L´ARIEGEOISE - FRANÇA

dimarts, 29 de juny de 2010



Els nostres companys Josep Pujol, "Pitu" i Ramón Berger ens pasen la següent crónica de una bonica i dura proba del pais veí.
http://www.cyclosport-ariegeoise.com/
Una marxa que es celebra al sud de França, al costat de Puigcerdà, a unes 3h amb cotxe de casa.

És una molt bona alternativa a la QH, els motius són:

1. Per proximitat

2.Per recorregut; cada any canvia, el Tour passa per aquesta regió i la marxa es fa coincidir amb algun del ports que passa el Tour de França.

3. Perquè de moment no està massa massificada.

4. Per la duresa; a aquest any 3100 metres de desnivell i 160 quilòmetres de recorregut, res envejable a la QH

5. Perquè aquesta edició s’ha pujat a “PLATEAU DE BEILLE” perquè és final hi pasa de vegades el Tour .
6. Perquè té tres recorreguts:

- El primer és una passejada

- El segon és de 110 km

- El tercer és de 160 km; els dos últims tenen l’acabada igual: “Plateau de belle”

Aquesta és la segona edició que hi anem el Ramon Bergé i jo, “Pitu”, hi hem anat des del principi, sense massa ganes, ja que els quilòmetres acumulats a les cames ja són molts, però com que estava tot lligat: “si hay que ir se va”.

A les 8h del mati “gas a la burra”, les primeres dues hores molt ràpides, després d’alguna cresta que altre als ports: Coll de 7 freres, Coll de marnare…..... i al final, per rematar-ho tot, 16 km de pujada a Plateau de

Beille amb una temperatura de 33 graus, els primers 10 km amb un pendent de 8,5 - 9,5 ….. molt sostinguda i els últims 6 km ja no em queden forces i es fan tan durs com els 10 primers km.

Durant els primers 10km de l’ascens a l’últim port, molta gent girant, molta gent a peu, molta gent tombada als borals, a la poca ombra que hi havia, molta gent tirant-se aigua per sobre en “plan ducha” i cada 4km que teníem un avituallament. Amb els 33 graus vaig beure de tot i més per hidratar-me, però reductora, mirada fixa, amunt i fins al final. Durant la pujada si aconseguies anar a una velocitat de 9 o 10, et converties amb una autèntica moto passant gent, cosa impossible per mi.

No vulgueu saber el que vaig tardar a pujar els 16km, jo sí que ho sé... una eternitat, només us diré que quan el primer va arribar a dalt a mi només amb faltaven fer els 16 últims km de res, o sigui puja a Plateau de Beille, però després de tot, en Ramon i jo, vàrem acabar la prova: objectiu complert.
http://picasaweb.google.es/joseppujolplanas/Ariegeoise20101?authkey=Gv1sRgCJPO5N6Pt6aYGA&feat=directlink#

LA CLÀSSICA DE MONTSERRAT

dilluns, 28 de juny de 2010

Aquest pasat dissabte una bona colla de 22 ciclistes, vem anar a fer la visita tradicional del Club a la Moreneta.
A les 6 del matí ens vem posar en marxa sota un cel blau, un sol a punt de sortir i una temperatura que ja prometia calor (quin canvi en una setmana per alguns de nosaltres despres del fred de la QH).
L'anada amb poc tràfic i per la ruta habitual; Granollers, Lliça de Vall, Sabadell, Terrassa, Castellvell i Vilar, Monistrol i cap amunt.
Previament vem fer la parada obligada per esmorçar, al mateix lloc on sempre som ben atesos, i la foto oficial desde allà sempre queda molt bé.
La pujada al Monestir on cada un obligat al seu rotllo ja que els pulsometres estaven disparats per la calor i per la butifarra amb el pa amb tomàquet previament devorada.
Posada de ciris, fotos, conversa amb una colla de iaies que estaven d'excursió, americans fent-nos fotos, etc. en fi, lo normal (al 2009 van ser japonesos).
Iniciada la tornada a Terrassa decidim canviar la ruta de retorn per Matadepera, Castellar del V., Sentmenat, Caldes de Montbui i Granollers, ja que es mes agreida en tots els aspectes i a mes evitem creuar Sabadell city.

