BREVET 300 Kms. AQUESTA TAMBÉ

diumenge, 1 de maig del 2011

Hola a tothom, un relat que no pot ser curt, però ho intentaré.

Res a explicar-vos una mica com es una experiència així, en la que alguns erem verges (en Jordi Monrabà, L'Agustí i jo) però que amb la companyia de veterans com els Garcia, en Santi i en J.Mª Pla donen un plus de confiança.

D'nici dir que ha sigut un dia pur, dur i llarg de cicloturisme en majúscules per la ruta, paisatges i concepte, es més, crec personalment que rodar així es la manera de estalviar-se petiments gratuits i agobis mentals, tot i la seva alta dificultad.

La sortida de Manresa a les 6'00 del matí, apart de matinar molt, ens obliga a anar amb llums una estona, el cel ras, la temperatura es freca però no fa fred. Comença el catxondeo.

La majoria vestits de curt, amb manguitos, xalecos i paravents, que després podrem guardar a les "bosses de Sant Bernat's" que portem al manillar. Ah! també portem parafags per la previsió de pluges. Ja veurem si els estrenem o no. Tito, cap a Igualada!

Després d'Ódena i a la entrada d'aquesta ciutat trobem al Gerard punxat que després no podrà acabar per una segona punxada i una cofussió amb la ruta.

El primer control el tenim a casi 50 kms., ja passat Igualada, on arrivem per la carretera antiga amb bastants trams de pujada que fem intentant cuidar les cames. Possem el segell a la benzinera, i cap al segon control.

Aqui s'ens uneix l'Agustí que per una errada d'horari a començat la ruta en aquest punt.

Aquesta zona segueix pujant bastant, hi ha bon asfalt, i s'ha de dir que es espectacular, amb boscos, penya-segats, prats i pobles encantadors com S.Joan de Mediona, Rofes i La Llacuna. Agafem la C37 que ens porta directes al Pla de Sta. Maria per unes llargues rectes i a prop de Valls, on algú sugereix fer uns calçots (no es mala idea, no). Segon control al km. 93'5 i ja portem 1600 mts. de desnivell acumulat. Segell, pitxadeta i gas.

Sortint del Pla de Sta. Maria, fem una rodada interior per Sarral, Solivella i Blancafort per carreteres solitàries, rodejats de vinyes, que ens acosten a la Serra de Prades, on arrivem creuant L'Espluga de Francolí, Poblet i el seu famós Monestir. La temperaura es agradable, i el sol es manté.

Ara toca l'os de tota la Brevet: La pujada a Prades. Te uns 20 kms. de llarg perfectament dividits; d'inici es "tendida" com diria en Perico, però te 8 kms. centrals que es mouen entre el 5 i el 9%, amb paelles de 180º i "Z's" que permeten anar veient tot el espectacular traçat, el que fem i el que hem de fer...per acabar en una zona casi planera fins al poble de Prades, situat a 1.000 mts. d'altitud que es el punt màxim del dia.

Segellem el tercer control; estem al km. 146 i com hi ha gana, fem un càlcul d'horari i reservem una taula per dinar (important) a La Pobla de Cèrvoles (quart control). Aprofitem i fem una comanda on line de macarrons per tutti. Si aixó no es ser professional ja em dire-ho.

Comencem baixant lleugerament, passem pel Coll d'Albarca a uns 750 mts, deixem Ulldemolins i de nou amunt uns 5 kms. aceptables, desviament a la dreta per agafar una carretera amb un asfalt torturador, on es roda amb dificultat per acabar arribant en baixada al quart control, que casualment es al mateix restaurant. Estem al Km. 174. Si fa no fa, només ens queden 5 horetes. Les sensacions podriam dir que son correctes però aquesta parada d'una hora ens anirà de conya.

Uns macarrons, uns bistec, altres llenguado amb gambes, flams, cremes i cafés son el menú del dia, la veritat s'agreiex més que les barretes, gels i demés invents que encara que van bé no sempre senten bé a la panxa i tampoc tens aquella il·lusió, no?

Ara toca fer un terreny més favorable i rodador passant per petits poblets i carreteres rurals, que ens porten fins Vinaixa, i d'allà al cinqué control situat a 13 kms. de Tàrrega en un bar de St. Martí de Maldà. Som al km. 215.

No ens encantem i decidim fer una parada a una benzinera, just creuar la ciutat de Tàrrega, per prendre algo fresc, carregar bidons per afrontar tot el terreny que pica amunt cap a Cervera i fins a La Panadella, ultim control de pas (per fí) al km. 253, sempre seguint el traçat de la original N-II.

Els kms. es noten i a cada un ja li van apareixen aquells dolors que poden sumar-se uns amb el altres; planta dels peus, braços, cervicals, cul, esquena, en fí hasta les orelles perque ja portem unes 10 hores sobre el sillin i molesta hasta el casc.

Direcció a Calaf s'endevinen unes nuvolades sospitoses, que evidentment estaven just en el nostre traçat, on ens cau una tormenta tipica primaveral durant 10 kms. prop de S.Martí de Sesgaioles i que ens permet estrenar el parafangs. Puc confirmar que fan molt bé la seva feina.

Només sortir de Calaf ja no plou, ens queden 35 kms. i aquí comença la part més ràpida de la ruta, perque basicament el terreny es favorable en un 80%.

La locomotora del S.Celoni es posa en marxa i es forma un bon grup d'uns 15-16, però ja sabe-ho com les gasta en Francesc en aquests terrenys i en Jordi amb uns altres perden roda uns metres per anar a coneixer un altre poble per una errada en un encreuament i hem de tornar-nos a reagrupar. Cap problema, tots junts a l'arribada menys el jefe gran que va seguir seguir amb l'altre grup.

Finalment de bon humor, amb més o menys cansament i amb molta satisfacció, 303 kms., 11'55 h. de sillin, 4010 mts. de desnivell acumulat i un temps total de casi 14 hores. Segons el pulsómetre més de 10.000 kcal. cremades, que no està malament per mantindre la linea :-).

Molta salut.