diumenge, 27 de febrer de 2011

Sortim a les 7,35, l’ ave anava una mica tard (en Ramón Berger) que ve en tren fins a Palau i ens ha assolit amb l’ ajuda d’ en Pitu a la recta d’ Hostalric.

Això ens ha permès anar una mica mes tranquil•let fins a Massanes, a partir de les hores, una mica més de marxa, a Llagostera ens estan esperant en Lluis de Llort, els Manels de Sta. Coloma i el germà de un dels Manels.

Arribem a les primeres rampes de Romanyà i els mes valents ens quedem a vigilar que no ens ataquin per darrera, arribant a Romanyà ens agrupem i anem baixant cap a Calonge, la carretera es molt humida i es necessita una mica de tranquil•litat, dons no es guanya res i es pot perdre molt.

A Calonge col•lapsem la senyora de la fleca, ens entretenim en fer-la petar amb una parella de joves que també hi esmorzen, (trempats), ella més.

Sortim de nou amb direcció Coll de la Ganga, en Ramón (l’ ave) amb diu, tranquil que et porto a bloq, collons i tant, 16 - 17 – 20 – 22 fins el últim km que ja posen plat i auuuu a tota llet, total que a la baixada amb la col•laboració den Francesc Pitu i companyia els agafem a 3 kms per La Bisbal, tots a bloq ara si i m... l’últim.
La Grupeta
Pugem cap a Sta. Pellaia, en els planers abans el ritme es prou bo, i a la primera rampa ens tornem a quedar els mes valents per vigilar per darrera que no ens ataquin, aquí si que puc dir que en Yaume m’ ha fet una pujada impecable, em anat quatre vigilant bé les nostres esquenes, els altres ens han estat esperant a dalt i seguidament baixant amb molt de compte fins a Cassa, dons també era prou moll.

Arribant a Sta. Coloma en Kim Planas te una petita avaria a la Bici nova, que sembla que encara no la te apunt, això que ja fa dies que ho intenta.

A Sta. Coloma ens esperen en Vicens i en Xevi Prats, anem dons a un molt bon ritme cap a Hostalric.
Aaiiii a Hostalric, trobem carn fresca (això pensen alguns) auuuu! gas al darrera, però collons, aquest tio que a anat de Sabadell a Girona i ara torna cap a Sabadell ens porta amb un bon vent de cara a 35 i 36 per hora fins a Sant Celoni i sempre tirant al davant.
Osti tú, hi ha gent que van molt forts ehhh!

Total que hem arribat a Sant Celoni amb 160 km. a l’ esquena amb un promig de mes de 30 per hora.

El temps ha estat una mica fresc, pero per les dates prou bó.

El dissabte que be més.

Salut i Kms.


En Jaume Sapiña - L' Oscar i en Vicens



En Xampi

En Jordi Salicrú En Pedro

En Jaume i darrera meu en Francesc

En Ramon Verger


Amb fan portar aquesta senyal al cap, el Capi Pitu amb aquesta cara de malla llet.

Salut


CRÓNICA DEL SANT GRAU (MAR)

dissabte, 26 de febrer de 2011





Hola companys, avui dissabte puntuals com sempre, casi una veintena de colla hem tirat a tocar la espectacular Costa Brava. El dia començava un pel entervolit, inclús amb boira, però amb una temperatura excelent per apretar a la burra.

Arribant al repetxo d'entrada de Blanes, tenim la primera incidència del dia; en Sevilla trenca un raid i com ja sabem amb aquests tipus de rodes que portem "raid trencat, tio tirat". Per sort estavem tant sols a 200 mts. d'una coneguda botiga de bicis, encara que per l'hora encara era tancada.
El sol ja ens fa companyia i no ens deixava fins Mallorquines.

Seguidament travessem Lloret per iniciar el trencacames costaner per arribar a Tossa, on hem practicat un altre esport imprescindible: la invasió de pastisseries, que gràcies a l'àgil i bona disposició del personal en 10 min. ja erem tots servits.
Seguint la marxa toca un puja-baixa fins pasat Cala Salionç on està l'encreuament cap a l'Ermita de Sant Grau, per una solitaria carretera de 6 kms. de pujada amb varis "zigs-zags", on la primera part amb desnivells fins el 9% i la ultima amb dues punyalades del 14 i del 11%, son les més dures.
Evidentment i a l'alçada de temporada que estem, cada un fa la escalada com pot o com li sembla.... a mes que els colls i ports encara no puntuen pel maillot de topos, hem d'afegir la calor ja que el sol dona de ple i anem vestits amb roba model "recta d'Hostalric".
Una vegada fet el reagrupament tirem avall direcció Llagostera, per fer lo que podriem descriu-re com una No-Baixada, molt batxejada, plena de corbes molt humides i repetxos i plans intercalats.
De Llagostera anem a Cassà de la Selva, desviem cap a Caldes de Malavella, on busquem una font i no la trobem; curiós en un poble famós per la seva producció d'aigua mineral i fonts termals.
A Mallorquines tocava la punxada de rigor, aquesta vegada el afectat era en Fitó; la veritat es que no lliurem una pedalada que no tinguem alguna o varies.
Com es habitual entre el vent de cara i els pes dels kms. costa anar ben agrupats, però finalment fent la goma, arribem a Sant Celoni amb 130 kms., uns 1400 de desnivell acumulat i 4 hores i mitja llargues de feina ben feta. Anar sumant.
Molta salut.