Rodant bastant agrupats a poc d'arrivar a Caldes tenim la única incidéncia del dia: un adelantament forçat d'un cotxe que al tancar-nos obliga a frenar bruscament a una part del grup i tant en Pedro com l'Oscar cauen a terra amb diversa sort; l'Oscar rascades varies però el Pedro es trenca un os del hombro i hem de trucar a l'ambulància perque el portin a l'hospital. Mal rotllo per tothom i sobretot per ell que ja tenia plaça per la Marmotte...quina merda (amb perdó). Pedro, ¡¡¡muchos ánimos!!!
Despres de deixar la seva bici a la Guàrdia Urbana de Caldes seguim ruta tranquilament i sense mes incidencies fins Sant Celoni. A la arribada i despres de tota la ruta, la calor i els aconteixements viscuts ens acostem a La Volta a fer una bona birra per treure la pols sel camí.
Finalment 170 kms., 2700 mts. de desnivell i 6 hores i mitja de feina.
Molta salut.

BPB 2010

diumenge, 27 de juny de 2010

En aquest Bloc podeu veure un reportatge de la BPB 2010, on i surten participants i acompanyant del Club.
http://www.youtube.com/watch?v=ejjqiyDcaow&feature=channel

Demà Montserrat

divendres, 25 de juny de 2010



Només recordar que demà anem a Montserrat a fer la ja clàssica visita a la Moreneta. Sortida a les 6 desde darrere l'església. Aquesta vegada si que sembla que la previsió de temps és bona!!
Mireu de portar el maillot oficial del club així les fotos queden molt més xules i per la gent que ens veu impressiona més...

Fins demà, salut i kilometres!!!

"DURÍSIMA QUEBRANTAHUESOS"

diumenge, 20 de juny de 2010





Aquest titol no es meu, es el titular del Heraldo de Aragón d'avui diumenge.

La meteo de la setmana amenaçava pluja en algun moment del dia però ningú esperava un temporal de vent, pluja continua i molt fred que es el que vem soportar durant més de 130 kms. fent ports d'alta muntanya.

Dia de autos:
Comencem el dia a les 4'50h del matí perque haviem quedat per esmorçar a les 5'30h. al mateix hotel.
Arroç bullit, pasta, platans, croissants, ous durs, galetes, mel café, sucs, etc., en fi de tot per un ciclista; cada un fa el menú al seu gust i de seguit a les 6'00h. cap a la sortida a Sabiñanigo.
Tenim el dubte de la roba a portar, fa fresca (8ºC) però com està sortint el solet, casi tots coincidim: vestimenta curta d'estiu, els manguitos i un xaleco o paravent per afrontar les llargues baixades dels ports.
Molt moviment, nervis, ganes de pipi, de popo, dolors musculars figurats e inexistents, mes nervis, en fi la majoria ja coneixe-ho aquestes sensacions pre-sortida. Però res, intentem estar tranquils perque els del grup QH estem preparats, si o si.

Sortida ràpida dels casi 7.000 participants, la veritat sense perill gràcies a la divisió per calaixos segons el temps historic on els mes ràpids son els primers.
Enfilem les rectes en grups cap a Jaca, aqui el Diego i jo anem junts, i així arrivariem al final; l'Avi com es un VIP sortia mes adelantat,el trovarem pujant el Somport, al Santi Abel no l'hem vist i el Carlos, Lluis i Pantani van mes enderrerits.
Prenem el desviament a la dreta direcció Canfranc i Candanchú per afrontar el Somport. A mida que entrem a la vall la cosa va pintant mes lletja, vent de cara, nuvols cada cop mes baixos i mes fresca. A partir de Canfranc comença a ploure, ì cada vegada pitjor. Pasem la estació d'esqui, 2 kms. mes de pujada i creuem la frontera francesa amb boira i molt fred (5ºC) aixó si, les sensacions a les cames bastant bones.
Punt d'inflexió per molts que decideixen donar la volta i tornar enrere (es van retirar entre Somport i Marie Blanque uns 1.200 participants).
Nosaltres ho tenim clar, cap avall. Ens esperava una baixada de mes de 30 kms. que en aquestes condicions fa que al cap de 10 min. els braços tremolin descontrolats, les mans perdin el tacte, i les cames es quedin rigides com taulons de fusta, a mes a mes, la bici no frena una mer....
Mai havia tingut tantes ganes de pujar el Col de Marie Blanque com en aquesta ocasió!!!
Arribat el desviament i com l'inici del port es light, agafo progresivament temperatura, les mans funcionen i aprofito per menjar i beure una mica.
Es començar a pujar la part dura del M.B., i la pluja es converteix en un ruixat de 10 min. per complementar els desnivells del 10 al 16% que trovem; es dur, bastant dur, però sols son 4 kms. aixó si pata negra amb poques corbes i sense descansos.

