diumenge, 3 de febrer del 2013
Son las 7'15 h. del matí. Es fosc, tapat i fa fresca. 12 energumens als que s'ens afegirà també en Xavi de Llinars, invaïm el rodalies i cap a Montcada a fer una "volteta". Pobres del que van al nostre vagó, si volien descanasar o estudiar....quin escàndol!
Sortim del poble, prenem el carril paralel al Riu Besós que ens portarà fins Sta. Coloma de Gramanet, i allà tirarem basicament del track de la Transmaresme 2012 per tornar a Sant Celoni.
Aquesta prova resegueix el perfil montanyós de la Serralada Litoral; les bones vistes i temperatures agradables estàn garantizades. Si esteu en forma, la recomano.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCO-PGlASSClhcY7azZpYZah57aIJ7kE7mafeN3FYumXYWfQDV807MbmvUiC5CugeT5LlUL3c64Coe-TWlPAWBKVb_oXIkf4NfQttMsL38UWF0AgVA5b96xnPO6HHM5DtvQmTzza0q2xA/s320/IMG-20130202-00135.jpg)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaxJ3QwI191FWvDDZ49nEQI6z43s6q3vCPSnuVveP7p2pD1bovNYB2rJBpIjADxujGpiW3byTsApHV2z0F5MdoLIJa8b3euYnsYvzWV7NGmsPWH5uxl_KchOVbG4ZwEq5-okoJ9sdE0zw/s320/IMG-20130202-00134.jpg)
No anem malament, hi ha ganes de bici, bon humor i tot i que som 13 aconseguim pedalar bastant junts.
Ja estem pujant de nou direcció al Mirador de La Cornisa, però el track ens desvia cap a la Font de Can Gurguí, on ja fem corriols i variants que ens porten a sobre d'Orrius. El terreny d'aquesta ultima zona està molt bé, a diferència de la primera part que era bastant seca.
Aquí deixem ja el GR92, que s'orienta cap al Vallés, i passant per sota del Burriac, entrem a una nova zona de corriols genials tant de baixada com de pujada durs en alguns moments però que ens encanta. Sortim enfront del Poligon Industrial d'Argentona. Paradeta de 5 min. per menjar una mica, que ara tornarem a petir.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjx8zizpbyGusLTIiFPgCiDJC-8U0AD41vHJ_ucwDa50aTgZ9PO9lttT-ElSQrD81HBjVQkvmRLCOfT9Qlx5pzZFba92Y6YRAHAN9uHlLrXhPTjUoVMAALz2XkVeEJ_30TCPG4MmWam7d8/s320/IMG-20130202-00137.jpg)
Arribats a la pista que ve de Canyamars, optem per deixar el track, tirar avall al poble i pujar a la Creu de Rupit, per les bardisses. Les cames van tocades però aquesta penya es dura de pelar.
Pujant La Creu de Rupit, algú dels que eren a la fase "estoy jodío" pasa a la fase de "Tío del Mazo", defineixo: cara blanca o groga, mareig, sense força i inclús pots posar-te a dormir en un marge.
Res que unes oportunes barretes i una glucosa liquida no puguin sol·lucionar al menys temporalment.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieXWNhr0R5Pp61wU_DI1KkTfyhscv_nGcUaSkER0UO0aFaMq_Ps11WngJAWrPj8hmZeK1k4EUhO6Q26lxJSPiJJglu5ix0admG3ra7NOYFBYJ2ltGmUQb3qHMyvNtqPwozyW7C-ykjRZE/s320/IMG-20130202-00140.jpg)
Un dia collonut, amb la millor companyia, un recorregut genial que hem gaudit en molts moments i que ja ens serveix practicament de despedida oficial de la temporada de BTT, perque toca començar més seriosament amb les rodes primes. Les Brevets, marxes i la QH son a prop...
Salut.
1 comentarios:
Increible sortida...
Per mi, la mes complerta de tota la temporada.
Llarga, dura, tecnica, divertida i molt patidora!!!
El extassis Bttero!!!
Bona feina companys...
Publica un comentari a l'entrada