RANDONNEUR V "últim capítol"

dimecres, 23 de febrer de 2011

El set participants que varen arribar junts amb el seu diploma



Continuem amb les últimes impressions den Lluis a la 1001 Miglia feta el pasat Agost .




JMª – Arriba l’últim dia, com et va i quines sensacions tens ?

LLUIS - El dissabte arribem prop de les 11 del matí .



Dintre del nostre grup hi ha l’ Stefano, anomenat per el seus amics italians "Superman Stefano", aquests amics amb un grup nombrós ens venen a rebre a 50 km. de l’ arribada i ens donen una escolta com si arribéssim d’ una creuada.




No et pots imaginar l’ emoció i la satisfacció que dona que després de tantes hores de lluita amb tu mateix, arribis a un lloc desconegut i que un munt de persones t’ adonguin la benvinguda, amb aplaudiments, abraçades i amb una mirada d’ admiració que hom mai oblidarà.




JOSEP Mª -Ens ha quedat el tinter, la manera de saber la ruta ?


LLUIS – Ens van entregar una llibreta molt pràctica en la que a cada fulla hi havia per un costat el mapa, i al altra el desnivell. Realment era molt pràctic, dons anava de control a control, o sigui quant havies fet una etapa, arrancaves la fulla i cap a la fulla nova.


JOSEP Mª - Després a descansar ?



LLUIS - La sensació de dormir en un llit després de tota la marxa es indescriptible, ha estat uns dies intensos dallò que t’ havies proposat, després queda el descans, el cap una mica ple de sensacions i fins que no van passar uns dies no vaig saber el que de debò havia gaudit o patit segons els moments.



Això es tot, amb al temps que ja ha passat, miro amb una gran satisfacció la fita, però de moment no la repetiré, queden altres coses per intentar.



Segú que també seràn prou interessants.


Salut i kms.



JMª – Les dades de tota la marxa les exposo a continuació.

PARTICIPANS
Israel – 1, Itàlia-206, Japó -3, Australia – 3, Àustria – 3, Holanda – 7, Noruega -2, Rússia – 5, Eslovènia – 1, Espanya – 10, Suïssa – 3, Suècia – 20, Bèlgica – 7, Anglaterra – 31,
Estats Units – 16, Brasil – 6, Bulgària – 1, Canadà – 4, Croàcia – 1, Dinamarca – 10, Finlàndia – 2, França – 19, Alemanya- 27, Grècia – 5.

Dades dels controls d’ en Lluis


Controllo Distanza Data/Passaggio Ora/Passaggio Parziale
Nerviano 0 km 16-8-2010 21:22

Dicomano 473 km 17-8-2010 16:26 19 ore, 4 minuti

Bolsena 776 km 18-8-2010 17:17 1 day, 19 ore, 55 minuti

Castelnuovo Berardenga 995 km 19-8-2010 11:15 2 day, 13 ore, 53 minuti

Casella Ligura 1436 km 20-8-2010 21:35 4 day, 13 minuti

Nerviano 1625 km 21-8-2010 10:09 4 day, 12 ore, 47 minuti

4 day, 12 ore, 47 minuti - Temps total del Lluis


Aquesta ha estat la crònica del Lluis de Llorà, ha estat un plaer Lluis.




Com tu dius , ens veiem a la carretera.




Salut i kms.



Josep Mª Pla

SORTIDA DEL DISSABTE 26 DE FEBRER 2011 G.T.I.( 7,30 )


ATENCIÓ A LES 7,30 A LE BETZINERA B.P. DE SANT CELONI

Sembla que farà bona temperatura, anirem per Hostalric, Caldes, Llagostera, Romanyá de la Selva, Calonge (esmorzar a peu de Fleca), Coll de la Ganga, La Bisbal, Sta. Pellaia, Cassa de la Selva, Vilovi d' Onyar, Sta. Coloma de Farnes i cap a Sant Celoni.

