Un dia de Tardor

dimarts, 9 de novembre del 2010

Amb en Santi i l’Arseni hem fet un altre escapada amb bici, aquesta vegada a estat a la zona de Montblanc, Poblet, Prades, La Mussara, Capafons Farena, La Riba i de nou a Montblanc.
Ha estat un dia impressionant, amb un sol radiant i una temperatura d’estiuet de Sant Marti ( Festa Major al nostre poble) però nosaltres ja ens hem agafat la festa una mica anticipada.

Arribem a Montblanc cap a les 9 del mati i després d’ un petit esmorzar prenem la ruta amb direcció a L’ Espluga de Francolí, no ens aturem i anem fins a Poblet, abans d’ entrar al pobla unes vistes espectaculars de les vinyes que fan el vi de la marca Torres, amb les seves corresponents cases pairals emmurallades.



A Poblet entrem a visitar per l’ exterior el Monestir.
Poblet és un monestir de monjos cistercencs que segueixen la Regla de sant Benet, des de la seva fundació, el 1150. Suprimit per les lleis de l'Estat l'any 1835, va ser refundat l'any 1940 per monjos del mateix orde vinguts d'Itàlia. Pertany a la Congregació Cistercenca de la Corona d'Aragó, de la qual formen part també els monestirs femenins de Santa Maria de Vallbona i de Santa Maria de Valldonzella, i el monestir masculí de Santa Maria de Solius. L'abat de Poblet és el president nat de la Congregació. Actualment la comunitat monàstica de Poblet consta de 29 monjos professos, 3 novicis, 1 oblat regular i 2 donats.


Seguim carretera, això vol dir començar a pujar el port de Prades, uns 20 km, però que no ens costa gaire, dons anem a passeig i amb l’ intenció de gaudir el màxim del paratge que ens envolta.

A Prades nova parada per fer unes fotos.
Situat prop del cim de les Muntanyes de Prades, de les que n’ostenta la capitalitat, la Vila Vermella de Prades es troba al bell mig d’un altiplà a 940 mts. d’altitud en una zona de gran densitat boscosa de la comarca del Baix Camp a la província de Tarragona que es caracteritza per un clima frescal a l’estiu, per la bellesa del paisatge, la riquesa vegetal i les preuades aigües.


Abans de sortir prenem conversa amb dos ciclistes d´Alcover que ens acompanyen fins a La Mussara on admirem les vistes espectaculars de la zona.
Ens acomiadem dels nostres acompanyants i anem amb direcció Capafonts on dinem per un preu no gaire d’acord amb la qualitat i quantitat, pero res d’ altre mon.

La Serra de la Mussara constitueix un altiplà de roca calcària amb el relleu típic d'aquest tipus de roca: el relleu càrstic, on hi ha una gran filtració d'aigua i la creació d'obertures interiors com coves i avencs a la roca. Aquest altiplà està envoltat per un relleu suau i tabular.




CAPAFONTS

A l’extrem nord-oest del camp de Tarragona s’alça el massís de les Muntanyes de Prades, un territori que destaca sobre les terres de l’entorn. I és al bell mig de la comarca del Baix Camp on es troba Capafonts, a una alçada sobre el nivell del mar de 751 metres. Segons Joan Coromines, el nom del poble ve del latí Caput fontis, lloc on hi ha el “cap de la font”, amb referència al naixement del riu Brugent.

Seguim camí cap a Farena i baixem cap a La riba amb un paisatge (Serra de l’ embestida ) de pi i roques (Mola de Roquerola ) que envolten el riu Brugent. Certament aquesta comarca d’ Alt i Baix Camp es ben diferent de les nostres contrades i totalment recomanable.

Aquesta ha estat una petita crònica d’ un altre dijous al Sol.