BARCELONA PERPINYA BARCELONA 2010

dimarts, 1 de juny del 2010

PEDRO GOMEZ - FRANCESC GARCIA-JOSEP MªPLA - JOSE GARCIA

No ha sigut facil.

Cada Brevet, marxa, sortida de pa amb tomàquet o simplement qualsevol entrenament son diferents.

El dissabte 29 els 170 ciclistes que sortirem de Barcelona per fer els 606 Km. de ciclo-marato teniem unes perspectives envers l’entrenament fet i l´experiencia acumulada (o no).

De sortida com era d’esperar el pilot va anar agafant embranzida arribant a fer un promig de mes de 30 Km./hora fins al primer control a Cassa de la Selva, això ja es una petita bogeria, però es el que es va fer, i si no estàs en les primeres posicions pots quedar força despenjat.

(Es veritat que no surt gratis, dons en un lloc o altre pagaràs aquest peatge).



Una de les satisfaccions mes grans que podem tenir les persones es sentir-se estimat, i això es el que ens van fer sentir a tots els participants de Sant Celoni la colla que en va venir a trobar per acompanyar-nos fins a Madremanya (gracies de part de tots), com diu la Noe els de Sant Celoni sou uns Cracks.


Al poc de deixar-nos a l’altura de Camallera va passar el que a vegades ens depara el destí que fa que tot es capgiri i que tinguem de replantejar-nos la fita tan preparada, pensada, estudiada i no se quantes coses mes.









EL GRUP DE COMPANYS DEL C.C. SANT CELONI

Al Francesc trenca un pedal de la bici (suposo que te massa força, dons els pedals, son de ferro, o no ???)

Uns quants companys del Bici Baix ens esperen i com que no hi veiem cap solució, anem fins el proper control de Vilajuïga i en Francesc diu que ja es buscarà la vida, dons ell no pot continuar.

Trobem a Vilajuïga al altres companys del Bici Baix i en Pere que havíem quedat per anar junts i mentre parlem del succeït, truca en Francesc i diu que l´ organització l’acompanyarà a L’Escala a comprar uns pedals nous i el tornarà al lloc que és troba.

Això es fa decidir que el companys del Bici Baix i en Pere comencin a tirar, dons en tenim per molta estona, i no veiem que sigui bo per tot el grup, nosaltres com no ens quedem al control i mentre tant descansem del tute matinal.

LA NOE ARRIBANT AL CONTROL DE VILAJÜIGA
Veiem arribar a tota la gent que teníem darrera, que era molta i mica en mica menjant i marchant, (entre elles la Noe i la nikabike) fins i tot veiem pràcticament el últims que so prenen amb molta filosofia, i que per cert també arriben sense agobios i tant satisfets o mes que els primers.

Arriba per fi el Francesc, cor eixut, estressat, capficat etc. etc. menja sense profit, li sembla que ens ho fa pasar malament, dons ell sempre ha sigut prou competitiu i el anar a darrera no es el seu estil.
En Pedro ni mu, espera amb paciència com si fos veterà i es la primera, a mi ja amb va be, dons el mes important es anar junts, l’horari es el que fem, no ni ha cap de posat, i en Pepe com no també es tan competitiu que li sap greu que anem dels darrers.( no hi pot fer res, es així, o no el coneixeu).

Fa poc que han marchat el grup de cicloturistes de La Penya Bonavista de Manresa, els que organitzen totes les Brevets, nosaltres un cop ja tot amb ordre també sortim de Vilajuïga amb una demora de mes de dues hores, encara no hem arribat a Llança ja els pasem i enfilem capa Portbou.

Qui diu que tot es pla segons el perfil de la marxa, (que no hi heu passat mai) i si per postres no podem agafar el túnel de Portbou, dons ja hem direu, aquí l’únic pla que hi ha soc jo.

Al arribar a Colliure en Francesc ja esta pagant l’estrès de la seva aventura del pedal, i parem a fer una cocacola dons les cames i el cap no ho tenen prou clar.