Sortiran uns 160 Km.
Tenim tres pujadetes que fan mal, Romanyá, Coll de la Ganga i Sta. Pellaia .

RANDONNEUR IV

dilluns, 21 de febrer de 2011

Continuem amb l' entrevista al nostre company de Llorà Lluis Ruiz , a la seva participació a la 1001 Miglia aquest estiu pasat.



JMª_El tercer dia sembla que ha estat important dintra de la proba però 4art dia que m’ expliques ?

LLUIS.-
El divendres va ser un dia molt dur, però ja li veus les orelles, ja et creus amb les teves forces, ja intueixes que això podrà ser un èxit, la sensació es de duresa, però no pitjor que l’ anterior.

Hi ha menys transit, la carretera es molt millor, encara que la calor es molt humida i la hidratació es prioritària.


Les cares d' en Lluis en diferents dies de la cursa




La meva obsessió es fer un cafè amb llet, i fins l’ últim dia no m’ assabento que es demana un capuchino, una de les coses que mes m’ agradaven era el cafè i un bombonelo, una espècie de xuxo.

JMª – Parlem del aigua.


LLUIS –
Al aigua hi posava unes sals, son les que hi posem aquí a les brevets , les venen a les farmàcies i s’ anomenen “ recuperation “.




Res d’ additius amb sucres i barreges entranyes, sols aquestes sals que son las que perds amb la suor.
També bevíem coca-cola i alguns una mica de vi.


JMª- Menjar ?


LLUIS – Pasta-pasta-pasta, en els controls sempre hi ha pasta, per`cap al final necessitava menjar-me algun animal, el que fos, però que hi agüés carn .





Per cert, els gelats de crema son boníssims, amb el calor i l’ humitat s’ agraïen de cul..s

JMª – Tots els dies anaves amb la mateixa roba ?

LLUIS –
No, a la sortida de la proba hi havia l’ oportunitat de enviar a través de una furgoneta de l’ organització dues bosses amb el que mes t’ interesses a dos dels controls establerts.
En el meu cas hi vaig enviar una muda de mallot i culotte, unes cobertes, barretes energètiques i alguna coseta més.

JMª – Tornem al dormir, sols 3 hores diàries en hi ha prou , quines sensacions et donen ?

LLUIS – Mira, el que es cert es que l’ home esta fet per anar de dies, això ho saben molt bé les persones que treballen amb torns de nit, el cos mai s’ hi acaba d’ acostumar.

En el cas de una fita important, tenim un plus afegit, son les ganes d’ aconseguir un repte important dintre la teva ment.

Això no deixa que de les dues a les set del matí sigui tota una odisea, dons tens unes sensacions entranyes, es com si tinguessis una (pajara), però quant arribes a un bar obert et fots un cafè i tot es posa a lloc.

Aquesta es la foto d' un company den Lluis, Francisco Garcia Rafanell "Xicu", es de Canet d' Adri.

Espero que aviat ens retrobem de nou per les carreteres.


Em falta acabar l'última part de aquesta proba, en cuant la tingui la penjo.


Salut i Kms.




CRÓNICA G.T.I. DISSABTE 19 FEBRER 2011

Els 15 d' avui davant de la pastisseria de Banyoles


Un plaer !

Rodar més de 150 km. a un promig de 32,4 km/h a la meva edat es tot un plaer, impensable uns anys enrera.

Això sols es possible anant amb un grup compacte que et porti, aquest jovent son màquines, els mes grans ens donem per satisfets en poder seguir la roda.

La sortida a les 7,45 de la B.P., i cap a Girona, els semàfors ens distreuen una mica la velocitat, això ja va bé, dons també necessito una mica de calma per gaudir encara més de la sortida.

A 4 km de Banyoles on l’ autovia pica una mica avall, la velocitat de 45 a 48 km/h, això es suportable, però al arribar prop ja de Banyoles l’ autovia s’enfila una mica i aquí si que amb falten 300 metres per arribar amb el grup, cap problema,el grup aixeca una mica el pedal, i com cada any anem a fer un entrepà i la foto de rigor a la acera de davant de la pastisseria.

Volta turística al llac i de nou per Camós cap a Girona. En aquesta zona un servidor agafa una punxa d’ acer amb la roda de davant, això vol dir canviar la càmera.
Avui en dia canviar una càmera de bicicleta es prou pràctic i ràpid, o sigui que en pocs minuts estem de nou foten-li canya.
Volta al llac, baixada de l' hermita de Porqueres

A Santa Coloma ens trobem en Pepe Campeón que ens acompanya una estona.

Avui ens ha acompanyat en Lluis de Llorà i ens hem trobat en Sergi Prats de Palau que també ha vingut fins a Banyoles, esperem seguir contant amb la seva companyia un altre dia.
En Prats, com es nota el que ha fet bici a la joventud.