Ens fem una fotillo al cartell i tirem avall cap al avituallament principal de la Marxa. Molts voluntaris oferint menjar de tot tipo, aquarius, coca-cola, fruita, fruits secs, entrepans, etc. a mes xiringo d'Orbea per assistencia mecànica, protecció civil, creu roja, en fi un oasis.

Delicada baixada cap a la vall de Bielle, on veiem alguna caiguda, i despres de 9 kms. de pla arrivem a Laruns inici del Portalet i també del mitic Aubisque. Segueix plovent i la sensació de fred no despareix. Afrontem el Portalet amb molt bones sensacions, i ens imposem un ritmet comode però insistent que fa que anem adelantant a varis grupets. A aquestes alçades ja apareixen companys molt tocats als que la pujada de 28 kms. sels farà infinita sobretot els ultims 6-7 kms.
Arrivem al avituallament situat al llac de Artouste on parem 5 minuts a menjar un platan i una coca-cola. Una trucada ens confirma que les nostres dones estan a dalt amb el cotxe i algo de roba de recanvi.
Seguim pujant amb bones cames. En aquesta zona la carretera ja surt dels boscos per quedar al descobert sobre uns prats fantastics (molt millor amb sol)on encara ens queden 9 kms. fins coronar a la frontera; en principi anem bé i tenim ja la confiança que arrivarem en bones condicions a la meta. Segueix plovent.
A mida que guanyem alçada el fred i el vent es van fent mes insistents i ens estàn maltractant de nou.
L'afició desde el voral no ens deixa d'animar i ens confirman que a la cara espanyola no plou; increible, tanta gent que no sap qui ets ni res de tu, pasant penuries per animar i animar a tothom. Al cim fa molt fred, cau una mica d'aigua-neu i només baixar el primers metres fins al parking on era el cotxe ja estic tremolant sense control. Ens canviem i ens posem el xubasquero però aquest fred no ens el treurem fins ben arrivats al hotel i despres d'una bona dutxa.

Els primers kms. de la ràpida baixada son terribles, ben molls, dolors de braços i cames, i entre tot ja no plou, menys mal.
Creuem el tunel d'Escarrilla i agafem el desviament a la esquerra a fer La Hoz (una especie del nostre Mortirolo) on soc incapaç de fer servir els canvis si per baixar pinyons però no per pujar-los, ni tant sols puc amb el bidó d'aigua perque tinc les mans congelades (a hores d'ara encara tinc formigueix en varis dits).
Creuem el poble de La Hoz amb un ambient impresionant, curta baixada i a la sortida de la carretera ens enganxem a un sevillano que comença a tirar com un boig a 55 km/h. cap a la meta. Tenim bones sensacions, estem motivats i amb forçes així que "gas a la burra" que ja tocava.
Aquests ultims 25 kms. s'ens fan molt curts i despres d'un total de 8 hores i mitja creuem la estora molt contents i satisfets per tota la experiencia viscuda, encara que les 3 baixades de la jornada hagin sigut un calvari.
La resta de la colla tots han anat arrivant satisfets i contents per haver culminat una edició de les mes dures que es recorden en aquests 20 anys d'existéncia.
Molta salut.

sortida dissabte 19 de Juny a les 7,30

dimecres, 16 de juny de 2010


PIZARRA DE SORTIDA

A les 7,30 sortida davant del Municipals de Sant Celoni.

Sortida a les 7,30 en punt com sempre amb la indicació de la pantalla electrònica per si algú arriba tard de Llagostera, lloc de destí de la fita important del mati (esmorzar).

A Gualba ens espera en Carles Daniel i al encreuament de Breda en José Luis, que s´ afeixeigen a la festa matinal.

A la altura de Hostalric primer pinxasu d´ en José Luis, es queden en Carles i en Pino i els demés els esperem a l´ altura de la Tybor.

En Pep i en Joan van tirant i això vol dir que per atrapar-los ens tocarà apretar buffff. ja u crec a la pujada de Mallorquines el pulsometre a punt d´ explotar i la velocitat a 36 Km./hora. (primer palu).

Seguidament arribem amb sprint incluit a Llagostera, per esmorzar, amb un bon porró de vi i aquest cop sense caragillo (???) però si un gelat per en Pere.

Anem seguidament amb direcció Sant Grau, però els Mosos de Escuadra ens barren el pas, dons semble ser que hi ha una cursa dels p. Cotxes.

El Capitá com no pren les riendas del grupu i comencem a fer ziga zagas per la Selva i Gironès arribant per alguna carretera sense asfaltar (sorpresa del grupu) a la altura de Campllong.

