RANDONNEUR IV

dilluns, 21 de febrer del 2011

Continuem amb l' entrevista al nostre company de Llorà Lluis Ruiz , a la seva participació a la 1001 Miglia aquest estiu pasat.



JMª_El tercer dia sembla que ha estat important dintra de la proba però 4art dia que m’ expliques ?

LLUIS.- El divendres va ser un dia molt dur, però ja li veus les orelles, ja et creus amb les teves forces, ja intueixes que això podrà ser un èxit, la sensació es de duresa, però no pitjor que l’ anterior.

Hi ha menys transit, la carretera es molt millor, encara que la calor es molt humida i la hidratació es prioritària.


Les cares d' en Lluis en diferents dies de la cursa




La meva obsessió es fer un cafè amb llet, i fins l’ últim dia no m’ assabento que es demana un capuchino, una de les coses que mes m’ agradaven era el cafè i un bombonelo, una espècie de xuxo.

JMª – Parlem del aigua.

LLUIS – Al aigua hi posava unes sals, son les que hi posem aquí a les brevets , les venen a les farmàcies i s’ anomenen “ recuperation “.




Res d’ additius amb sucres i barreges entranyes, sols aquestes sals que son las que perds amb la suor.
També bevíem coca-cola i alguns una mica de vi.


JMª- Menjar ?

LLUIS – Pasta-pasta-pasta, en els controls sempre hi ha pasta, per`cap al final necessitava menjar-me algun animal, el que fos, però que hi agüés carn .





Per cert, els gelats de crema son boníssims, amb el calor i l’ humitat s’ agraïen de cul..s

JMª – Tots els dies anaves amb la mateixa roba ?

LLUIS – No, a la sortida de la proba hi havia l’ oportunitat de enviar a través de una furgoneta de l’ organització dues bosses amb el que mes t’ interesses a dos dels controls establerts.
En el meu cas hi vaig enviar una muda de mallot i culotte, unes cobertes, barretes energètiques i alguna coseta més.

JMª – Tornem al dormir, sols 3 hores diàries en hi ha prou , quines sensacions et donen ?

LLUIS – Mira, el que es cert es que l’ home esta fet per anar de dies, això ho saben molt bé les persones que treballen amb torns de nit, el cos mai s’ hi acaba d’ acostumar.

En el cas de una fita important, tenim un plus afegit, son les ganes d’ aconseguir un repte important dintre la teva ment.

Això no deixa que de les dues a les set del matí sigui tota una odisea, dons tens unes sensacions entranyes, es com si tinguessis una (pajara), però quant arribes a un bar obert et fots un cafè i tot es posa a lloc.

Aquesta es la foto d' un company den Lluis, Francisco Garcia Rafanell "Xicu", es de Canet d' Adri.

Espero que aviat ens retrobem de nou per les carreteres.

Em falta acabar l'última part de aquesta proba, en cuant la tingui la penjo.


Salut i Kms.