RANDONNEUR III

dimarts, 15 de febrer del 2011

RANDONNEUR III

Seguim la conversa amb en Lluis, ja fa estona que es hora de sopar, però encara queda que m’ expliqui les seves impressions de la marxa que va fe aquest estiu per Itàlia, la 1001 MIGLIA.

JMª - Com es que t’ apuntas a aquesta marxa i perquè .

LLUIS – Jo ja vaig fer la Madrid-Gijón –Madrid de 1.200 km, en la que també hi havia en Pepe de Sant Celoni i altres coneguts del pilot de Brevets, allò amb va deixar un regust de boca per continuar tenint altres experiències fora d’ Espanya i com que tenia contacte amb algun dels corredors Italians que hi havia en aquesta marxa, amb vaig tirar la manta al cap i amb la meva furgona, amb presento a Itàlia a veure que passa.

JMª – Son molts km, al estiu i a Itàlia ?

LLUIS – Dons si, son 1625 Km, amb un desnivell acumulat positiu de aproximadament 10.000 mt s, l’ estiu a Itàlia es francament dur, dons l’ humitat es forta hi per Itàlia el transit es una mica caòtic, al menys a mi es una de les coses que el principi amb va donar més estrés.
Pensa que quant un cotxe et veia, començava a fer sonar el seu clàxon i no parava fins que ja no el veies.

A més t’ arrambaven fins pràcticament sentir el calor del seu motor, mira si es així que una vegada li vaig clavar un cop de peu amb un i aparentment no va pasar res, però ara t’ explico el fet.

Resulta que amb la puntada de peu vaig torçar la cala de una de les sabates, sense adonar-me’n vaig pedalar unes trenta hores amb mala posició, donat que amb les llargues distancies sempre hi ha coses que no saps perquè, però et fa mal en algun lloc, no et trobes bé, tens sensacions contradictòries, en fi multitud de paràmetres incontrolables hi això amb feia pedalar malament, cosa que amb va fer que en la part mes delicada on hom s’ assenta, amb sortís una bona nafra, amb al mal que això fa, amb tocava anar posa’n gel a cada control davant de altres persones, cosa que la veritat era una mica anguniós.

En fi una anècdota que et fa estar més malament del que toca.

JMª – Quants participants , quin ordre de sortida ?

LLUIS – Érem 300 participants, en feien grups de 50 ciclistes i sortíem escalonadament .


JMª - Anaves amb grup o bé cada un a la seva.



LLUIS – En principi érem una colla de coneguts, però donat a la gran quantitat de gent , varem decidir que sobre la marxa ja ens aniríem trobant.
Sortim cap el tard i als pocs km, ja de nit, el ritme infernal, dons fèiem promitjos de 32 km., encara que la carretera era força plana, però en mal estat.
Per aquest motiu els italians que ja saben qui pa hi donen, quasi tots porten neumàtics de 25” que per aquelles carreteres son molt més adequats.


JMª – A partir del primer dia com anàveu organitzats ?



LLUIS - Després del s primers 400 km, aproximadament un dia i mig , ja ens anàvem trobant sempre el mateixos, no anàvem junts , però si que d’ alguna manera estàvem pendents uns dels altres.
Pràcticament tota la cursa varem ser 6 italians i jo que ens anàvem trobant i donant-nos ànims.
Durant aquest segon dia, el terrenys era semblant a la zona de Girona, Sant Gregori, Vall de Llémena, tots molt contens amb molta energia i ganes de gaudir els paisatges.

JMª – Hi dormir ?
Dormíem unes tres hores diàries, algun italià deia ( due hora e metza), però al final les tres hores eren las que fèiem, dutxa ràpida (pulito) menjar una mica i de nou a pedalar .
Solíem dormir a primeres hores de la nit,de les onze a les dues i el que més ens costava era trobar lloc obert a primera hora del matí per menjar o beure. Les hores es feien llargues i feixugues.


JMª – 3er dia que ha canviat?



LLUIS – El tercer dia es el de retrobar-te en el medi i dius:

Que passa, perquè estic aquí ?


Que he fet malament?


Ara estic pagant la factura del esforç mal administrat?


Estic fora de casa i en un medi estranys i veus


Actituds que no t’ agraden :


Broncas de gent que no està preparada .


Gent que s’ha maltractat tan moralment com físicament .


Gent amb una cara de zombi que no s’ aclara (una noia en concret) .


Aquest es el moment de saber administrar la capacitat de adaptació a la cursa, tots els entrenaments fets durant l’ any tenen que servir per aquest moment, ara es quant hom s’ adona dels que estan preparats per acabar-la dignament i gaudir d’ allò que havies somiat.


Si el superes amb nota, vol dir que pots seguir, ho en qualsevol moment hauràs de deixar-lo.


El tom, en aquest tercer dia el dona el líder del grup, en Marco, ell ens dona la pauta de un ritme adequat, hi els altres no deixant a cap de la colla que quedi despenjat.


Anàvem un marcant el ritme i dos seguin-lo, després un altre i un altre fins al grup de set .


Va ser duríssim, però els lligams dintre del grup son molt forts hi et sens capaç de arribar de totes, totes.


Ets dintre un engranatge de persones que volen el mateix, mai estàs sol, sempre hi ha algú pendent de la teva situació i tu dels altres es una pinya, una pinya molt forta, es un esport individual, però et sens dintre de un equip.


Et sens fort.

JMª fins aqui el tercer dia, encare ens en queden dos, la setmana que ve més.

salut