El dia ha estat fantàstic per les dates que estem, hem arribat a Sant Celoni a les 12,45 i hem fet una Cerveza per celebrar-ho.

Fins el proper dissabte, penseu que sortirem a les 7,30 i anirem a La Bisbal.
Ja penjaré la ruta mes endavant, dons el temps ho pot cambiar.

salut i bons entrenaments.

Crònica dissabte 19 QH


Aquest dissabte tal i com estava previst tocava tornar a rodar per terres gironines, a les 8:00 ens hem trobat prop d'una vintena de ciclistes, alguns habituals, altres d'altres colles que han decidit venir en aquest grup i fins i tot alguns beteterus que també s'atreveixen amb la "flaca", tots ells siguin benvinguts.


Podriem dir que ha estat una ruta tranquila. Tots ben agrupats fins a Llagostera, on ens ha costat lo nostre trobar la pastisseria :) Després d'esmorzar hem enfilat cap a Terra Negra per arribara Tossa de Mar, aqui amb constants canvis de ritme que ja no hem abandonat fins a casa sense trobar mai aquell ritme constant per el que es caracteritza aquest grup. Un cop a Blanes uns han tornat per Tordera i la resta hem tornat per la costa fins a St Iscle per anar a buscar Collsacreu, dons ja toca començar a acostumar les cames a fer algun portet que sinó....


Total uns 130km a bon ritme i el més important anem acumulant kilòmetres


Dissabte vinent més!!!

LLICÈNCIES

dijous, 17 de febrer de 2011

Dema divendres, a partir de les 8 del vespre a l’Hotel Suís, farem l’entrega de llicències.

Josep Maria

SORTIDA PER DISSABTE 19 DE FEBRER 2011 G.T.I.

A les 7,45 a la Betzinera B.P. de Sant Celoni
Anirem a Directe a Girona i fins a Banyoles,(esmorzar on sempre - granja de Banyoles) tornarem per Vilablareix, Sta. Dalmai Santa Coloma.

Donarem la volta de rigor al Llac.


Son uns 155 km. planers, aniràn bé per rodar amb grup.
Salut

RANDONNEUR III

dimarts, 15 de febrer de 2011

RANDONNEUR III

Seguim la conversa amb en Lluis, ja fa estona que es hora de sopar, però encara queda que m’ expliqui les seves impressions de la marxa que va fe aquest estiu per Itàlia, la 1001 MIGLIA.




JMª - Com es que t’ apuntas a aquesta marxa i perquè .


LLUIS – Jo ja vaig fer la Madrid-Gijón –Madrid de 1.200 km, en la que també hi havia en Pepe de Sant Celoni i altres coneguts del pilot de Brevets, allò amb va deixar un regust de boca per continuar tenint altres experiències fora d’ Espanya i com que tenia contacte amb algun dels corredors Italians que hi havia en aquesta marxa, amb vaig tirar la manta al cap i amb la meva furgona, amb presento a Itàlia a veure que passa.

JMª – Son molts km, al estiu i a Itàlia ?

LLUIS – Dons si, son 1625 Km, amb un desnivell acumulat positiu de aproximadament 10.000 mt s, l’ estiu a Itàlia es francament dur, dons l’ humitat es forta hi per Itàlia el transit es una mica caòtic, al menys a mi es una de les coses que el principi amb va donar més estrés.
Pensa que quant un cotxe et veia, començava a fer sonar el seu clàxon i no parava fins que ja no el veies.

A més t’ arrambaven fins pràcticament sentir el calor del seu motor, mira si es així que una vegada li vaig clavar un cop de peu amb un i aparentment no va pasar res, però ara t’ explico el fet.


Resulta que amb la puntada de peu vaig torçar la cala de una de les sabates, sense adonar-me’n vaig pedalar unes trenta hores amb mala posició, donat que amb les llargues distancies sempre hi ha coses que no saps perquè, però et fa mal en algun lloc, no et trobes bé, tens sensacions contradictòries, en fi multitud de paràmetres incontrolables hi això amb feia pedalar malament, cosa que amb va fer que en la part mes delicada on hom s’ assenta, amb sortís una bona nafra, amb al mal que això fa, amb tocava anar posa’n gel a cada control davant de altres persones, cosa que la veritat era una mica anguniós.


En fi una anècdota que et fa estar més malament del que toca.


JMª – Quants participants , quin ordre de sortida ?

LLUIS – Érem 300 participants, en feien grups de 50 ciclistes i sortíem escalonadament .


JMª - Anaves amb grup o bé cada un a la seva.



