QUE TAL UN MAR I MUNTANYA?

dilluns, 9 de juny del 2014

Hola a tothom, com català, mediterrani i ciclista m'agrada menjar, i està clar que un mar i muntanya sempre ve de gust.
Ja que la ruta de L'Estany ja la havia fet, em ve la idea durant la setmana de fer algo diferent i penso en un plat així però en versió ciclista i a més en solitari per prendre mides i referències de cara a sortir amb la colla.
Total, que pillo el Google Maps (una eina terrible perque indica kms. però res més: -)... ) i em monto una  sortida amb els dos ingredients: faré un Sant Grau Mar desde Tossa i despres pujaré fins S.Hilari per la Pedra Llarga. Fàcil, no?
A les 6'55h. arranco directe cap a Tordera i Blanes. Bona temperatura, no gaire trànsit i així vaig fent a ritme randonneur creuant Lloret i Tossa.
Entre vistes espectaculars ataco els tobogans fins Cala Salìons on prenc el desviament a la esquerra que diu "Ermita de Sant Grau 5 kms." La calor ja es fa notar, a més no hi han ombres, i a sobre, quan
arribes a la Ermita encara queden 1'5 kms. pata negra amb desnivells del 10 al 14% que rematen l'ascensió. Adelanto 2 bikers que, afortunats d'ells, encara els hi queden pinyons. Jo ho porto "to metío"
Arribo a dalt, son les 9'30 h., vaig segons la meva previsió. Baixada fins Llagostera, on tinc tentacions de parar a esmorzar, així que paso el poble rapidament i enfilo cap a Cassà de la Selva, l'Aeroport i Vilobí, tram que s'em fa llarg al anar sol i tindre que remar sense descans.
A la benzinera de Vilobí km. 90, menjo un plàtan, omplo bidons, i afegeixo una Coca-Cola. Prenc direcció a Sta. Coloma de Farners, un poble fresquet...al hivern, clar.. perque avui ja te la calefacció en marxa.
Desviament cap a La Pedra Llarga, son uns 20 kms., encara que els 6-7 primers son de bon fer i amb ombra, la experiència amb ports llargs sempre fa dubtar del millor ritme a prendre. Al km.13 la cosa canvia i entro en "control mode", buscant un ritme decent, que no em fagi petir molt i que sigui digne si t'adelanta algú (aquests ciclistes no tenim remei).
La veritat es que al primer trencant de Joanet em tinc que parar 2 min. perque els peus amb la calor m'estaven matant; penso un moment en retallar per aquí i tirar avall, però la ruta es la ruta, així que tinc que pujar fins a dalt.
Finalment arribo a Sant Hilari, torno a omplir bidons a la font de sempre, em prenc un gel perque estic mig mort i tiro avall cap a Arbùcies, per cert amb vent de cara fins al desviament de Coll de N'Orri,
l'ultim entrebanc de la jornada i que faig millor del que em pensava.
De Breda a La Batlloria tinc brisa d'esquena, el que es una alegria amb la guerra que ja portava el meu cos.
Finalment arribo a temps de fer la birra de premi a L'Eladio amb 160 kms., 2.200 mt. de desnivell i 6h. de sillin ben treballades. Només 15 dies per la QH...
La propera setmana cap a Montserrat, com sempre amb moltes ganes de pasar-ho bé.
Salut.