Enfilem cap al Aeroport, L´estanyol, baixem a Bescanó i altre cop cap a L´ Estanyol per Anglès on en José Luis Punxa de nou.

Pujada a tot bolero per L´ estanyol, i a Vilobí unes altres ziga zagas fin arribar a Mallorquines on ja prenem el rumbu conegut de Hostalric i arribada a Sant Celoni.

A la cruïlla de Gualba un altre pinxaso (però no se de qui) dons la pantalla electrònica no ho posa encara.

Uns 140 Km. a les cames i al final una remullada dons els nubols ens han volgut acomiadar per no arribar acalorats a casa.

Salut

DEL LA CANSALADA ALS G.T.I.

dimarts, 15 de juny de 2010

Aquest dissabte pasat dia 12 de Juny 14 ciclistes, tots ells molt aficionats i alguns amb molts anys de practica, em fet una ruta per les terres de la Catalunya nord.


TOTS ELS MEMBRES DE LA SORTIDA MENYS EL FOTOGRAF JAUME (duru)


Sortida de Puigcerda, Font Romeu, Mont Louis, Formigueres, Querigut, Port de Pailheres , Ax les Thermes, Col de Puymorens, i de nou Puigcerdà.

150 Km. i 3000 metres de desnivell acumulat.

El divendres ens barem apropar al Camping Stel de Puigcerdà per dormir en uns casetes de fusta de 5 places, amb el corresponent sopar de cansalada i altres productes de la terra que cada un va portar.

Els dissabte a les 7 del mati amb molta fresca, sortíem amb direcció Font Romeu, la primera sorpresa era que una de les carreteres previstes estava tallada per un aiguat, nosaltres que no ens fa por res, fent una mica de ciclo-cross passem el despreniment sense cap mena de problema.


L´ unic problema es que en Jaume Duru, que ens acompanyava amb cotxe va tindre que fer una bona volta.

A Mont-Louis també vàrem fer un parell de km. en direcció equivocada, però con que ja era hora de esmorzar, trobarem el supermercat mes gran de la comarca, que al menys tenia 20 metres cuadrats i férem acopiament del pa necessari per pogué aprofitar tot el embotit que portàvem i algun que també vàrem comprar.

Seguim per aquests paratges del pirineu am alguns núvols i una mica de fresca però amb ganes de trobar el port desconegut per la majoria de nosaltres.

El port de Pailheres , uns del mitics del Tour de France. Aquets surt del poble de Mijanes i va amb direcció a Ax les Thermes.


Un port dels que queda a la memòria, dons te un desnivell de 1216 mt. Amb 15,4 km. i una pendent mitjana del 7.9%. L´ altitud final es de 2001 mt.

Cada un el va pujar al seu ritme disfrutant de les vistes i la tranquilitat, ja que estaba tancat al trafic motoritzat, dons l´ha posat una capa de asfalt nova per el tour.

Una volta tots a dalt, baixem cap a Ax les Thermes, i mengem un entrepá, dons avui no toca dinar amb condicions, ja que es faria massa tard, dons queda encara el Port de Puymorens per arribar a recollir les nostres coses i tornar a casa.

Alguns tenien por de que plogués, però el dia estava encarregat, i això al de dalt ho te en compte.

Un molt bon dia de ciclisme amb gent dels Cansalada, Ruters de Sant Celoni, G.T.i., Drinking Gas, C.C. Sant Celoni, dels QH etc.etc , o sigui tots representats.

Millor impossible

Salut

LUCHON BAYONE 2010

dilluns, 14 de juny de 2010


Carta de ruta de un dels participants i foto del poster de la marcha.


En Josep Pujol (Pitu) del C.C. Sant Celoni i en Ramón Berger aquest cap de setmana han anat a fer la Luchon Bayone.
Aquesta es la crónica que ens han fet arribar.

Sortida el divendres, arribada a Luchon a la tarda recollida del llibre de ruta, sopar, i estar per l'hotel.


Dissabte sortida a les 8h, una horta més tard que de costum, això suposarà que en voler fer d'una tirada se'ns pot fer de nit en arribar a Bayonne.


Sortim els primers com de costum.
Segellem i "gas a la burra", 1,5 km d'escalfament i festival a la vista,


col de Peyresourde


col d'Aspin


col du Tourmalet


col du Soulor


col d'Aubisque


Amb un total de 140 km, un desmivel acumulat d'uns 4350mts algun s'està començant a bloquejar, baixada de col d'Aubisque primer un Cartell que posava "atension, gravillom" uns 18 km, al principi del descens gravilla, boira, pluja, això els primers quilòmetres de descens.


