dilluns, 16 de maig del 2011
BREVET 400 – MATI BONISSIM – TARDA I NIT INFERNAL
Així podríem resumir la brevet de 400 km, que varem fer en Pedro, Pepe, Francesc i Jo el dissabte 14 de Maig.
Un mati en el que a les 6 sortíem de Manresa un centenar de ciclistes disposats a fer els 400 km organitzats per la Penya Ciclista Bonavista.
Teníem controls de pas a Sant Hilari Sacalm Km 83, a Les Presses Km 137, a Serinyà Km. 180, a Sant Joan de les Abadesses km. 235, a Solsona km. 330, a Calaf km. 373 i de nou a Manresa a la seu social de la Penya Ciclista Bonavista, en la que ens esperaven la Joana i el seu marit durant tota la nit fins que anàvem arribant tots.
El mati amb la primera llum del dia anàvem descobrint el paisatge de Calders amb uns camps preciosos l’ herba verda i humida que anava deixant escapar l’aigua acumulada per fer una bonica boirina que travessàvem amb les nostres màquines de ferro, alumini o compostos de fibra de carbono que de tot hi ha.
Els grup capdavanter ja no el varem veure més, dons el seu ritme està fora del nostre abast, nosaltres els de Sant Celoni, Molins, Castellbisbal i altres unitats que no puc precisar, al nostre ritme, primer segellem a Sant Hilari amb una paradeta de Coca-Cola i i de nou a la carretera a baixar cap a Anglès.
D’ Anglès a Olot amb una mica de caloreta, però de una brisa agradable que convida a xerrar amb els companys explicant batalletes pròpies d’els grupets ciclistes.
D’ Olot anem per la carretera de Santa Pau, on el camí es favorable i els quilometres passen ràpidament i arribem a Banyoles amb una bona mitja de 26 km al hora.
D’ Banyoles per el costa del llac, amb vistes espectaculars anem a Serinyà i segon control, aprofitem per a dinar, a la benzinera, un bon plat de macarrons i un troçot de carn al gust, en el meu cas unes galtes de porc, es moment de acumular hidrats per el que pugui ser.
Fins ara el temps ha estat esplèndid, a la sortida deixem algun company prenguen el sol a la terrassa del bar, dons acaba de arribar i encara ha de dinar.
Enfilem direcció Besalú, el cel ha canviat radicalment, els núvols fan acte de presència, diríem que ja ens ho ensumem, l’ aigua s’ apropa.
Argelaguer, parada de seny, l’ aigua està a punt d’ arribar, en posem sota un balcó i seguidament apareix el que durant la resta de la marxa trobarem quasi be sense parar. Aiguat rere aiguat.
El veí de la casa que ens hem aturat ens obra el seu garatge per aixoplugar-nos, en vista que no para de ploure, tots ens anem posant els corresponents xubasqueros i ens posem en marxa de nou en direcció Castellfollit de la Roca, La Canya, Vall de Bianya.
Comencem a enfilar-nos per Capsecosta amb l’ aigua que no ens ha deixat però en poca intensitat, aquí si que s’ afeixeig la boira i el fred acompanyats de l’ orquestra del núvols amb trons i llamps.
A dalt del port una petita averia a la cadena d’ un company de Castellbisbal i punxada a la roda d’en Jaime.
Baixada cap a Sant Joan de les Abadesses i control a la benzinera, aprofitem a fer un cafè amb llet i menjar una mica, dons el fred ja va aparaguen als cossos de alguns companys que no havien previst els que els homes del temps anaven anunciant.
FORTS TEMPORALS DURANT LA TARDA DE DISSABTE AL PIRINEU I PRE-PIRINEU.
Sortim en direcció Ripoll amb al mateix temps, aigua, aigua i aigua.
A Ripoll agafem la carretera de les Lloses que va capa Berga passant per Borredà.
Aquí si que les forces de la natura s’ alien i es posen totes a tocar, aigua i mes aigua, trons i mes trons, sembla que tot plegat sigui una bassa d’ aigua, hi nosaltres allà al mig, com si fóssim granotes, una pedalada un altra i un altre, el cami s’ enfila i el final es veu molt lluny dons estem al quilòmetre 250 .
A Borredà trobem un bar per aturar-nos a fer un cafè amb llet i unes magdalenes, dons no tenen res de menjar, al que si hi havia es un assecador de mans que per recuperar la temperatura a les mans al cap i a tot arreu va prou bé, es la tònica de totes les parades que fem durant la nit, buscar el bar el cafè i el assecador de mans.
Un cop deixem Borredà, la carretera baixa i el fred es força intens, per postres han organitzat un rally de cotxes que passen a tota merda en direcció contraria, però nosaltres a la nostra pedalada a pedalada anem arribant al pantà de la Baells, ple a besar, però hi continuen abocant aigua des de dalt, sembla que no s’ hagin assabentat de que ja es ple.
