LA MONTSERRAT 2015, AMB VARIANTS

dilluns, 22 de juny de 2015

Hola a tothom, son les 7'00h. del matí, dia clar, bona temperatura però ja prometent calor, sortim 8 companys de l'Esglèsia cap a la drecera. A la rotonda de Palau trobem al Paco i més adelantats tenim al Toni i en Pla que van més d'hora i ja van pel Collformic amb més tranquilitat (un havia fet 200 km. el dia abans i l'atre quasi 140...ahí es ná).
La ruta es llarga i dureta, així que Collformic el fem a ritme randonneur, xerrant i gaudint del entorn i la companyia. En hora i mitja som a dalt, esperem al Àngel que va algo enderrerit, i reagrupats avall cap a Tona per enllaçar cap a La Pullosa, 2ª "tachuela del dia". Com no te dificultat anem fent bastant bé i seguim guardant que farà falta.
Entrem a Collsuspina a buscar un avituallament oficial, que per cert, trobem de seguida. Son tres quarts de deu i l'ambient tripero dins del poble es espectacular, motos, colles de bikers, excursionistes...sigui a la terrassa, o a dins d'un dels dos restaurants, tothom està treballant per ell. Ens atenen molt bé, rapid, dintre dels preus habituals i amb bon humor; queda en l'arxiu del Club com lloc recomenat per fer la parada.
Son les 11'05h., l'autocar amb les families ja surt de Sant Celoni, o sigui tot segons el timing previst, mentre nosaltres tornem a la ctra. Ara per pair una mica tenim terreny favorable fins Navarcles (uns 24 kms.) que a bon ritme per aquelles llargues rectes ens traguem en menys de tres quarts.
Encara que clarament i proper es veu el Massís de Montserrat, nosaltres hem de fer na variant turística; sino seria massa fàcil, i més tenint en compte que tornem amb l'autocar.
Tirem Coll d'Estenalles amunt, sense ombres i amb un sol que ja apreta fort en aquesta zona; la pujada fins Talamanca ens va movent entre el 5 i el 8% però es fa dura, per alguns més que per altres.
Ens tornem a reagrupar sota la ombra, omplim bidons a la font del poble i seguim 3 kms. més amunt per ja desviar-nos cap al maco poble de Mura. El creuem de baixada i seguim direcció a Rocafort per una pista rural asfaltada paralela al riu.
Per arribar a Rocafort tenim una pujada encimentada curta però intensa on l'Àngel te la primera de les tantes rampes que anirà tenint fins el Monestir; també l'Esteve punxa per primer cop per una cuberta en mal estat.En vindràn més.
Al sortir de Rocafort, tot baixada fins Pont de Vilomara i d'allà planejant cap a S.Vicenç de Castellet on després de 4 o 5 semàfors, tots en vermell per cert, fem una parada benzinera ràpida a prendre alguna cosa fresca per recuperar forces.
Entrem a la ctra. direcció Monistrol i ens desviem cap a Marganell ja que pujarem per Sant Cristòfol, aquella variant que molts ja coneixe-ho i que ens deixa a 400 mts. de la Font dels Monjos a 3 kms. del final.
Aquí cadascú fa el que pot, entre zones de tobogans i els seus desnivells entre el 5 i el 12%.
L'Àngel es queda molt enderrerit però el camí ja no te perdua. Ens trobarem a dalt, tot i que fem un ultim reagrupament a la Font per intentar arribar el més junts posible. Un parell de punxades més ens alenteixen una mica més. El cansament ja es fa notar però encara aguantarem fins dalt.
Entre una cosa i altre arribem passats 2 quarts de quatre a la Plaça on ens trobem a la familia després d'un matí genial, un bon esmorzar i un recorregut fins un lloc que sempre te alguna cosa especial siguis o no creient.
Finalment 136 kms. quasi 7 hores de sillin i 2800 mt. de desnivell donen idea de la "diversió" de la ruta.
Posiblement repetirem, o no companys?




PD. A la primera foto falta l'Àngel, enrampat per aquelles pujades i en Carlos cunyao que li estava fent companyia. Destacar la capacitat de petiment que va aconseguir acabar tenint en compte el seu nivell ciclista actual. Un crack!

Salut.

Rutes

Socis