següent pujada, però just a baix de tot una senyora vaca està al mig del camí i no se li veu intenció de moure’s, així que els frens xerriquen i l’esquivem com podem. Tornem a enfilar cap amunt fins arribar a un prat molt gran on decidim parar i menjar-nos l’entrepà. Encara ens queda una mica més de pujada fins arribar al punt on es comença a baixar per anar a Les Esglésies, on hi ha un altre control.
A partir d’aquí ens espera la pujada més dura del dia (i potser de tota la ruta) fins a coll d’Oli. És una pujada amb força pendent i amb pedra solta, que fa que cada pedalada costi molt d’avançar. La calor és espantosa, bevem aigua contínuament i també ens la tirem per sobre, però el nostre orgull pot més que qualsevol pujada i no baixem del tàndem en cap moment. Un cop a dalt...fiiuuu...hem punxat. Perdem molta estona canviant la càmera perquè la primera que posem perd i l’hem de tornar a canvia...un xou! A partir d’aquí el dia se’ns ha “escatxarrat” una mica. Els paisatges que anem passant són molt diferents i tots molt guapos, però el fet d’haver de carregar el tàndem sobre l’esquena i acabar caminant una hora i mitja ens cansa molt físicament i psicològicament. Finalment arribem a l’Alberg de la Vall Fosca on trobem l’Àlex i en Magín i dos altres nois, en Manel i en Quim, que també coneixem de vista. El tracte de la mestressa de l’alberg és horrorós. Sembla que tot el que li demanem o preguntem li costi la vida contestar-nos-ho. Quin mal rollo!
A la tarda, després d’una migdiada per recuperar forces, anem a la botiga del poble de Torre de Capdella a comprar quatre coses per l’endemà i de seguida se’ns fa l’hora de sopar. I a dormir d’hora que demà volem matinar (si l’horari de l’esmorzar ens ho permet).
18 d’Agost de 2010 – TERCERA ETAPA: Torre de Capdella - Espot
Sortim de Torre de Capdella a les 8 i poc del matí i ens dirigim a Espui a passar un control. La ruta ens porta cap a coll del Triador que es troba a 2140m. La pujada és molt guapa! Es va fent molt bé, tranquil•lament. És una passada veure com el poble que hem deixat enrere es fa cada vegada més petit. Al llarg de la pujada ens anem trobant gent i ens adonem que el tàndem és el protagonista d’aquests dies. Un noi que va amb bici però que no està fent els Pedals de Foc ens diu: “Vosaltres deveu ser el tàndem que parlaven uns nois al refugi on he dormit oi?” I després ens avança un altre noi que ja coneixíem de vista i ens diu: “Anava pujant i al veure les roderes he pensat; aquí davant hi ha el tàndem o un tractor”.
Arribem al coll i ens abriguem ja que estem molt suats, fa vent i quan els núvols tapen el sol fa fresqueta. Fem quatre fotos i quan ens decidim a continuar arriben els 4 nois que ja coneixem (que no dormien al mateix lloc que nosaltres i ja els fèiem més endavant). Ells també segueixen el protocol d’arribada al coll i continuem tots junts. Els paisatges d’allà dalt són una passada!! Pots veure altres colls, prats inacabables amb centenars de vaques i cavalls pasturant…Planejar a aquelles altures és un privilegi! Ens aturem més endavant per menjar entrepans i continuem fins al punt més alt dels Pedals de foc, 2268m. Els núvols els tenim a sobre, fa ventet i si ens hi estem massa estona agafarem fred, així que continuem. Encara ens queda un altre coll per acabar les pujades d’avui. Des d’allà, el coll de la Creu d’Eixol, ja es veu la vall d’Espot i les pistes d’esquí. I és que de fet la baixada fins a Espot la fem per les pistes d’esquí, baixant a 60km/h i acabem amb les cames blanques de pols.
Nosaltres dormim a l’Alberg de les Daines, que està 2km abans d’arribar a Espot, així que ens despedim dels nois i anem a dutxar-nos. Sorpresa! Les maletes encara no han arribat. Però si són quarts de 3!! Per tant no tenim roba neta i no podem fer res. Jo aprofito per dormir una mica i l’Aitor la fa petar amb altres ciclistes que hem anat coneixent aquest dies; els 3 hippies, el pare i el fill de 15 anys, el vascu…
Quan arriben les maletes ens dutxem i baixem a Espot tot caminant. Són quarts de 5 i tenim tota la tarda per endavant. Ens fotem un berenar de senyors (cadascú del seu gust) i després ens trobem amb en Manel i en Quim, que dormen a Espot. Estem prenent algo amb ells fins les 8 del vespre. La pujada fins l’alberg ha de ser dura, però no ho podem comprovar perquè el primer cotxe que aturem a la carretera ens hi puja ;)
Sopem amb els vacu i el pare amb el fill i anem a dormir.
