LES VISTES DEL ROCATELL

dilluns, 3 de febrer del 2014

Hola a tothom, despres d'un plujós dissabte que haurà deixat els camins plens d'aigua i fang ens llevem amb un diumenge espectacular. Tot i les baixes d'ultima hora, formem un grupet de nou companys.
Coincidim a la sortida amb la colla de carretera que van cap a terres gironines; potser ens veurem a Sant Celoni más tard a la zona "d'avituallament".
Sortim pels bombers i directes ens posem paralels a l'autopista on ja notem el fred humit que transmet la Tordera, no queda un altre que enxufar a bon ritme, un bon ritme que ja no deixarem en tot el matí.
L'Óscar, "Duracell" dels Macumbikers, ens farà de guia per pujar a aquest mirador privilegiat, desconegut per alguns de nosaltres.
Al pont nou de La Batlloria, saludem a la cola dels Cabres del Montnegre que marxen cap al Castell de Montsoriu. Una bon lloc també per gaudir de vistes amb el dia que fa.
Deixem enrrera el camí de Fuirosos i abans del de Ramió desviament a la dreta i ens endinssem per una zona de boscos on sense quasi calentament comencem a fer unes rampes, rampetes i rampons de 2 digits amb els que entrem en calor instantaneament. L'estat del terra fa més complicat traccionar i com en alguns punts treballen la llenya, encara trobem zones més complicades.
La part final es un pel més tècnica però també més distreta, i així s'arriba finalment a aquesta llossa de pedra que sobresurt i de la que abarquem desde la punta de La Mola, la zona de Palestrins, el Montseny (avui nevat), Hostalric, el Rocacorba al fons, fins al Mediterrani....en definitiva, espectacular.
Aprofitem per menjar una mica, fer les fotos obligades i seguim direcció Hortsavinyà on després d'una barrera, entrem a la pista que hem de pujar fins al Coll de Sant Benet. Anem molt bé de temps i sembla que de forces també, així que gasss cap a S.Martí del Montnegre, girem pel GR92 cap a Can Poliva, i desviant-nos cap a Cal Paraire empalmem amb una part del circuit de la MontnegreBTT 2013, però al inrevés.
Pel enfangat corriol anem rapidament avall fins la freda pista de Vallgorguina, i ja al poble decidim tornar per la tradicional combinació Hípica-Can Valls-Can Draper rematant les ultimes forces amb il·lusió per la birra que ens espera al Eladio, tal com manen els estatuts no escrits.
Els 54 kms. i els quasi 1300 mts. de desnivell a una mitja de molt propera als 15 km/h., ens han deixat contents. Ens queda una sortida oficial betetera...la volta al Massís del Montseny el proper diumenge si el temps ho permet; després molts de nosaltres començarem la temporada de carretera 2014, amb un parentesi intermig que serà la Maratón de los Monegros a finals d'Abril.
Salut.