Passem per Berga i no trobem on aturar-nos de nou, arribem al poble d’ Avià i trobem un restaurant per sopar una mica, una truita, una Coca-Cola per la son, un altre cafè amb llet i sant tornem-hi a pedalar sota la pluja.
Aquí ens hem agrupat uns 14 0 15 ciclistes, quant ens trobem cotxes de cara al veure tantes llums s’ acollonan i quasi paren, però al veure que som ciclistes ja segueixen sense mes.
A Solsona tenim un nou control de pas, es el km. 330 i fem l’últim mos de la nit, ens queden unes tres hores i escaig per arribar, a alguns ja els hi fa mal fins hi tot el carnet d’ identitat, d’ altres tenen una mica de son i qui més qui menys ja està fins el gorro de tanta aigua.
Per sort aquets últims quilometres la pluja ens respecta i pràcticament no plou, sols de tant en tant algunes gotes.
L’ últim control es self service al bombers de Calaf, on l’ organització hi ha posat un segell per anar fitxant conforme anem passant.
De Calaf a Manresa hi ha uns quaranta quilometres que els fem sense problemes dons la carretera tira avall, hi ara tu ara jo anem fent relleus per arribar finalment a les 4,30 del matí.
ARRIBADA DEL GRUP DE SANT CELONI-BICI BAIX I UN NOI DE TERRRASSA.
Han estat 22,30 hores per fer els 400 kms de aquesta Brevet que per el dir del veterans es una de les mes dures que es recorden, tant per el desnivell acumulat com per les condicions atmosfèriques .
Es la crònica dels que hem anat junts de Sant Celoni, En Pepe en Francesc i jo.
El proper dia 28 tenim la de 600 km.
En parlarem
Salut i kms.
Així podríem resumir la brevet de 400 km, que varem fer en Pedro, Pepe, Francesc i Jo el dissabte 14 de Maig.
Un mati en el que a les 6 sortíem de Manresa un centenar de ciclistes disposats a fer els 400 km organitzats per la Penya Ciclista Bonavista.
Teníem controls de pas a Sant Hilari Sacalm Km 83, a Les Presses Km 137, a Serinyà Km. 180, a Sant Joan de les Abadesses km. 235, a Solsona km. 330, a Calaf km. 373 i de nou a Manresa a la seu social de la Penya Ciclista Bonavista, en la que ens esperaven la Joana i el seu marit durant tota la nit fins que anàvem arribant tots.
El mati amb la primera llum del dia anàvem descobrint el paisatge de Calders amb uns camps preciosos l’ herba verda i humida que anava deixant escapar l’aigua acumulada per fer una bonica boirina que travessàvem amb les nostres màquines de ferro, alumini o compostos de fibra de carbono que de tot hi ha.
Els grup capdavanter ja no el varem veure més, dons el seu ritme està fora del nostre abast, nosaltres els de Sant Celoni, Molins, Castellbisbal i altres unitats que no puc precisar, al nostre ritme, primer segellem a Sant Hilari amb una paradeta de Coca-Cola i i de nou a la carretera a baixar cap a Anglès.
D’ Anglès a Olot amb una mica de caloreta, però de una brisa agradable que convida a xerrar amb els companys explicant batalletes pròpies d’els grupets ciclistes.
D’ Olot anem per la carretera de Santa Pau, on el camí es favorable i els quilometres passen ràpidament i arribem a Banyoles amb una bona mitja de 26 km al hora.
D’ Banyoles per el costa del llac, amb vistes espectaculars anem a Serinyà i segon control, aprofitem per a dinar, a la benzinera, un bon plat de macarrons i un troçot de carn al gust, en el meu cas unes galtes de porc, es moment de acumular hidrats per el que pugui ser.
Fins ara el temps ha estat esplèndid, a la sortida deixem algun company prenguen el sol a la terrassa del bar, dons acaba de arribar i encara ha de dinar.
Enfilem direcció Besalú, el cel ha canviat radicalment, els núvols fan acte de presència, diríem que ja ens ho ensumem, l’ aigua s’ apropa.
Argelaguer, parada de seny, l’ aigua està a punt d’ arribar, en posem sota un balcó i seguidament apareix el que durant la resta de la marxa trobarem quasi be sense parar. Aiguat rere aiguat.
El veí de la casa que ens hem aturat ens obra el seu garatge per aixoplugar-nos, en vista que no para de ploure, tots ens anem posant els corresponents xubasqueros i ens posem en marxa de nou en direcció Castellfollit de la Roca, La Canya, Vall de Bianya.
Comencem a enfilar-nos per Capsecosta amb l’ aigua que no ens ha deixat però en poca intensitat, aquí si que s’ afeixeig la boira i el fred acompanyats de l’ orquestra del núvols amb trons i llamps.
