SORTIDA DELS G.T.I DISSABTE 30/01/10 I D´ALTRES

diumenge, 31 de gener del 2010

Participant a la Paris Brest Paris del 2007 - 1200 Km. amb menys de 90 hores

Sortida dels GTI el dissabte 30 Gener 2010

Com sempre ens trobem davant dels Municipals a les 8 del mati.

Ara ja quasi es clar, son 10 i sembla que per el camí s´afegira algú mes, però no ho puc concretar massa, ja que avui toca afers personals a casa, o sigui no hi podré anar, en fi, dissabte que be serà un altra fita.

De totes maneres, segons fonts de alguns del que si hi ha pogut sortir, per el cami han trobat en Manolo, el cusi den Pitu i un altre de palau, o sigui gent nova.

La sortida ha sigut prou controlada, sobre tot per els que solem anar una mica mes justos de forças, en cap moment en pilot ha anat a mes de 300 metres dels de darrera.

A la zona Tossa a Sant Feliu de Guixols el Sols els ha acompanyat, i diu que si estaba prou be, pujada, baixada mes pujada mes baixada, en fi els que coneixeu la ruta, ja ho sabeu, patí descansar, patí, descansar etc.

Després de Sant Feliu una mica mes dur la pujada cap a Romanya, i aquí si que les cames fan molt de mal, però un cop arribat a Llagostera, el pilot s´estira i a tot bolero cap a Sant Celoni, amb al vent a favor i una bona marxa, arriben a les 13,30 tal com estava mes o menys previst, amb uns 145 km entre roda i roda.

Fins aquí la crònica de boca a orella que m´arribat de la sortida dels G.T.I.

A mi per la tarda, com no m´agafat el (monu), i no he pogut resistir la temptació de preparar-me una sortida, fet que a les 15 hores, agafo els trastos i surto de casa disposat a anar fins a Breda i Sant Feliu, per tornar per el mateix camí per no estrasar-me gaire.

Amb aquestes que al portal amb trobo amb ella, fa mols dies que no sortíem sols, i deseguida amb diu, vols dir d´anar cap a Breda, fa molt de vent, serà empipador.

Jo li dic, a dons on volguis, i ens enfilem cap a Mosqueroles, aquí si que fa una mica de vent, es pot suportar, la pujada no tant, però com que no tenim cap presa, ningú ens deixa, anem fent xino xano arribem a La Costa, fa fred ja podríem tornar, però ella diu:

Anem mes amunt, a veure com estem de cames, dons ja saps el temps que fas fins a fontmartina, ahh, dons li dic , provem-ho, i tot xino xano, ningú ens apreta, arribem a Fontmartina.
Allà veig que el temps es una mica mes del que solem fer a mitjans de temporada.

Donat que les forces encara estan bé i que ningú es posa nerviós, decidim arribar-nos a Sta, Elena , les rampes es fan especialment dures, les cames encara no estan acostumades a patir, però fa un sol encara que una mica tímid, molt agraït.

Arribant al cim veig que estan instal·lant un altre monstre d´antena, això deu ser gràcies a la civilització, un mal a pagar, però encara que no ens agradi hem de suportar-ho el millor possible.

Recordo durant tota la pujada, el reportatge fet per la revista Pedalier amb fotos d´aquestes contrades, i penso que nosaltres, el que som del terreny, a vegades no som conscients del que tenim per trepitjar a la porta de casa.
A molts ja els hi agradaria pogué sortir del portal de casa i estar en aquests paratges amb poca estona.

Em fi, ens abriguem al ombra de la nova antena, i posem ruta cap a Sant Celoni per la Crta. de Sta. Fe, fa fred, una mica de vent, i després de suar per arribar a dalt, aquest fred es posa a dins, i ja no marchará fins ben entrada la tarda.

Arribo a casa, i ens despedim fins el proper entrenament al tontodrom, espero que no siguem sols, ja que encara que ens ho hem pasat prou be, ella i jo, sempre es mes agradable anar amb altres companyies.

Salut