CRÒNICA SORTIDA DIA 23:TURISME RURAL...SI O NO

diumenge, 24 de març de 2013


Ruta completa la d’aquest dissabte, ens toca anar acostumant el cul i les cames a rodar més de 5 i 6 hores.

Amb cel emboirat, ambient fresc, però no fred, un “peaso” grup de casi 30 elements enfilem la recta d’Hostalric, a trobar-nos amb la colla de Breda.
També coincidim amb els GTi; ells faràn casi bé el mateix recorregut, però al inrevés. S’en van, el seu ritme no es el nostre.
Com ningú, i menys en aquesta ruina de tram de la N-II pensa en els ciclistes, trobem el vial de servei tallat quan ja casi erem a Girona. Dubtem en donar la volta, però unilateralment decidim saltar el vallat i p’adelante que no son més de 300 mts. L’ altre alternativa erar voltar per Aiguaviva. Mal negoci.
Entrem per dins de Girona i cap a la ctra. del Àngels desde allà, perque la opció de anar per la variant es bastant perillosa i més sent un grup tant nombrós. La estadistica d’accidentalitat d’aquesta variant mana. Millor fer els 4 semàfors i anar tranquils.
Comencem a organitzar la pujada a Els Àngels, tranquila, llargueta i còmoda sempre que un no s’emocioni. Tot i així quedem separats en varis grupets, perque les cames manen, i a més sempre apareix l’esperit competitiu d’alguns que els obliga a suar una estoneta extra.
Reagrupament on sempre, on algú ja te gana, però com no tenim bar ni supers per atracar a prop d’aquí, baixada cap a Madremanya.
Creuem el poble pel mig i agafem les tranquiles carreteres que porten direcció a La Pera i Púbol, on està el Castell Gala-Dalí.
Aquí a 500 mts. del poble ens creuem amb els Gti que van de tornada.
Passem per dins del poble i sortim per una petita dressera rural asfaltada que va paralela a la C66. La cosa promet fins que s’ens acaba l’asfalt. Entre queixes i catxondeo ens donem la volta, però un personatge de la zona diu que només son 200 mts. Li fem cas, donem la volta i…la realitat final serà algo més d’un kilòmetre d’sterrato (allò marró que no es asfalt). I que coll….s! si al Giro o a la Paris-Roubaix en tenen, perque no nosaltres?. Amb alegria general, resseguim el camí rural ja de color negre i fins Corçà.
Per la C66, com la gana apreta, a La Bisbal entrem tots en remat a un supermercat Bon Preu, on entre les mirades dels clients habituals ens perdem entre els prestatges de begudes no alcoholiques i els de pastisseria-bolleria prohibida. Inclús a l’hora de pagar ens obren algunes caixes més. Tarja client? No, ho sento la tinc a casa, jejeje.  
El dia no s’aixeca, llàstima perque la zona de Sta. Pellaia es molt agreïda en paisatge. Rodem agrupats fins la paella de 180º on el desnivell pasa de cop del 2-3% al 7-8%. Trencadissa del grup, uns anar fent i altres desbocats a conquerir el port puntuable del dia. La ciència no ha trobat encara un remei clar per curar aquesta enfermetat de pujar els ports a sac, siguin o no puntuables.
Reagrupem a dalt com manen els estatuts no escrits, i avall fins Cassà. Fent alguns relleus sense forçar, intentem anar tots junts ja que alguns ja noten la falta de kms. Poc a poc companys.
Deixem Caldes de Malavella, entrem a la N-II i direcció cap a Maçanet, la ruta es la ruta.
Ja som a Hostalric, poc vent per la recta a diferència de tota la setmana, i així rodant agrupats sense pedalar a més 32-34 km/h. entrem a Sant Celoni, després de casi 160 kms. més de 5 i hores i mitja de sillín. Anem progressant, un matí divertit, distret i amb bones sensacions generals. Molta salut.

1 comentarios:

Trekman ha dit...

Ruta ja de les de tenir en conta...
Molt bona i d'agrair...
Això marxa!!!!

Saló de la Fama

Rutes

Socis