CRÒNICA MONTSERRATINA

dilluns, 27 de juny del 2011

Aquest dissabte, teoricament ja recuperats de la Revetlla i a les 6'00h. del matí una vintena de colla , com es tradició de l' any una volta cauen les ultimes marxes cicloturistes de la temporada, en especial la QH, visitem Montserrat.

El dia prometia calor a aquestes hores, com així va ser, i encara que la temperatura no era alta si que l'efecte de la humitat es feia notar.

De començament s'imposa un ritme bastant alt i optimista, sense pensar encara amb el que faltava; menys mal que a aquestes alçades de temporada qui més qui menys està en un estat de forma bastant acceptable.

A Lliça de Vall la primera incidència, en Joan Cortines trenca un raid i la roda li queda tocada. Prefereix tornar poc a poc cap a casa.

Travessem Sabadell i Terrassa amb els seus interminables semàfors, i cap a Castellbell i el Vilar on toca l'esmorçar de germanor, com no. El menu?.....el de veritat (butis, llom, truites, pa amb tomàquet, vi, cafés,etc.), res de pastisseria.

La espectacular pujada a Montserrat ens rep amb una lleugera boirina que aumenta la sensació de calor i xafogor; com sempre un fa la guerra com pot perque els pulsòmetres estàn un pel desmadrats.

A dalt ens reagrupem per les fotos i fer el ritual dels ciris, rodejats de turistes com sempre. De moment hem pedalat unes 3 hores i quart. No està malament.

Ara toca tornar, la calor ja ens apreta fort, potser també perque la majoria la notem més al ser el primer dia de bici amb aquestes temperatures. La pujada de Castellbell fins al tunel es fa llarga i el trànsit comença a ser intens.

A Terrassa desviament cap a Matadepera, Castelllar del V., on petim una punxada, ara meva, deixem Sentmenat i creuem Caldes de Montbui. A Lliçà d'Amunt un altre punxada ara d'en Quim. Fi de les incidències de la jornada.

Arribats a Les Franqueses del V., el grup queda separat en tres parts, però com tots ja sabem el camí, anar fent i amb vent favorable que es d'agreir. Ara ja si, el pensament general a partir de Cardedeu està a la gerra de cervessa de mig de Ca l'Eladio, el premi final a aquesta dura ruta.

Finalment 170 kms., amb uns 2.500 mts. de desnivell, 6 horetes i quart pedalant, bona penya, bones cames i calor.

PD. Molta sort als companys del Club que el proper cap de setmana pedalaran per una de les marxes més famoses, dures i mìtiques del calendari cicloturista: La Marmotte.