diumenge, 24 de març del 2013
Ruta completa la d’aquest dissabte, ens toca anar acostumant el
cul i les cames a rodar més de 5 i 6 hores.
Amb cel emboirat, ambient fresc, però no fred, un “peaso” grup de
casi 30 elements enfilem la recta d’Hostalric, a trobar-nos amb la colla de
Breda.
També coincidim amb els GTi; ells faràn casi bé el mateix
recorregut, però al inrevés. S’en van, el seu ritme no es el nostre.
Com ningú, i menys en aquesta ruina de tram de la N-II pensa
en els ciclistes, trobem el vial de servei tallat quan ja casi erem a Girona. Dubtem
en donar la volta, però unilateralment decidim saltar el vallat i p’adelante
que no son més de 300 mts. L’ altre alternativa erar voltar per Aiguaviva. Mal
negoci.
Entrem per dins de Girona i cap a la ctra. del Àngels desde
allà, perque la opció de anar per la variant es bastant perillosa i més sent un
grup tant nombrós. La estadistica d’accidentalitat d’aquesta variant mana.
Millor fer els 4 semàfors i anar tranquils.
Comencem a organitzar la pujada a Els Àngels, tranquila,
llargueta i còmoda sempre que un no s’emocioni. Tot i així quedem separats en
varis grupets, perque les cames manen, i a més sempre apareix l’esperit
competitiu d’alguns que els obliga a suar una estoneta extra.
Reagrupament on sempre, on algú ja te gana, però com no tenim
bar ni supers per atracar a prop d’aquí, baixada cap a Madremanya.
Creuem el poble pel mig i agafem les tranquiles carreteres
que porten direcció a La Pera i Púbol, on està el Castell Gala-Dalí.
Aquí a 500 mts. del poble ens creuem amb els Gti que van de
tornada.
Passem per dins del poble i sortim per una petita dressera
rural asfaltada que va paralela a la C66. La cosa promet fins que s’ens acaba l’asfalt.
Entre queixes i catxondeo ens donem la volta, però un personatge de la zona diu
que només son 200 mts. Li fem cas, donem la volta i…la realitat final serà algo
més d’un kilòmetre d’sterrato (allò marró que no es asfalt). I que coll….s! si al
Giro o a la Paris-Roubaix en tenen, perque no nosaltres?. Amb alegria general, resseguim
el camí rural ja de color negre i fins Corçà.
Per la C66, com la gana apreta, a La Bisbal entrem tots en
remat a un supermercat Bon Preu, on entre les mirades dels clients habituals
ens perdem entre els prestatges de begudes no alcoholiques i els de pastisseria-bolleria
prohibida. Inclús a l’hora de pagar ens obren algunes caixes més. Tarja client?
No, ho sento la tinc a casa, jejeje.
El dia no s’aixeca, llàstima perque la zona de Sta. Pellaia
es molt agreïda en paisatge. Rodem agrupats fins la paella de 180º on el
desnivell pasa de cop del 2-3% al 7-8%. Trencadissa del grup, uns anar fent i
altres desbocats a conquerir el port puntuable del dia. La ciència no ha trobat
encara un remei clar per curar aquesta enfermetat de pujar els ports a sac,
siguin o no puntuables.
Reagrupem a dalt com manen els
estatuts no escrits, i avall fins Cassà. Fent alguns
relleus sense forçar, intentem anar tots junts ja que alguns ja noten la falta
de kms. Poc a poc companys.
Deixem Caldes de Malavella, entrem a la N-II i direcció cap a
Maçanet, la ruta es la ruta.
Ja som a Hostalric, poc vent per la recta a diferència de
tota la setmana, i així rodant agrupats sense pedalar a més 32-34 km/h . entrem a Sant
Celoni, després de casi 160 kms. més de 5 i hores i mitja de sillín. Anem progressant, un matí divertit, distret i amb bones sensacions
generals. Molta salut.
Entrades
1 comentarios:
Ruta ja de les de tenir en conta...
Molt bona i d'agrair...
Això marxa!!!!
Publica un comentari a l'entrada