dilluns, 1 d’abril del 2013
Com en aixó del ciclisme hi han dies de tot, aquest dissabte a una caiguda i dues punxades, també si va afegir la meva càmara, testimoni de tantes batalles i paisatges que va fer un intent de suicidi.
Sortim de la BP uns 20 de colla, encara que no tothom podrà fer tota la ruta per problemes d'agenda.
El dia està molt incert, fa fresca, el cel tapat per una banda, molt tapat per un altre, pulit i sol, en fi, podem lliurar o pillar vilment un bon xàfec.
Rodant alineats en paralel, 150 mts. abans del tunel de Villalba Saserra, una pinya de pinyons al voral, provoca la caiguda d'en Jordi per darrera del grup al engantxar-la de ple, colpejant fortament contra el guardarrail.
Arriba una ambulància avisada per un conductor i li fan unes cures a les ferides de les mans i braços. Deduïm que li han donat alguna droga perque l'individu vol seguir pedalant. De fet, es confirma el tòpic, ja som així els ciclistes, d'una altra pasta.
Gas i ritme de creuer per la variant encara que a prop de Cardedeu, punxada que reparem sense problemes.
Retomem el tema i per Marata, creuem cap a L'Ametlla i Bigues i ben agrupats iniciem la ràpida pujada a S.Feliu de Codines, on de seguida es fa la selecció natural d'energumens en lluita pel maillot de "topos".
A La Plaça del poble fem la paradeta fornera, en Jordi va aguantant bé, però el temps perdut ens fa recalculcar i decidim escorçar la ruta; anirem directes cap a Moià.
Lliurarem Calders però no La Pullosa i Collformic. En aquest impàs la meva càmara surt volant de la butxaca i es queda en blanc.
Encara a Castellterçol una nova punxada, i de nou junts, sortint de Moià toca fer les llargues rectes de entre el 4-6%, que ens portan cap a Tona, on algú ja nota la falta de kms. i el dolor de cames, però es tracta d'aixó, anar sumant i anar igualant-nos progresivament.
Collformic, més que conegut, es puja com ho fem tota la vida: grupets diferenciats, petint en silenci i cadascú a la seva bola; per cert, es en Jordi el lesionat el que corona primer. Baixada final per Palau amb premi merescut on ja sabeu...i per molts anys.
Finalment 120 kms., 4 hores i mitja llargues pedalant i 1900 mts. de desnivell.
Molta salut.
Entrades
5 comentarios:
Doncs res força i pedals aquest dissabte que ve segur que anirà millor ens veiem i que Jordi es recuperi com més aviat millor
Mica en mica veig que la colla es posa en forma, tenim alguna asignatura a millorar, però amb el temps ja anirem anant amb conta per no patir aquestes caigudes que no ens convenen, ni a nosaltres ni a les camares.
salut
Sembla que la càmara funciona. Propera sortida tornem-hi!
Publica un comentari a l'entrada