LLUIS – En principi érem una colla de coneguts, però donat a la gran quantitat de gent , varem decidir que sobre la marxa ja ens aniríem trobant.
Sortim cap el tard i als pocs km, ja de nit, el ritme infernal, dons fèiem promitjos de 32 km., encara que la carretera era força plana, però en mal estat.
Per aquest motiu els italians que ja saben qui pa hi donen, quasi tots porten neumàtics de 25” que per aquelles carreteres son molt més adequats.


JMª – A partir del primer dia com anàveu organitzats ?



LLUIS - Després del s primers 400 km, aproximadament un dia i mig , ja ens anàvem trobant sempre el mateixos, no anàvem junts , però si que d’ alguna manera estàvem pendents uns dels altres.
Pràcticament tota la cursa varem ser 6 italians i jo que ens anàvem trobant i donant-nos ànims.
Durant aquest segon dia, el terrenys era semblant a la zona de Girona, Sant Gregori, Vall de Llémena, tots molt contens amb molta energia i ganes de gaudir els paisatges.

JMª – Hi dormir ?
Dormíem unes tres hores diàries, algun italià deia ( due hora e metza), però al final les tres hores eren las que fèiem, dutxa ràpida (pulito) menjar una mica i de nou a pedalar .
Solíem dormir a primeres hores de la nit,de les onze a les dues i el que més ens costava era trobar lloc obert a primera hora del matí per menjar o beure. Les hores es feien llargues i feixugues.


JMª – 3er dia que ha canviat?



LLUIS – El tercer dia es el de retrobar-te en el medi i dius:

Que passa, perquè estic aquí ?


Que he fet malament?


Ara estic pagant la factura del esforç mal administrat?


Estic fora de casa i en un medi estranys i veus


Actituds que no t’ agraden :


Broncas de gent que no està preparada .


Gent que s’ha maltractat tan moralment com físicament .


Gent amb una cara de zombi que no s’ aclara (una noia en concret) .


Aquest es el moment de saber administrar la capacitat de adaptació a la cursa, tots els entrenaments fets durant l’ any tenen que servir per aquest moment, ara es quant hom s’ adona dels que estan preparats per acabar-la dignament i gaudir d’ allò que havies somiat.


Si el superes amb nota, vol dir que pots seguir, ho en qualsevol moment hauràs de deixar-lo.


El tom, en aquest tercer dia el dona el líder del grup, en Marco, ell ens dona la pauta de un ritme adequat, hi els altres no deixant a cap de la colla que quedi despenjat.


Anàvem un marcant el ritme i dos seguin-lo, després un altre i un altre fins al grup de set .


Va ser duríssim, però els lligams dintre del grup son molt forts hi et sens capaç de arribar de totes, totes.


Ets dintre un engranatge de persones que volen el mateix, mai estàs sol, sempre hi ha algú pendent de la teva situació i tu dels altres es una pinya, una pinya molt forta, es un esport individual, però et sens dintre de un equip.


Et sens fort.


JMª fins aqui el tercer dia, encare ens en queden dos, la setmana que ve més.

salut



diumenge, 13 de febrer de 2011


Avui 7:30h sortim amb els cotxe en Manolo en Xavi i Jo de nou cap a Collserola, que havíem quedat amb la antiga colla den Manolo.

Un cop aparcat el cotxe i preparats per sortir, agafem una pista a un ritme que posa a to a qualsevol fins que arribem a dalt de tot. Per recuperar de l’esforç inicial comencem amb els corriols, tant de baixada com de pujada i així fins al que hem arribat al esmorzar, ja que la gana ja es feia massa gran.

Després continuem amb la ruta que ens han preparat i la veritat es que les meves cames avui ja estaven demanat un descans.

En definitiva un gran dia i un bon descobriment d'una part de Collserola que no coneixíem.

I ara a preparar la pròxima sortida, i avia’m si s’apunta algú més!!!! jeje fins aviat.

CRÓNICA DISSABTE 12 DE FEBRER G.T.I.



Sortim puntuals a les 7,45 de la B.P., som 14 de colla, a l’ altura dels mossos ja surt l’ Oscar i ens trobem de cara el Jordi Riu que anaven justos de temps, tambe l’ Alan que ve de Palau, en fi al hora en punt sortim direcció Vallgorguina.

Abans d’ arribar a Vallgorguina trobem els Pirena que ens venen a rebre, enfilem cap a Collsacreu a bon ritme, 25 i 26 km/h, això ja es clar que per els del 51 es massa, i anem pujant al ritme 51 fins a Collsacreu.

Al encreuament de Arenys de Munt ens ajuntem tots i fins a Arenys de Mar, mica en mica el ritme es va incrementant, dons el jovent es troba fort i tira amb ganes.

