QUEBRANTAHUESOS 2014: UNA MÉS PER EXPLICAR

dilluns, 23 de juny del 2014

Hola a tothom, escric encara recuperant-me despres de la intensitat amb la que es viu sempre aquest tercer cap de setmana de Juny, i al que tots arribem despres de compartir una bona pila de kms. i sortides de tot tipus de distàncies i desnivells.
No puc dir, al menys per a mi, que sigui l'objetiu únic de l'any, però si que es una bona motivació per mantindre un nivell fisic i mental positiu sobre la bici.
El més important es que tota la colla hem tornat bé, sense caigudes ni abandonaments; les sensacions, la experiència, les emocions i moments especials viscuts, son el que fan que cada QH sigui personal i diferent.
El cronómetre final, un jutge al que cadascú dona més o menys importància.
Jo, com molts altres participants he viscut unes quantes edicions (aquesta era la 10ª) i us puc asegurar que no hi ha una QH igual a altre. De totes tinc records diferents...evidentment bons, molt bons, dolents i molt dolents.

A les 4'50h. del matí sona el despertador. Encara que algunes App indicaven pluja, res de res; el que si es veia clar era que prometia calor, no en excés però 26-30-32 graus combinat amb l'alta humitat en algunes zones es per tindre en compte.
Esmorzem junts a les 5'30h. del matí, una cosa que no tenim per costum, però s'ha de fer. A més cap de nosaltres ha dormit bé, entre la calor i els sorolls nocturns del carrer com la recollida d'escombreries i buidada de contenidors a les 3'00 a.m. per eixemple...
Sortim amb els cotxes de Jaca a Sabi, molt trànsit però hi lloc de sobres per aparcar al poligon, així que a tres quarts de 7 ja estem al mogollón de la sortida; com no tenim calaix, triguem quasi 20 min. en pasar per la estora de control. Les nostres dones han anat cap al cim del Somport a veure la cursa.
El ritme es bo, anem pasant gent, som 7 companys del Club (en Pla, Diego, Patxi, Manolo, Carlos, en Jordi de València i jo) amb un amic d'en Jordi, en Juan de 25 anys, que com ell, també s'estrenava.
Desgraciadament veiem algunes caigudes, una d'elles amb molta gent implicada.
Només sortir el Carlos ens deixa, vol fer calaix pel 2015 i a Castiello de Jaca primers desnivells, en Manolo i en Patxi també marxen.
Els altres coronem junts el Somport, fem la llarga baixada fins al Marie Blanque, on quedem una mica separats, i ens tornem a trobar a l'avituallament principal al km. 103.
La pujada al Marie Blanque avui es fa durissima, degut a la calor i la humitat que ens fa suar una barbaritat.
El meu calvari comença al arribar a dalt, em noto l'estomac inflat: o no he pait bé l'esmorzar o alguna de les coses que he menjat despres no han trobat cadira per seure.
Tirem avall direcció a Bielle i Laruns a fer el Portalet i penso, com altres vegades, que en una estona s'hem pasarà, però als primers 6-7 kms. del Portalet ja no puc seguir més la roda del Diego i li dic que marxi; estic amb l'estomac totalment regirat.
Tinc que parar estabilitzar pulsacions i tensions, i en aquest temps arriba en Pla i els dos valencians amb els que ja farem un grupet definitiu per anar junts fins al final.
Un a un van caient els kms. de l'interminable i calurós Portalet, regulant molt i parant en tots els avituallaments per agafar aigüa fresca i anar menjant (el que pugui).
En Jordi i en Juan, van bé; jo a 14 kms. de coronar tinc el resultat logic de no digerir el que m'havia de donar energia i protegir: unes rampes que puc fer funcionar l'aire acondicionat de qualsevol de les autocaravanes aparcades als vorals.
En Pla sembla que es contagia i també genera corrent propia, i com es veu a l'avituallament de Artouste, molta més gent també, tumbats a la ombra descansant i fent estiraments. Som una central eléctrica ecológica.
Seguim junts i ens anem alternant i adelantant aleatoriament segons l'horari intermitent de les descarregues elèctriques així que coronem per separat.
A l'avituallament de la baixada del Portalet, ens reagrupem de nou; estic en el meu pitjor moment, fos mentalment, em fan mal els peus i les cames només em funcionen a estones. Ja porto més de 4 hores petint, massa temps per intentar pensar en positiu. Prenc una mica d'isotonic a veure si milloro.
Baixada llarga a buscar La Hoz, em distrec amb l'espectacular paisatge i sembla que recupero el fisic lleument, les cames funcionant bé fins a 1'5 km. de La Hoz que torno a posar el peu a terra.
Una vegada creuem el poble baixada a buscar la carretera de Biescas i tirem avall a caçar un grup que va per devant nostre i en el que va en Pla i també l'Enric, company del Club, avui amb els colors del Dimonis de Badalona. Anem a bon ritme, i encara que molt cansat entro a relleus amb nous avisos de rampes, que sol·luciono foten-me un parell de cops de puny.
Pasat Senegüé, com novetat aquest any ens donen postres: gir a la dreta per entrar al poble per la part alta i fer un pujador de 1'2 km. amb un 5% de desnivell mig, recalco desnivell mig perque apareix un 8%, que deixa a tot el grup desmembrat completament.
Creuem tot el poble pel centre i entrem a meta separats entre nosaltres per pocs minuts.

Temps total final 8'55h., temps de sillin 8'03h., 198 kms. i 3500 mt. de desnivell. O sigui quasi una hora més que els ultims anys. Avui no em tocava :-)

Ha estat un plaer compartir-ho amb vosaltres companys!
Felicitar als cracks de la colla que han millorat temps en un dia complicat per la calor, i també a tots els que s'estrenaven i han acabat perfectament.

Respecte a La Treparriscos, participaven l'Avi Garcia i l'Àngel, tots dos la van acabar perfectament i sense incidències.
Salut.