Els últims 12 km semblava que aquests tiressin galledes d'aigua de la qual queia del cel, afortunadament no va ploure més, però passat això quedaven uns 170km.


A partir d'aquest punt ja estava més o menys previst... es forma una grupet d'uns 11 gladiadors, crec que es pot dir així.

Els primers 100km són relativament assequibles: bons relleus i bromes, per aclarir el cap.


Traca final col d'osquich d'uns 500mt i uns 7 km, però el realment dur són els 50km següents, amb una carretera en Costante puja i baixa, fins arribar al poble de Hasparren, a partir d'aquest punt 20km finals no tenen gairebé dificultat, portes un cansasi de collons a tot el cos, es fa de nit i en el grupet t'ho menges tot!! forats i el que no son forats, però arribada triomfal.

total 14,20 hores

326 Km.
uns 5700mts acumulats


3 avituallaments molt correctes
1 avituallament excel.lent situat a col du Soulor "entrepans de bacó, brou calent diferents begudas, varietat de pastes.




A FALTA DE MORENETA, COSTA BRAVA

diumenge, 13 de juny de 2010




Avui despres de canviar la pujada a Montserrat, ens hem juntat uns 15 per anar fins Llagostera, esmorçar i decidir la ruta restant segons la climatologia, que per cert, tenia que estar plovent tot el dia i casi ens rostim com els pollastres de Les Tines.
Acabat l'esmorçar amb el pa de coca amb infinitat de tipos de truites, algú dona la volta però casi be tothom s'ha apuntat al Sant Grau per anar a veure la platja.
Camí de Tossa surt la tentació de desviar a Blanes cap a Hostalric, però finalment el seny ciclista que tenim ens fa seguir la costa fins S.Pol i pujar per S.Iscle i Collsacreu per completar la ruta.
Al pas par Vallgorguina gràcies a una proposta indecent d'en Vador, parem al casal a fer una birra ben merescuda.
Bona ruta, bon ambient, uns 130 kms. i poc mes de 4 hores i mitja de feina.
Salut.

PUJADA A MONTSERRAT: NOVA DATA DIA 26 de JUNY



Hola a tots, despres de parlar-ho entre la colla avui, hem acordat fer aquesta tradicional sortida als voltants del pont de Sant Joan, en concret el proper dissabte dia 26 de Juny. 175 kms., recorregut i esmorçar l'habitual o casi.
Important: Hora de sortida a les 6'00h. darrera L'Esglesia.

Salut.

LA RAAM 2010; UN ALTRE REPTE

dimecres, 9 de juny de 2010


Hola companys, avui dimecres ha començat aquesta prova que travessa els EE.UU. de Oest a Est, de Oceanside (California) a Annapolis (Maryland).
Son mes de 4.800 kms. pasant per carreteres i zones de paissatges increibles I solitaris.
Es obligat per temes de seguretat portar cotxe d'acompanyament, ja que a mes no hi han gaires controls perque van a traves de GPS.

El vasc Julián Sanz es un dels participants en solitari, apart d’algun altre participants espanyols integrats en equips que poden ser de 2 o 4 components.
A traves de la web de la prova es pot accedir a molta informació del estat dels participants i cada dia hi han fotos noves.

http://www.raceacrossamerica.org/

Foto de la web oficial

Salut.

BONAIGUA - 2010

diumenge, 6 de juny de 2010




Aquest dissabte uns quants ciclistes del Club hem anat a fer la marcha La Bonaigua .
En Ramon Antonja, Ramon Pinyol, Pitu Planas, Jaume Gener, Josep Mª Pla i en Jordi Riu company d´ entrenaments amb al Club.

Sortim uns 800 ciclistes direcció Sort, en el primer paquet a una marxa no gaire rápida però al hora amb estires i afluixes prou importants per anar donant pals a les cames arribem a Llavorsi, continuem fins a Esterri d´Aneu, on ja el pilot s´estira prou com per anar cada un al seu ritme.

Per darrera han quedat aproximadament la meitat dels participans que mica en mica aniran posan-se cada un al seu lloc, segons les forçes que tinguin a la pujada del Port de La Bonaigua.

Al vent acompanya a favor dons sembla que no hi sigui, i el Sol ja pica de valent.

Baixem La Bonaigua fins a Vielha passant per Vaqueira, Salardu i Arties, una bonica baixada propensa per agafar velocitats prou importants, sobre tot si un va darrera en Pitu.