A Palafolls el ritme es prou fort com per que es quedin tallats un parell de nosaltres, això fa que els del 51 ens esperem i a Lloret juntament amb en Pitu ja anem junts fins a Tossa.
Esmorzar ràpit a Tossa de Mar, uns fora i altres dins la pastisseria


Esmorzar ràpid en un parells de pastisseries i els del 51 i algú més comencem a anar cap a Sant Grau, la pujada es fa feixuga, a mig pujar els GTI, ja ens passen i ens esperen al arribar a dalt.

Pujada a Sant Grau a carrec del equip del 51

Baixada amb precaucions fins a Llagostera, dons la carretera esta mullada , trobem en direcció contraria un equip del Cervelo de noies, pugen prou bé, sort que no van amb la mateixa direcció que nosaltres, dons ja hi hauria guerra.

Agrupats, sortim de Llagostera amb direcció Caldes de Malavella, atac dels GTI, que a pesar de anar el grup a 37-38, ens deixen en un plis plas, al arribar a la rotonda de Caldes, ens esperen i ja anirem tots plegats fins a Sant Celoni.

El jovent han tingut les seves (escaramuses), i ja estant contens, ara sols queda anar a bon ritme fins a Sant Celoni, encara per el camí s’ ens han ajuntat un parell de ciclistes més, que anaven a La Roca, total hem acabat amb un grup compacte de 20 ciclistes.
Baixada de Mallorquines a bon ritme agrupadets.


Un matí una mica gris, però amb una bona harmonia i ganes de anar entrenant, fent pasos de gegant per estar a punt dintre de un parell de mesos i començar les esperades Brevets.

Hem fet uns 133 km i em arribat a Sant Celoni a les 12,45 a punt per la cerveza de rigor.


Salut

RANDONNEUR II

En Lluis el Mitg d' en Pitu i en Ramón dos breveters experimentats

El dissabte vaig trobar-me amb en Lluis Ruiz, ell es de Llorà, petit poble prop de Girona, fa d’ electricista i la seva passió com tots els que llegiu el bloq, es la bicicleta.

Ell te 38 anys, està casat i te un fill, encara petit, això ens acosta una mica al personatge, dons per entrenar necessita fer rodets diàriament, al menys una hora i els caps de setmana sortides mes llargues, en total entrena del ordre de unes 12 hores setmanals.

El dissabte varem quedar en trucar-nos per fer-li de alguna manera i com a primera experiència meva una entrevista.

La veritat es que en Lluis parla i parla hi no et cansaries d’ escoltar-lo, dons la passió per la bicicleta i per l’ entorn que això comporta fa que quedàrem penjats del telèfon prop de l’ hora.

JMª -Com arribes a fer cicloturisme de llarga distancia ?

LLUIS -Mira, jo als 25 anys participava regularment en probes de MTB amb l’ equip FINA de Girona, notava que això es molt explosiu i les meves característiques son mes de fondo, no tant explosiu, per exemple la proba de Sant Hilari de 100 Km m’ anava molt be.
De mica en mica vaig anant fent marxes de llarga distancia fins que vaig conèixer les brevets i aixó es el que per el moment m’ omple més.

JMª -Dos o tres plats ?
A mi amb van millor els tres plats, tinc mes possibilitats .

JMª – Barretes energètiques o botifarra i cansalada ?
LLUIS – Jo prefereixo les fruites seques, pa de figa, en fi menjar de Nadal, que porten moltes calories i amb satisfan, de totes maneres quant hi ha molts km per el mig la pasta i la carn son els meus companys de viatge.

JMª Pulsòmetre o sensacions ?
LLUIS – Jo no noto les sensacions, necessito el pulsòmetre, ell em diu si vaig apurat, es una bona eina per mesurar-te.

JMª – Un port de muntanya ?
LLUIS – Uf, no ho sé, tots, tots els que siguin de mes de 25 km.

JMª – La proba cicloturista mes agradable ?
LLUIS – Per mi La Bonaigua, i La Cadi Moixeró, per la llargada i per l’ entorn.

JMª- T`agrada anar sol o amb companyia.
LLUIS – Mira, jo soc una persona que m’ agrada anar sol, però això no vol dir que sigui així, quant fas una gran marxa, les sinergies amb els companys de viatge van sortint mica en mica i això es l’ important de tot plegat, dons aprens a conviure amb gent d’ altres terres i cultures, costums i maneres de veure la vida.
Pensa que amb una marxa de gran fondo, estàs moltes hores amb contacte amb un total de no mes de 10 a 15 persones que t’ envolten, això durant 80 o 90 hores, si no et fa agafar alguna sinergia positiva, es per fer-t’ho mirar.