19 d’Agost de 2010 – QUARTA ETAPA: Espot - Son
Avui dia de descans i per això ens despertem més tard. Esmorzem tranquil•lament, fem la motxilla i a les 10 i pico sortim de l’alberg. Baixant d’Espot ens equivoquem de carretera i anem a petar a Esterri d’Àneu (que igualment volíem passar-hi per comprar recanvis pel tàndem). La pujada d’asfalt fins a Son, a les 12 del migdia, se’ns fa dura.
Arribem al Refugi Casa Masover a quarts d’una i com que som previnguts, ja portem una muda cada un a la motxilla petita, però les dutxes encara no estan apunt. Fem temps durant ben bé una hora i anem agafant fred perquè el dia s’està tapant i la suor es va refredant. Finalment ens podem dutxar, triem les lliteres on dormirem i fem un bon dinar. A partir de quarts de 4 comencen a arribar altres ciclistes que també dormiran al refugi. Fins a les 7 de la tarda va arribant gent. Aquests últims fan els Pedals de Foc en tres etapes, així que avui han fet coll d’Oli i coll del Triador seguits, i a sobre allà dalt els ha enxampat la pluja. Estan rebentats!
Sopem tots agermanats en una taula que han preparat els del refugi per 33 persones. Ben sopat tothom s’espavila per anar a dormir, ja que demà tots hem d’arribar a Vielha i ens esperen 65 km.
20 d’Agost de 2010 – CINQUENA ETAPA: Son - Vielha
Abans de les 7 del matí comencen a sonar despertadors dins del refugi i tothom fa les seves rutines matineres. Esmorzem tots junts i nosaltres sortim dels primers, ja que ho tenim tot apunt i volem aprofitar la fresca de bon matí.
Sortint de Son agafem un corriol molt guapo i molt senzill (tot i que algun incrèdul ens havia advertit que no el podríem fer!) i quan s’acaba enllacem amb una pista. Al cap de pocs km hem de deixar la pista i entrar en un caminet a mà dreta, però compte! Estem al bosc d’en Gerdar i és un tram on està prohibit anar amb bicicleta, així que nosaltres amb 4 nois més que hem trobat anem caminant per allà dins durant mitja horeta.
L’última etapa és de les més guapes. Tornem a veure bons paisatges, vaques pasturant, rius…
Després d’una pujada llarga, però molt progressiva, arribem al refugi de Montgarri. A partir d’allà allò sembla la Rambla! El camí des del refugi fins al pàrquing de les pistes de Baqueira-Beret està a rebentar de famílies i altres grups de gent que no s’aparten, encara que t’hagin de fer parar a tu. Un cop passades les pistes d’esquí comença el compte enrere. Els últims km sembla que no s’hagin d’acabar mai. Hauria de ser tot baixada, però la ruta ens fa passar pels poblets que hi ha fins arribar a Vielha i anem fent alguna pujadeta que a aquestes alçades la trobem massa, però que en realitat no és res, és tot psicològic, estem apunt d’acabar.
Finalment ens plantem a Vielha, davant l’oficina de Pedals de Foc, on recollim el nostre mallot i ens fem les fotos de rigor. I jo, interiorment, faig botifarra a tots aquells incrèduls que ens hem anat trobant durant la ruta, la majoria d’ells ni tansols ciclistes, que han gosat posar-se a la nostra conversa només per sentenciar que no podríem fer-ho.
Enhorabona per haver disfrutat d'aquesta ruta en 5 etapes i amb el tandem.
El proper repte? casi qualsevol que amb temps i ganes s'arriba molt lluny.
L'enhorabona Aitor i Mariona per haver completat la pedals de foc amb el tàndem! Sort en les properes aventures!
Joan i Núria (vam coincidir l'últim dia a l'arribada a l'hotel Pirene, Arenys de Munt amb maillot maasai.)
Enhorabona! Jo vaig fer la Pedals aquest mes de juliol i puc assgurar que fer-la amb tàndem té molt mèrit.
Felicitats!
ÒSCAR GARCIA
SALUT I PEDALS
Publica un comentari a l'entrada