De Vielha enfilem cap el túnel, amb uns 6 0 7 Kms. De forta pendent i molta calor, allà ens trobem els ciclistes que anaven per davant nostre que els han parat a l´ entrada, dons tenia que passar un transport especial.

A nosaltres Pitu i Jo que hem anat junts en pla brevet, sol ens han fet perdre 10 minuts, però als altres, alguns mes de mitja hora.

Desprès del túnel, baixada fin arribar al coll de Perves passant per El Pont de Suert, allà tal com cada un ha pogut l´ hem pujat, dons amb 170 Km a les cames ja es fa força dur.

Arribem de nou a La Pobla de Segur amb una mica mes de 7 hores de ciclisme 190 KM i força calor.


Una bona Organització, amb gran desplegament del Mossos d´Escuadra, i gran quantitat de controls. En els últims ha mancat l´aigua degut a la forta calor.



Salut

CRÓNICA DEL BUCLE DE CONDREU

Hola companys, ahir els QH (l'Avi Garcia,Santi Abel,Carlos Cunyao,Diego,Lluis,Pantani i jo) i el grup de suporters, en total erem uns 12, vem anar a fer una ruta igual de llarga i dura com maca i satisfactoria.
La idea era anar a buscar sensacions semblants a les que tindrem per Sabiñanigo el proper dia 19.
Aquest es un recorregut que podria dividir-se en 3 parts bastant diferenciades: la primera la que ens porta fins a S.Esteve d'en Bas pasant per Sta. Coloma i Anglés, es molt de rodar en grup i fer relleus tot i que va picant amunt lleugerament; la segona encuadraria el Coll de Condreu (5-7% amb 10 kms.de pujada) i la seva llarga baixada amb algun "tobogan" trampa per Rupit,Cantonigros, fins Roda de Ter i Folgueroles; i la tercera va de S.Julià de Vilatorta a S.Celoni, diguem la part mes heavy de la sortida on es fan seguits el Coll de S.Julià, el Coll de Buc (3,4 kms. al 8% amb un asfalt ruinós), el Coll de Gomara (5-6%) asequible, i les rampes de S.Marçal (8-12%) i Sta. Fe quan ja es porta bastant asfalt cremat.
La sortida a les 6'30 h., el cel blau i prometent calor, encara que a aquesta hora la temperatura es molt agradable.
La primera part la fem rodant en grup a bon ritme fins S. Esteve d'en Bas km. 74 on parem a fer un bocata, una beguda carbonatada molt coneguda i el café. Sortim del local i ja es nota la calor que no ens deixarà fins al final, excepte alguna zona de S.Marçal ben climatitzada.
Pujem el Condreu a ritme conservador perque encara quedava molta ruta i sense agobis ni tirons fem el cim. Tirem avall encara que a trams baixa i a trams planeja, inclús abans de Rupit es puja un collet d'uns 2 kms. Finalment baixada fins Roda de Ter on pasat aquest poble ens desviem cap al Parador de Vic, Folgueroles on fem una parada de rehidratació, ja que la calor ens apretava fort i ara començava la tercera part, la de veritat.
Encarem el 4 en 1 final on tant el S.Julià com el Coll de Buc els pasem discretament cada un a lo seu.
Al encreuament direcció Viladrau vs. Ravell apareixen uns dubtes o indecisions....millor dit unes tentacions de fer un mini Ravellet, ens tirem cap Arbucies i res a casa en dues pedalades. Pues va a ser que no, avui no toca, i només el Jose Cube tira directe per problemes estomacals (li falta poc per tindre el titol de pare i aixó pesa a les pujades).
Ara tocava petir a tothom, fa calor estem al km. 140 i pico i el desnivell acumulat no suma sino que resta. Al arribar al coll directament girem cap a S.Marçal i la primera rampa del 12% ens dona la benvinguda. Cada un per separat i amb el seu petiment intern anem fent fins al km.24 on ens reagruparem. Ja només quedava deixar-se caure fins S.Celoni excepte els de Palau que van fer les Antenes per rematar.
La única incidencia del dia va ser una punxada del Diego per un troç de roc.
Finalment 182 kms., 2700 mts. de desnivell i unes 7 hores de sillin. Ningú entrena.

En fí, les bieles, la carburació i la gestió electrónica sembla que son aptes per ITV, i si no......es el que hi ha, "hasta aqui hemos llegado".
La propera setmana la ruta de Montserrat per pulir i ja hi serem.

Menció als germans Schleck-Pino que van fer un etapón on en Kuki es va endur el maillot verd de la regularitat i el de topos de montanya amb un Pino petit fent de gregari. La genética es la ost...
Molta Salut!!!


