diumenge, 17 de maig del 2009
A les quatre del mati, ens trobem amb en Pepe Campeón per fer la marxa cicloturista de 400 Km. Que te lloc a Manresa aquest dissabte dia 16 de Maig.
Com no, al divendres ja ho hem deixat tot a punt, les bicis, la roba que portarem, els llums ( prèviament ja haurem posat les piles noves), els entrepans, les barretes energètiques, el bidons, algun recanvi que en poguí fer falta, la crema del sol, les ulleres, amb el vidres per la nit. Hem mirat el temps que farà i sembla que serà bo, però de totes maneres no estarà de mes portar els guants de hivern, un buf, el cangur prim, i si cal les perneres.
A les 5 del mati arribem a Manresa, on ja trobem alguns dels companys de ruta que s´estan preparant per recollir le fulla de ruta, posar les bicis a punt, carregar tots el estris, menjar una mica, abrigar-se etc.
A les 6 en punt els 50 cicloturistes que estem apuntats a aquesta marxa, poc a poc, com si encara no ens avesim despertat, comencem la travessa per el carrers de Manresa, on no hi ha ningú, tothom dorm, excepte aquests boixos de la bicileta.
Enfilem cap Maians, Odena, Igualada, Coll de Goda, Sta. Coloma de Queralt, Rauric i Guimera, alla a la Cruilla de la Gasolinera, hi ha el primer control,(Km. 78) consisteix amb segella el carnet de ruta i nossaltres mateixos hi apuntem l´hora de pas. Enmig de aquesta primera part, hi ha agut ja algunes apretades que han fet que el primer grup de unes 20 persones anem una mica mes endavant.
Seguim cap a Arbeca, Borges Blanques, Lleida, Almacelles, Binefar (parem a comprar aigua a un super) i Estadilla en el Km. 195 (control de pas) menjar una mica, beure, ja que fa força calor i cap a Benabarre, on parem a dinar (control de pas Km. 223. Ens sellen al mateix restaurant ) .
Aquí, uns quants del grup que hem anat quedant, marxen sense dinar.
Mentre dinem ens truquen els companys de Bici Baix de Molins de Rei i quedem per anar junts, ja que ells el mati han sortit una mica mes tard i no ens hem trobat. A partir de les 4 de la tarda quedem 11 ciclistes que fem la ruta fins a Manresa Junts. Passem per Alfarras, Balaguer, Artesa de Segre, Ponts (parem a berenar i control de pas Km. 325).
En Jaime Sanz, que d´alguna manera es el que per tots nosaltres fa de capità quant ens trobem, diu que fora bo fer una tiradeta mes, fins que ja caigui la nit, hi a les hores ens posarem a punt les llums, les hermilles reflectans i ens abrigarem una mica, això passa a Calaf, km,. 361 de ruta.
El mes fort ja ha passat, dons de Calaf a Manresa quasi es tot baixada, encara que es negra nit, i algú que no hi està acostumat, treu foc per el queixals, però segueix.
El que trobo increïble es que portem mes de 350 km. A les cames i ens queden energies per anar a tot bolero, enmig de le foscor. (Una colla de sonats que molts pasan del 40 anys i altres del 50), es per això que no m´estranya que pasant per Calaf un noi ens crida (que no son hores de anar amb bici home), Potser te raó, però les dèries son així – o no ………….
Arribem a Manresa a les 11 de la nit, davant nostre ja fa una estona que han arribat 4 ciclistes mes. Els que manquen per arribar ho aniran fent ens les properes hores.
Ens fem la foto de rigor dels 11 que hem arribat junts i ens disposem a anar cap a casa, que ja es hora. Les nostres famílies ja sabem que hem arribat, ja que el primer que em fet, es trucar-hi, dons sabem que sempre pateixen per si tot a anat be.
Uns quedan per la propera de 600 km. Altres quedem per (fins un altre dia, que en retrobem a alguna de les marxes que es fant al pais.)
Fins aquí una petita crònica de la sortida de a hir.
Si algun dia os hi voleu apuntar, ja sabeu
1 comentarios:
Suerte de esos bocatas que nos dieron fuerzas para hacer relevos hasta Calaf, una brevet casí perfecta en buena compañia.
Hata pronto.
jaime Sanz
Publica un comentari a l'entrada