JMª – Projectes per aquest any ?
LLUIS – Aquest any penso internacionalitzar-me una mica, dons les brevets de 200 i 300 si les penso fer a Catalunya, però la de 400 i 600 las faré a França, dons he agafat molt bon rotllo amb gen d’ Itàlia hi anirem a la zona de Lagarde a fer la de 400 km i a la Zona del Montblanc a fer la de 600 que segons tinc entès el desnivell acumulat serà de 10.000 metres.
Segons com puc fer-ne una de les dues a Anglaterra. Ja ho veurem, encara queden dies.

JMª – una frase que defineixi les teves sensacions
LLUIS – Quant estàs molt fotut, quant el teu cos et diu moltes coses, es el moment que ho vius més.
La setmana que ve més.
Salut i Kms.

CRÓNICA RUTA PLANERA QH

dissabte, 12 de febrer de 2011




Hola a tothom, avui per la veintena que erem el dia prometia una ruta llargueta però tranquila, planera i sense complicacions.
De fet hem rodat bastant millor en general, no només per un ritme més constant sino per la col·locació de la gent dins del grupet, mantenint casi sempre la doble fila i sense fer moviments erràtics.

De sortida variant fins La Roca, pujada pel Coll de Parpers un puntet més del que toca, pas d' Argentona i cap a Vilassar on hem recuperat la costum del 2010 invaint un petit bar per fer la paradeta ràpida, on cadascú ha triat l'avituallament entre croissants, mini-bocates, madalenes, etc.
Ara ens quedava un bon troç de N-II costejant fins Lloret, i que hem fet prou bé, en alguns moments barrejats amb gent del C.C.Gràcia, i amb altres ciclistes, ja que en aquesta epoca de l'any es la ruta més trepitjada per moltes colles com nosaltres.
Arribats a Lloret, desviem direcció Vidreres per fer la engantxosa pujada del tunel, on mana la paciència i la prudència per la cantitat de trànsit que hi ha. Ens agrupem passat el tunel i seguim avall.
Però com deia al principi la tranquilitat de ruta promesa i els esdeveniments han canviat,ja que circular per les carreteres sigui amb el que sigui,ens exposa al que ens envolta i ens podem veure enmig d'un accident com avui mateix.
Arribats a la benzinera que hi ha al costat esquerra hi havia un Skoda esperant per entrar-hi, a la vegada que un manolovolumen ens adelantava, i distret que debia anar l'home,només ha frenat 2,3 mts. i ha xocat amb tota la força contra aquest mentre nosaltres pedalavem pel voral.
Rapidament, uns a ajudar als ocupants i d'altres han començat a organitzar el trànsit tant bé,que en dos minuts, ja no hi havia cap embussada; millor que els Mossos amb diferència i a més som més simpàtics, mot més. Una vegada arribats polis,bombers i ambulàncies hem desmantelat la paradeta i cap a casa.
Hem seguit per Maçanet i fins Sant Celoni sense cap sorpresa més. Finalment 130 kms. i casi 4 hores i mitja de feina que agreirem més endavant. Molta Salut.

BTT A COLLSEROLA-DIUMENGE 13

divendres, 11 de febrer de 2011


Hola, una colla de bikers ( Manolo, Xavi, Agustí....) aniran aquest diumenge 13 a trobar-se amb altres companys a Cerdanyola, per fer una ruta corriolera a Collserola.
Segur que val la pena anar-hi. La sortida amb cotxes darrera L'Esglesia a les 7'30 h.

GRUP QH: RODADA PLANERA

dijous, 10 de febrer de 2011

Hola a tothom, aquest dissabte a les 8'00h. a la rotonda petita de Les Borrelles.
C35, Parpers, Vilassar de M., NII fins LLoret, tunel i tornada per Massanes o Maçanet.
Ruta bastant planera per rodar en grup i anar sumant; sortiran uns 125-130 kms. Salut.


Ver mapa más

SORTIDA PER DISSABTE 12 DE FEBRER G.T.I."7,45"

dimecres, 9 de febrer de 2011

A LES 7,45 A LA B.P. DE SANT CELONI
Sortida a les 7,45 "atenció"
Anirem a Vallgorguina, Arenys de Mar, Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar (esmorzar d' entreepà), seguirem fins l'cruilla de Sant Grau, pujarem Sant Grau i per Llagostera, Cassa de la Selva, Mallorquines cap a Sant celoni.
Son uns 130 km.