BICIS AMB DOPING

dijous, 3 de juny de 2010

Aixó ha d'anar de mort per pujar al Turó.....

http://www.youtube.com/watch?v=8Nd13ARuvVE&feature=player_embedded

Salut.

TRAMUNBIKE 2010

dimecres, 2 de juny de 2010

Bones a tots, aquest diumenge passat En Xavier Closa, l’Albert Sevilla, en Manolo i jo (Aitor) vam anar a fer la Tramunbike, una cursa que es increïble per tot plegat, es llarga 61 km, dura de nivell tècnic, mes de 40km de corriols, de complicats y també de divertits. En general ens ho vam passar genial i com no per repetir.
Fins aviat.
video

BARCELONA PERPINYA BARCELONA 2010

dimarts, 1 de juny de 2010

PEDRO GOMEZ - FRANCESC GARCIA-JOSEP MªPLA - JOSE GARCIA

No ha sigut facil.

Cada Brevet, marxa, sortida de pa amb tomàquet o simplement qualsevol entrenament son diferents.

El dissabte 29 els 170 ciclistes que sortirem de Barcelona per fer els 606 Km. de ciclo-marato teniem unes perspectives envers l’entrenament fet i l´experiencia acumulada (o no).

De sortida com era d’esperar el pilot va anar agafant embranzida arribant a fer un promig de mes de 30 Km./hora fins al primer control a Cassa de la Selva, això ja es una petita bogeria, però es el que es va fer, i si no estàs en les primeres posicions pots quedar força despenjat.

(Es veritat que no surt gratis, dons en un lloc o altre pagaràs aquest peatge).



Una de les satisfaccions mes grans que podem tenir les persones es sentir-se estimat, i això es el que ens van fer sentir a tots els participants de Sant Celoni la colla que en va venir a trobar per acompanyar-nos fins a Madremanya (gracies de part de tots), com diu la Noe els de Sant Celoni sou uns Cracks.


Al poc de deixar-nos a l’altura de Camallera va passar el que a vegades ens depara el destí que fa que tot es capgiri i que tinguem de replantejar-nos la fita tan preparada, pensada, estudiada i no se quantes coses mes.









EL GRUP DE COMPANYS DEL C.C. SANT CELONI

Al Francesc trenca un pedal de la bici (suposo que te massa força, dons els pedals, son de ferro, o no ???)

Uns quants companys del Bici Baix ens esperen i com que no hi veiem cap solució, anem fins el proper control de Vilajuïga i en Francesc diu que ja es buscarà la vida, dons ell no pot continuar.

Trobem a Vilajuïga al altres companys del Bici Baix i en Pere que havíem quedat per anar junts i mentre parlem del succeït, truca en Francesc i diu que l´ organització l’acompanyarà a L’Escala a comprar uns pedals nous i el tornarà al lloc que és troba.

Això es fa decidir que el companys del Bici Baix i en Pere comencin a tirar, dons en tenim per molta estona, i no veiem que sigui bo per tot el grup, nosaltres com no ens quedem al control i mentre tant descansem del tute matinal.

LA NOE ARRIBANT AL CONTROL DE VILAJÜIGA
Veiem arribar a tota la gent que teníem darrera, que era molta i mica en mica menjant i marchant, (entre elles la Noe i la nikabike) fins i tot veiem pràcticament el últims que so prenen amb molta filosofia, i que per cert també arriben sense agobios i tant satisfets o mes que els primers.

Arriba per fi el Francesc, cor eixut, estressat, capficat etc. etc. menja sense profit, li sembla que ens ho fa pasar malament, dons ell sempre ha sigut prou competitiu i el anar a darrera no es el seu estil.
En Pedro ni mu, espera amb paciència com si fos veterà i es la primera, a mi ja amb va be, dons el mes important es anar junts, l’horari es el que fem, no ni ha cap de posat, i en Pepe com no també es tan competitiu que li sap greu que anem dels darrers.( no hi pot fer res, es així, o no el coneixeu).

Fa poc que han marchat el grup de cicloturistes de La Penya Bonavista de Manresa, els que organitzen totes les Brevets, nosaltres un cop ja tot amb ordre també sortim de Vilajuïga amb una demora de mes de dues hores, encara no hem arribat a Llança ja els pasem i enfilem capa Portbou.

Qui diu que tot es pla segons el perfil de la marxa, (que no hi heu passat mai) i si per postres no podem agafar el túnel de Portbou, dons ja hem direu, aquí l’únic pla que hi ha soc jo.