A dalt del port una petita averia a la cadena d’ un company de Castellbisbal i punxada a la roda d’en Jaime.
Baixada cap a Sant Joan de les Abadesses i control a la benzinera, aprofitem a fer un cafè amb llet i menjar una mica, dons el fred ja va aparaguen als cossos de alguns companys que no havien previst els que els homes del temps anaven anunciant.
FORTS TEMPORALS DURANT LA TARDA DE DISSABTE AL PIRINEU I PRE-PIRINEU.
Sortim en direcció Ripoll amb al mateix temps, aigua, aigua i aigua.
A Ripoll agafem la carretera de les Lloses que va capa Berga passant per Borredà.
Aquí si que les forces de la natura s’ alien i es posen totes a tocar, aigua i mes aigua, trons i mes trons, sembla que tot plegat sigui una bassa d’ aigua, hi nosaltres allà al mig, com si fóssim granotes, una pedalada un altra i un altre, el cami s’ enfila i el final es veu molt lluny dons estem al quilòmetre 250 .
A Borredà trobem un bar per aturar-nos a fer un cafè amb llet i unes magdalenes, dons no tenen res de menjar, al que si hi havia es un assecador de mans que per recuperar la temperatura a les mans al cap i a tot arreu va prou bé, es la tònica de totes les parades que fem durant la nit, buscar el bar el cafè i el assecador de mans.
Un cop deixem Borredà, la carretera baixa i el fred es força intens, per postres han organitzat un rally de cotxes que passen a tota merda en direcció contraria, però nosaltres a la nostra pedalada a pedalada anem arribant al pantà de la Baells, ple a besar, però hi continuen abocant aigua des de dalt, sembla que no s’ hagin assabentat de que ja es ple.
Passem per Berga i no trobem on aturar-nos de nou, arribem al poble d’ Avià i trobem un restaurant per sopar una mica, una truita, una Coca-Cola per la son, un altre cafè amb llet i sant tornem-hi a pedalar sota la pluja.
Aquí ens hem agrupat uns 14 0 15 ciclistes, quant ens trobem cotxes de cara al veure tantes llums s’ acollonan i quasi paren, però al veure que som ciclistes ja segueixen sense mes.
A Solsona tenim un nou control de pas, es el km. 330 i fem l’últim mos de la nit, ens queden unes tres hores i escaig per arribar, a alguns ja els hi fa mal fins hi tot el carnet d’ identitat, d’ altres tenen una mica de son i qui més qui menys ja està fins el gorro de tanta aigua.
Per sort aquets últims quilometres la pluja ens respecta i pràcticament no plou, sols de tant en tant algunes gotes.
L’ últim control es self service al bombers de Calaf, on l’ organització hi ha posat un segell per anar fitxant conforme anem passant.
De Calaf a Manresa hi ha uns quaranta quilometres que els fem sense problemes dons la carretera tira avall, hi ara tu ara jo anem fent relleus per arribar finalment a les 4,30 del matí.
ARRIBADA DEL GRUP DE SANT CELONI-BICI BAIX I UN NOI DE TERRRASSA.Han estat 22,30 hores per fer els 400 kms de aquesta Brevet que per el dir del veterans es una de les mes dures que es recorden, tant per el desnivell acumulat com per les condicions atmosfèriques .
Es la crònica dels que hem anat junts de Sant Celoni, En Pepe en Francesc i jo.
El proper dia 28 tenim la de 600 km.
En parlarem
Salut i kms.
Entrades
4 comentarios:
Vaya tela !!! Que dur es debia fer amb tanta aigua, vaya tela !!!
Per cert, el dia 28 heu de programar una parada per veure el Barça a la final de la Champions !
Bona crónica Josep Mª, ja vaig pensar amb vosaltres el disabte quan el Montseny es va posar negre i vaig veure el radar del Meteocat, buff!
En fi, aquesta ja es al sac. Salut.
Sou uns craks amb un parell de ....s ; i encara uns falten les millors, espero que el temps sigui respectuos amb els gentelmans de la carretera
salut i força
Josep Mª & company... primer de tot la meva més sincera enhorabona!!! Quin cap que teniu nois.... FELICITATS!!!
Ara teniu la de 600 a la cantonada... ara toca posar un ciri (o una dotzena) a la verge del neopreno... a veure si us deixa pedalar en condicions !!!
Aprofito x agraïr-te l'escrit al blog, no fa falta que et digui com es pateix al no poder gaudir del que t'agrada.... però aqui estic, remontant i plena de projectes per l'any que ve. Espero compartir-ne algun amb tu i el vostre club. Gràcies pels ànims, no saps com s'agraeixen!!! Us poso link al blog ;-)
Publica un comentari a l'entrada