HEM VIST LA LLUM: COLLFRED

dissabte, 4 d’abril del 2015

Hola a tothom,
Divendres Sant sortim a les 7'40h. de Sant Celoni, per trobar-nos també amb en Vicenç i l'Oscar a Hostalric. D'allà, directes a Sant Esteve d'en Bas, inici de la ruta per descobrir el Collfred, considerat un dels ports més durs de Catalunya una vegada descartat el Coll de Canes. Encara que fa bon dia estem a només a 5ºC.
A les nou en punt pedalem direcció S.Privat d'en Bas, fins el petit desviament que indica "Vidrà" el proper poble situat a 23 kms. amb 13-14 d'aquests que son de pujada-escalada.

El primer 1'5 km. entre camps es suau, però la primera pujada ja es una rampot directa del 14% que ens pre-escalfa una mica, pel que segueix: una pared de veritat. Un pagés ens saluda i ens avisa: "aqui us treure-ho la fred" :-)
Cadascú va buscant sensacions i fent com pot, saltant pels desnivells molt constants del 15% al 21% , girant per corbes encimentades, asfalt brut i trencat en alguns punts.
Com curiositat dir que les zones on el desnivell baixa entre el 9 i 11% son les que aprofitem per recuperar una mica i agafar aire...realment cap de nosaltres haviem fet un port tant dur com aquest, en el que hem invertit algo més d'hora i mitja en arribar al cim.
Hem vist bon paisatge, moltes vaques, entre prats i cases de pagés, algunes motos i un parell de cotxes.
Baixada delicada cap a Vidrà, per la ctra. estreta i mal asfalt, i d'allà a Sta.Mª De Besora on trobem molta gent per una fira d'artesans, així que seguim baixant fins S.Quirze de Besora on fem la paradeta en un bar al costat del pont acabat de reformar pel sobre del Ter i comentar la jugada.
Teniem previst anar cap a S.Agustí de Lluçanés però la lenta pujada i també la lenta baixada ens ha menjat molt temps i forces, pel que decidim anar cap a S.Vicenç de Torelló per fer l'altre apat del dia, el Coll de Bracons desconegut per nosaltres desde aquesta vesant.
Son uns 13 kms. els primers variats però els bons son els ultims 5 kms., a partir de S.Andreu de la Vola on ja petim desnivells entre el 8 i el 14%. Com al Collfred, aqui tothom va fent la seva, no et queda un altre quan parlem d'aquests porcentatges.
Al cim sembla l'Ikea, molt ple de cotxes i d'excursionistes. Nosaltres ens reagrupem, fem algunes fotos i avall, que son quarts de dues i hem de trobar lloc per dinar.
A Joanetes preguntem al Rest. Can Barris i per sort trobem la ultima taula  lliure per gaudir de la cuina catalana, perfecte! Fesols amb botifarra esparracada, calamarcets, bacallà amb sanfaina, gasosa, vi i café.
Un final collonut per un matí en el que hem petit molt, però també hem compartit riures i vivències per aquests magnifics paisatges d'Osona i La Garrotxa.
Al final 75 kms.ben treballats, en quasi 4 hores de feina i 2.000 mt. de desnivell; no sembla gaire, oi? Tranquils, el Collfred no es mou d'allà...pode-ho anar a tastar-lo.
Salut.