Imatge de la Brevet de 200 Km. del any 2010 (després de la famosa nevada)
Salut

Mostra un mapa més gran

RANDONNEUR - I

dimarts, 8 de febrer de 2011

RANDONNEUR,

Una manera de practicar el ciclisme.
Randonnée, paraula francesa que significa passeig o viatge, s'utilitza en el ciclisme de llarga distància per nomenar un esdeveniment que consisteix en realitzar un recorregut donat, generalment de 1200 km, en què cada participant ha de ser autosuficient i ha de passar obligatòriament per uns punts de control preestablerts per l'organització, en un temps màxim prefixat. Per poder participar en una randonnée, s'exigeix haver completat una sèrie de brevets de 200, 300, 400 i 600 km. en aquest mateix any.

Són les proves de ciclisme Randonneur de més alta categoria a nivell mundial.
Per aquestes, els temps màxims són:
Per 1200 quilòmetres: 90h00m.
Per a 1400 quilòmetres: 116h40m.
Per a 2000 quilòmetres: 166h40m.


Ja fa uns quants anys que el Club Ciclista Sant Celoni te membres que practica aquesta modalitat del ciclisme, tots els coneixeu, en Pepe, el seu fill Francesc, en Pitu en Pedro i jo mateix som uns dels que fem les brevets i alguns ja han completat un parell de Paris Brest Paris, d’ altres ho han intentat i per aquest any tornarem ha intentar-ho.


Sembla que hi ha un cert interès a participar a les properes brevets per part d’ alguns membres que ja l’ any passat participaren en les de 200 km i 300 km.
Aquest any, donat que es any de Paris Brest Paris, s’ organitzen amb una mica mes de duresa, bé, diria amb molta mes duresa, el lema dels organitzadors de la Penya Ciclista Bonavista es “ pateix a les brevets per gaudir a la P.B.P.

Ara es moment de fixar els objectius ciclistes d’ enguany, us animo dons a incloure alguna de aquestes brevets i per que no arribar a participar en alguna Randonneur.


Estic preparant una historia de un Randonneur de Girona, les seves experiències es una copia del que nosaltres experimentem en aquest tipus de proves, si això fa que us ho mireu amb uns altres ulls i al final ho voleu provar-ho amb donaré per satisfet.

Per cert, aquesta tarda he sortit una estona hi ja veig que ningú entrena, la carretera d’ Hostalric semblava un circuit de bicis.,

Salut i kms.

CRÓNICA DEL G.T.I. DISSABTE 5 DE FEBRER

diumenge, 6 de febrer de 2011


Nou model de guants no tranpirables, però efectius.

El matí fa fred, ens trobem a la B.P. de Sant Celoni i els de Palau ja venen glaçats de mans, en Pitu porta unes bosses de plàstic a les mans que descanvia per uns confortables guants de posar benzina.

En trobem amb el grup del QH, nosaltres som tretze i ells uns quants més. A La Batlloria posem la directa i via Llagostera arribem a Sant Feliu de Guixols on comprem un entrepà en forma de peix i beure per anar a un lloc confortable per esmorzar.
El descans dels guerrers am bones vistes al mar.


Esmorzem amb unes bones vistes del mar, un sol agradable i un merescut repòs, dons aquest GTI son joves i alguns de nosaltres ja no tan, encara que la veritat quant anem en grup es molt còmode anar a roda, es a les pujades on hom te que fer-les al ritme que marca el pulsòmetre.

Hi ha una cosa a la vida que es la edat , això es una de les coses que fan gaudir més si cap el rodar a roda o al teu ritme , que altres vagin mes rapits o mes poc a poc, això no te cap mena d’ importància, només el saber gaudir es important.

Un cop esmorzats i (p..) anem rumb a Tossa de Mar, al poc de sortir del esmorzar trobem en Lluis de Llorà que en venia a trobar per sortir amb nosaltres, feia dies que no en veiem, diria que abans del estiu, sabia que anava a fer les 1001 Milles d’ Itàlia i sentia curiositat per saber com li havia anat. (això serà un tema que aniré explicant quant ho sàpiga tot, dons crec que dona per un petit relat).

Anem cap a Lloret de Mar, a Tossa les cames ja pesen una mica, però sense quedar-nos gaire arribem a Blanes i enfilem cap a Hostalric.


El grup després dels pals de tot el mati ja nota el cansa’ns-hi, però encara hi ha algun jove que ens porta amb aire de cara per tota la recta d`Hostalric a 32 i 34 km per hora, darrera no fa aire, darrera es va be.

Arribem a Sant Celoni a les 12’55 amb uns 130 km. a les cames i amb una bona gana per dinar.

Dissabte mes.

Atenció el proper dissabte sortirem a les 7, 45 de la B.P. de Sant Celoni

La ruta la penjarem quant sapiguem el temps que pot fer.

Salut

Saló de la Fama

Rutes

Socis