dimecres, 26 d’agost del 2015
Va per davant que el fet d' aconseguir aquesta fita, te molt de voluntat i no gaire de superman, qualsevol ciclista mitjanament entrenat si en te ganes ho pot fer.
Aixó es que es veu al llarg del recorregut amb tants i tants ciclistes que no en daries un euro i els vas trovant dia rera dia durant els transcurs d' aquestes 90 hores ens les que tents temps per fer la proba homologada.
Companys de sortida , amb les nostres parelles que ens donen suport.
Aquesta proba surt de uns 30 km. de Paris, arriba a Brest i tornem per el mateix camí.
Hi ha 15 punts de control, entre l' anada i la tornada,distribuits cada 80 kms aproximadament.
En els controls hi ha menjar, beure i lloc per dutxarse i dormir.
Gran quantitat de gent que es posaben a dormir al costat de la carretera sen se cap mena de abrig, altres amb una manta térmica, altres dintra de un sac tèrmic, en fi ( un desastre ) a gust per un desastre.
No hi ha gaire estona per dormir i fer un temps inferiror a les 90 hores, nosaltres varem dormir tres vegades entre 2 i 3 hores.
La quantitat de temps que es gasta per segellar carnet, menjar, pipis, popos, cues per agafar menjar, en el nostre cas es aprop de les 28 hores.
Hi ha ciclistes que van sols, hi aixó fa que el temps s' aprofiti molt més, del ordre de les 8 hores menys de temps total.
Aquest any hi ha aparegut les eliptiques, sempre drets pujat i baixant, tot un repte.
Els companys de Granollers amb el suport d' en Joel i en Pere que venien amb cotxe per posar-nos la tenda i el menjar quant feia falta.
Val a dir que ells no poden pasar per les mateixes carreteres amb el cotxe i sols ens podem trovar en els llocs de control.
A tots el controls gran quantitat d' aparcament per totes les bicis. Les bicis especials tenien un aparcament apart.
En el cas de l' alimentació, bàsicament :
A la nit la temperatura era de entre 9 i 14º, dons feia falta posar-se perneres, i calgun paravent, o canguro, apart de guants, mocador del cap i buf.
Amb les hores el fred i la humitat t' entren el cos i perjudica molt l' estat fisic.
En el meu cas inclus en vaig posar els cubre-sabatilles.
L' ùnic problema es que quant ens aturavem a dormir anavem suats i ja direu quina sensació mes bona dona, entrar al sac de dormir totalment suat. (de bojos). (Deu ser el que som).
Un altra apartat molt reconfortant per el participants es la gran quantitat de gent que hi ha als borals de la carretera animant. En la majoria de pobles hi ha detalls de flors, i al·legories a la Paris Brest en forma de bicis gegants, ninots etc. etc.
La clásica foto d' arribada a Brest amb els companys de viatge.
L' altre company va tindre de abandonar per un problema estomacal.
En aquestes distancies qualsevol inconvenient et porta a deixar-ho per un altra vegada.
Avui practicament fa una setmnana i quasi recuperats del tot.
El 2019 Veurem on estem ?
Salut
Entrades