Al arribar a Colliure en Francesc ja esta pagant l’estrès de la seva aventura del pedal, i parem a fer una cocacola dons les cames i el cap no ho tenen prou clar.

Seguim cap al tercer control ( Saint Cyprien), i abans d’entrar veiem que la Noe pren carretera i manta, tot sola (quina moral), nosaltres mengem una vegada mes i seguim camí cap a Amelie-les-Bains, en el cami hi han uns paisatges molt estimulants dons pasem per carreteres secundaries, però abans Amelie hi ha el Coll de Llauro que tambe fa mal a les cames.

Passem Ceret i mengem de Nou a Amelie, preparats les llums per fer el primer port important del dia, el que porta cap a Maçanet de Cabrenys, mica en mica ens anem endinsant cap a la foscor, (no m’estranya que la Noe i qualsevol li agafi una mica o molt de respecta, dons es una contrada deixada de la ma de Deu.

Arribem a Maçanet de Cabrenys i el cor em fa un salt, dons el control es en una mena de garatge de pagès i no te pinta de gaire comoditat, però es fictici, dons tenen caldo calent, i menjar igual que els altres llocs, i si volem dormir o duchar-nos a dalt hi ha una bona sala i la dutxa adequada.

Dutxats i menjats tornem a fer camí amb direcció Banyoles, mes pujades i alguna baixada ( aquestes quasi no es noten) , durant aquest trajecte en anem alternant amb una bici de les reclinades (francés) que a les pujades al passem però al pla i a les baixades no el podem seguir, (c. com i va aquest paio) i això que ja es grandet, del ordre dels 50 llarcs.

Arribem a Banyoles i aquí si que hi ha el gruix de tots els ciclistes descansant, nosaltres mengem una mica i descansem i ja enfilem cap a Olot.

A mi personalment es la pitjor etapa de tota la ciclo-marato, dons tinc molta son, i no hi ha manera de superar-la, en Francesc donant-me conversa, cantant etc.etc. hi no hi ha manera.

Arribem a Sant Esteve d´en Bas i acordem dormir un ratet, que es converteix en uns 40 minuts que amb van de meravella, dons al sortir ja es clar i enfilem cap al Coll de Condreu, mica en mica però sense pausa.

AJUNTAMENT DE FOLGUEROLES , Un dels deu controls on ens han atés de cine
Direcció Folgueroles on amb trec el gorotex i amb poso el maillot del Club un altra volta per arribar-hi ja fins a meta, si podem, dons les forces cada vegada son mes justes i encara queda pujar cap a Moià i Calders, son les 12 del migdia i pararem a dinar a Calders.

Dinem i una mica de cop de cap darrera l’escenari on ens han ates per dinar i camí de Barcelona, algú diu que tot es baixada (els cllns) es baixada, cada rampa, cada port i cada esgraó es fa pesat, es alt alt alt, però anem besant com si d’una professor es tractes, ara tu, ara jo ara tu ara jo mica en mica fent camí.

Fem alguna paradeta per reposar i aclarir les idees, dons son moltes hores de tensió i la sortida de cavall de ahir al mati es converteix en parada de burro
de aquesta tarda. (factura- factura).

Arribem a Polinyà i tenim que pujar cap al polígon per anar a enfilar la carretera del forat del vent, dintre del poble ( ) ens perdem i els Municipals ens guien i ens deixen encarats per arribar al cim on després dels últims km, arribem, baixem cap al Velòdrom, volta d’honor i a recollir la placa commemorativa i el diploma corresponent.

EN PEP REBENT EL TROFEO ALS MES VETERA (71 ANYS)
Al Pepe Campeón li correspon el trofeu al participant mes veterà amb 71 anys.(que es pot dir) increible.

Als altres ens queda l’honor de haver-lo acompanyat durant aquestes llargues i feixugues hores de ciclisme.

A l organització ´un aplaudiment, bona feina.
PENSAMENTS EN VEU ALTA DEL GRUP

PEDRO


Això es molt dur eh, no pensava que ho fos tant, a mi les brevets les vaig fer com si
res,avui he patit de veritat.

FRANCESC

No tenia que haver-vos trucat, ja haguera vingut amb el grup de Manresa.


PEPE


Amb sap greu que haguem perdut tant de temps, ja pots dir que entre tú i en Francesc ens heu portat a meta.



JOSEP MARIA




Sortim junts i arribem junts, que mes volem.

Tot els succeït queda en el nostre record.

Hi haurien mil histories per explicar però aquestes queden en la nostra ment.



Salut i fins un altre.

Saló de la Fama

Rutes

Socis