Seguim cap al tercer control ( Saint Cyprien), i abans d’entrar veiem que la Noe pren carretera i manta, tot sola (quina moral), nosaltres mengem una vegada mes i seguim camí cap a Amelie-les-Bains, en el cami hi han uns paisatges molt estimulants dons pasem per carreteres secundaries, però abans Amelie hi ha el Coll de Llauro que tambe fa mal a les cames.

Passem Ceret i mengem de Nou a Amelie, preparats les llums per fer el primer port important del dia, el que porta cap a Maçanet de Cabrenys, mica en mica ens anem endinsant cap a la foscor, (no m’estranya que la Noe i qualsevol li agafi una mica o molt de respecta, dons es una contrada deixada de la ma de Deu.

Arribem a Maçanet de Cabrenys i el cor em fa un salt, dons el control es en una mena de garatge de pagès i no te pinta de gaire comoditat, però es fictici, dons tenen caldo calent, i menjar igual que els altres llocs, i si volem dormir o duchar-nos a dalt hi ha una bona sala i la dutxa adequada.

Dutxats i menjats tornem a fer camí amb direcció Banyoles, mes pujades i alguna baixada ( aquestes quasi no es noten) , durant aquest trajecte en anem alternant amb una bici de les reclinades (francés) que a les pujades al passem però al pla i a les baixades no el podem seguir, (c. com i va aquest paio) i això que ja es grandet, del ordre dels 50 llarcs.

Arribem a Banyoles i aquí si que hi ha el gruix de tots els ciclistes descansant, nosaltres mengem una mica i descansem i ja enfilem cap a Olot.

A mi personalment es la pitjor etapa de tota la ciclo-marato, dons tinc molta son, i no hi ha manera de superar-la, en Francesc donant-me conversa, cantant etc.etc. hi no hi ha manera.

Arribem a Sant Esteve d´en Bas i acordem dormir un ratet, que es converteix en uns 40 minuts que amb van de meravella, dons al sortir ja es clar i enfilem cap al Coll de Condreu, mica en mica però sense pausa.

AJUNTAMENT DE FOLGUEROLES , Un dels deu controls on ens han atés de cine
Direcció Folgueroles on amb trec el gorotex i amb poso el maillot del Club un altra volta per arribar-hi ja fins a meta, si podem, dons les forces cada vegada son mes justes i encara queda pujar cap a Moià i Calders, son les 12 del migdia i pararem a dinar a Calders.

Dinem i una mica de cop de cap darrera l’escenari on ens han ates per dinar i camí de Barcelona, algú diu que tot es baixada (els cllns) es baixada, cada rampa, cada port i cada esgraó es fa pesat, es alt alt alt, però anem besant com si d’una professor es tractes, ara tu, ara jo ara tu ara jo mica en mica fent camí.

Fem alguna paradeta per reposar i aclarir les idees, dons son moltes hores de tensió i la sortida de cavall de ahir al mati es converteix en parada de burro
de aquesta tarda. (factura- factura).

Arribem a Polinyà i tenim que pujar cap al polígon per anar a enfilar la carretera del forat del vent, dintre del poble ( ) ens perdem i els Municipals ens guien i ens deixen encarats per arribar al cim on després dels últims km, arribem, baixem cap al Velòdrom, volta d’honor i a recollir la placa commemorativa i el diploma corresponent.

EN PEP REBENT EL TROFEO ALS MES VETERA (71 ANYS)
Al Pepe Campeón li correspon el trofeu al participant mes veterà amb 71 anys.(que es pot dir) increible.

Als altres ens queda l’honor de haver-lo acompanyat durant aquestes llargues i feixugues hores de ciclisme.

A l organització ´un aplaudiment, bona feina.
PENSAMENTS EN VEU ALTA DEL GRUP

PEDRO

Això es molt dur eh, no pensava que ho fos tant, a mi les brevets les vaig fer com si
res,avui he patit de veritat.

FRANCESC

No tenia que haver-vos trucat, ja haguera vingut amb el grup de Manresa.


PEPE

Amb sap greu que haguem perdut tant de temps, ja pots dir que entre tú i en Francesc ens heu portat a meta.



JOSEP MARIA



Sortim junts i arribem junts, que mes volem.

Tot els succeït queda en el nostre record.

Hi haurien mil histories per explicar però aquestes queden en la nostra ment.



Salut i fins un altre.